A la plaça Nytorget, a Estocolm, la crisi sembla una cosa molt llunyana. Hi ha grups de gent asseguts al sol de primavera i els cafès que hi ha al voltant de la plaça estan ben plens. Ningú no porta la boca tapada. Davant un restaurant hi ha un cartellet demanant que es mantinguin les distàncies. Però a moltes persones que esperen això no els preocupa; hi ha una multitud atapeïda. Per damunt de la plaça ressona la cridòria d’una escola. Els nens fan xivarri al pati, juguen a futbol i fan rodar el hula hoop.
Suècia, el país de les meravelles del coronavirus: això sembla quan un se’l mira des d’Alemanya. L’anarquista teatral Frank Castorf creu “que allà es tracta els ciutadans amb més cura. L’escriptor Daniel Kehlmann ha dit amb molta admiració: “Quan reflexiono sobre com pot ser el futur, em ve al cap el model suec”. I encara més sorprenent és que fins i tot els radicals dels EUA de cop i volta siguin fans de Suècia, com és el cas de Tucker Carlson, una de les estrelles de Fox News. Per completar l’estranya aliança, també s’hi afegeix l’OMS.
Michael Ryan, responsable de situacions d’emergència a l’OMS, va elogiar el país amb veritable exaltació: “Suècia és un model de futur”, és l’exemple d’una manera de tenir controlat el virus sense paralitzar la societat amb un confinament. D’altres països, va afegir, en podrien aprendre.
L’estratègia especial dels suecs consisteix sobretot en un principi: més accions voluntàries, menys d’obligatòries. Moltes mesures que s’han decretat en altres països aquí són una recomanació. Fins als últims cursos de l’institut, centres d’ensenyament i llars d’infants han continuat oberts; i amb petites restriccions, els restaurants també. Les trobades de fins a cinquanta persones han seguit estant permeses. L’únic que està prohibit des de l’1 d’abril són les visites a residències de gent gran. A part d’això, es demana als ciutadans que, sisplau, mantinguin les distàncies, que s’abstinguin de viatjar i que, tant com puguin, treballin des de casa i facin cas de les normes d’higiene.
Efectivament, les dades de moviment indiquen que molts suecs se cenyeixen a aquestes normes, que practiquen voluntàriament un confinament light: l’ús del transport públic de rodalies ha disminuït prop d’un terç. A Alemanya s’ha reduït a la meitat i a França més d’un 80%.
Però Suècia ha pagat un preu alt per la seva estratègia liberal. Ja han mort més de 3.000 persones per coronavirus, una quantitat elevada per a un país de 10,2 milions d’habitants. La majoria dels morts han estat a la regió metropolitana d’Estocolm, amb dos milions d’habitants.
Davant l’edifici del parlament, familiars de les víctimes han creat un monument improvisat per als difunts. Amb rams de flors, espelmes i cartes ploren la mort dels seus estimats. Els passants s’aturen i llegeixen: “Mikael Twilling, 62 anys. Tenies salut fins que el coronavirus se’t va endur”.
Des de fa setmanes Suècia és al top ten dels països amb més morts per COVID-19 en relació amb la població. És dramàtica la diferència amb els països veïns: a Finlàndia i Noruega la taxa de mortalitat és de menys d’una sisena part que a Suècia.
L’estratègia sueca en la lluita contra el virus es defineix en un edifici d’obra vista al límit del centre de la ciutat. Allà té la seu l’autoritat responsable de la salut pública. La constitució sueca concedeix un gran poder als experts públics; els polítics estan molt més subjectes a les seves prescripcions que en altres països.
Dirigeix la institució Johan Carlson, un científic de cabells blancs que parla amb veu baixa i amb ponderació. La seva estratègia ha estat criticada durament tant des de dins com des de fora del país. Per això no és cap sorpresa que a l’home l’hagi alegrat l’elogi de l’OMS. “Al final és problemàtic ser considerat l’únic que es desvia de l’opinió majoritària”.
Que si ha comès errors? No, en retrospectiva no ho diria pas. Carlson atribueix la gran quantitat de morts en residències al fet que no s’han seguit les prescripcions d’higiene. “Els responsables s’estan ocupant de solucionar els problemes”.
Carlson i el seu equip, al qual pertany l’“epidemiòleg estatal” Anders Tegnell, despatxen diàriament amb el govern. Fins ara els polítics només han pres una decisió pròpia: la introducció d’un límit de persones a les concentracions. “Ens ho van preguntar prèviament i hi vam estar d’acord”, diu Carlson.
Ha sospesat en algun moment aplicar un confinament al seu país? Carlson fa que no amb el cap. De tota manera, a l’abril el govern del primer ministre Stefan Löfven va fer que el parlament li concedís poders especials per poder decretar mesures més estrictes. “No ho vaig percebre com una mostra de desconfiança, sinó com una preparació per a una possible situació d’emergència”. Però no s’hi ha arribat, diu: “Ara la propagació recula. Si bé esperàvem que el pic de contagis seria més aviat, a mitjan abril, les nostres suposicions han estat bastant encertades”.
