El País Basc i Galícia celebraran eleccions el 12 de juliol

Bascos i gallecs aniran a les urnes aquest dotze de juliol si la Covid-19 ho permet. Aquesta és la data escollida pel lehendakari Iñigo Urkullu i el president de la Xunta Alberto Núñez Feijó per substituir la convocatòria anul·lada per culpa del coronavirus del passat 5 d'abril.

Es tracta de la postergació d'aquell avançament electoral que els dos presidents van dissenyar per esquivar l'efecte contagi de les possibles eleccions anticipades que havia anunciat el president català Quim Torra per un cop aprovats els pressupostos. A cap dels dos presidents els interessava que la seva reelecció es pogués veure condicionada pel debat català. Urkullu (PNB) va fer el primer pas i Feijó (PP) el va seguir.

El mateix ha passat amb aquesta nova convocatòria, en la que el president gallec ha tornat a anar a roda del basc. Curiosament, però, el motiu que els va fer precipitar les votacions de cara al primer cap de setmana d'abril, sembla haver desaparegut del tauler polític. Cal recordar que des de l'executiu de Torra es descarta anar a les urnes a curt termini argumentant que el moment de crisi sanitària actual, les eleccions no ajudarien a la gestió.

Mentre els comicis catalans queden sine die -a l'espera també de la sentència del Tribunal Suprem sobre la inhabilitació de Torra-, bascos i gallecs estudien com gestionar unes eleccions que, de totes totes, seran excepcionals.

Si la data fixada és el 12 de juliol, el temps màxim per fer la convocatòria és aquest dimarts. El reglament estableix que els comicis s'han d'anunciar amb 54 dies d'antelació. No obstant això, Urkullu hauria d'aixecar abans la declaració d'emergència sanitària que va decretar el passat tretze de març. Amb aquesta en vigor, no seria viable cridar els ciutadans bascos a les urnes.

Un dels arguments tècnics que han presentat els comitès d'experts dels dos territoris és el fet que, segons ells, el mes de juliol serà el mes en què hi haurà unes taxes de contagi més baixes. A més, s'argumenta que cal fer-les abans de l'arribada de la tardor on es preveu un possible rebrot de la pandèmia. Per curar-se en salut s'especula que els decrets de convocatòria podrien incloure dates alternatives a la de la convocatòria oficial en cas que per motius sanitaris no es poguessin posar les urnes el dia previst.

Un altre dels dubtes que suren en l'aire és la manera com es farà la campanya electoral. Des del País Basc s'assenyala que es podria reduir la campanya de quinze dies a una setmana. A més, en declaracions recents, Feijó va afirmar que aquesta campanya seria diferent i que no hi hauria "actes massius".
Per la seva banda, la setmana passada el Ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, va demanar prudència amb les convocatòries electorals i va anunciar que, en qualsevol cas, es posaria per davant la salut de les persones. Malgrat tot, es va mostrar obert a uns possibles comicis al juliol si tot anava en la bona direcció.