Malgrat les mesures laxes, la crisi del coronavirus afecta amb duresa l’economia sueca. Va pujant l’atur i el govern veu possible que el PIB caigui fins a un 10%. Els càlculs per a la zona euro, a la qual no pertany Suècia, són de prop d’un 7,75%.
El grau de patiment de les empreses sueques per les conseqüències de la pandèmia es pot veure en un gràfic basat en una enquesta feta a les empreses que ens ensenya Jonas Frycklund, economista de la patronal: els més afectats són els hotels i la restauració. Un 93% indiquen que tenen problemes de finançament o de liquiditat. Frycklund considera que l’estratègia sueca és un desavantatge. “En el nostre cas, el període de lluita contra el virus s’allarga en el temps, i això no és positiu per a la conjuntura econòmica”. Després d’un confinament més estricte, com han fet en altres països, diu Frycklund, l’economia es pot “recuperar més de pressa”.
De tota manera, la majoria de suecs estan satisfets amb el rumb adoptat pel govern. Segons l’enquesta més recent, el primer ministre, Stefan Löfven, té els índexs d’aprovació més alts des que va accedir al càrrec, ara fa sis anys. D’on prové aquest gran consens?
Des del despatx de Lars Trägårdh es té una panoràmica sobre Estocolm, les badies del port, les luxoses cases burgeses i els parcs. Trägårdh és historiador i té una mirada analítica aguda sobre el present. La pandèmia posa al descobert “l’estructura profunda de les relacions socials”. Diu l’historiador: “Apareixen tant els punts forts com les febleses d’una societat”.
Una de les parts bones de la societat és la confiança. “Els ciutadans confien els uns en els altres. Confien en les seves institucions. I, molt important, el govern i les autoritats confien en els ciutadans”. Per això ha estat assenyat apostar per les recomanacions: “Els ciutadans perceben que actuen fent servir la seva intel·ligència i que poden prendre decisions”. Per què haurien de protestar contra una cosa que consideren correcta?
Tancar llars d’infants i escoles hauria estat “un greu error”. “El govern ha vetllat perquè el nostre teixit social es mantingués intacte tant com fos possible”, diu Trägårdh. “Només hi pot haver igualtat d’oportunitats si les dones poden continuar la seva feina igual que els homes”.
Però Trägårdh també veu el costat fosc de la realitat sueca amb el coronavirus: la gent gran i els migrants pateixen amb molta més intensitat les conseqüències de la malaltia. A les residències d’Estocolm fa setmanes que es propaga el virus.
A les residències de gent gran s’ha estalviat molt des dels anys noranta, diu Trägårdh. Han assumit la feina persones immigrants que sovint no tenen un bon equipament i a vegades tenen uns coneixements lingüístics baixos. No segueixen adequadament les prescripcions. “Així es pot desfermar una mena de tempesta perfecta entre els nostres ancians”.
Lena Einhorn veu un problema més gran al país: “Suècia està mal governada”, diu. En dona la culpa a la institució dirigida per Johan Carlson i al govern. Einhorn és viròloga i escriptora, i forma part d’un cercle de crítics que es mostren públicament en contra de l’estratègia seguida amb el coronavirus. A mitjan abril els 22 científics i metges del cercle van publicar una crida: volien que el govern decretés mesures més estrictes.
Però això també és una peculiaritat sueca: si la gran majoria del país està convençuda d’una cosa, les opinions que se’n desvien pràcticament no poden fer-se sentir. A dia d’avui, explica Einhorn, cap representant del govern ha parlat ni amb ella ni amb cap dels altres científics.
Tot i així, hi ha motius per debatre obertament sobre l’estratègia. Perquè si és cert el que diversos metges de l’hospital Karolinska han declarat anònimament al diari Dagens Nyheter, s’ha negat el tractament a alguns pacients de coronavirus per culpa d’unes directrius polèmiques.
“Ens van obligar a deixar morir gent davant els nostres ulls”, deia un dels metges. O un altre explicava que va haver de negar la respiració mecànica a “persones d’entre 60 i 70 anys amb malalties prèvies relativament lleus”. Algunes infermeres no van poder contenir les llàgrimes.
La direcció de la clínica ha negat les acusacions. Tanmateix, a l’hospital Karolinska s’ha posat en marxa una investigació, que s’ha ampliat a altres hospitals.
El dia a dia a Suècia no canviarà gaire. Al país pràcticament no es debat sobre la relaxació de les mesures. “Ho podem abordar amb tota tranquil·litat”, diu Carlson, director de l’autoritat sanitària. La primera cosa que podria fer seria retirar la recomanació de treballar des de casa. “Però no tenim cap pressa”.
Traducció d’Arnau Figueras