Idriss Déby: «Àfrica no va assaltar Líbia»

Déby, de 64 anys, és un dels caps d'Estat més influents d'Àfrica. Governa el Txad des de l'any 1990 després de liderar un aixecament contra el president del moment i va ser un aliat del dictador libi Muammar al-Gaddafi. Actualment és el president de la Unió Africana.

-Com a país veí de Nigèria, el Txad  pateix els efectes del grup terrorista islàmic Boko Haram de primera mà i ha creat un grup de lluita internacional contra aquest grup. Com es pot recuperar l'estabilitat?

-Els països al voltant del llac Txad han fet molts esforços per enfrontar-se als terroristes. Aquesta unitat, formada per 8.700 lluitadors del Txad, Camerun, Níger, Nigèria i Benín ha aconseguit debilitar Boko Haram considerablement. Això no obstant, encara no podem estar segurs que demà no irrompin en algun dels nostres pobles.

-Creu que vostè ha fet prou per combatre les causes de l'èxit de Boko Haram?

-El nostre Govern ha fet un treball excel·lent. Des de l'any 2014, el Txad ha perdut 300 soldats en la lluita contra el terror. No podem oblidar que la causa de les nostres preocupacions està a Líbia. Les armes vénen d'allà i també és on es duu a terme la formació. Boko Haram té una aliança amb l'Estat Islàmic.

-Però Boko Haram ja existia abans de l'any 2011.

-Mentre no hi hagi una solució a Líbia, no tindrem pau.

-Com funciona exactament aquesta cooperació entre terroristes als països veïns Líbia i Nigèria?

-Vam veure venir l'amenaça d'ençà que la guerra a Líbia va esclatar. Vam advertir la comunitat internacional i no ens van fer cas. Van matar Gaddafi i van deixar el país en mans d'un grapat d'individus armats, sense govern, sense institucions. Si us plau! El mal ja ha estat fet, i ara Àfrica ha de patir.

-Gaddafi va ser la víctima d'un aixecament de gran part de la seva pròpia població. Qui n'és el responsable aleshores?

-No va ser el continent africà qui va decidir que tocava assaltar Líbia. Ara Europa ha d'assumir la seva responsabilitat i ha d'ajudar els països que mai abans no havien conegut el terrorisme. Hem fundat el grup de països dels "cinc": Níger, Burkina Faso, Mali, Mauritània i el Txad. Lluitem junts contra les drogues i contra el tràfic de persones que s'ha estès.

-Vostè també és el president de la Unió Africana. El Txad no dóna suport al "Govern unitari" internacionalment reconegut de Líbia, sinó a les tropes del general Khalifa Hamar a l'est. Com vol arribar a una solució pacífica així?

-Estem disposats a ajudar el representant especial de les Nacions Unides, el senyor Kobler... Líbia ha d'entrar en el diàleg. Per què s'hauria d'excloure a un dels actors? Hi ha tres regions a Líbia. S'ha d'incloure a totes en el diàleg, establir un Govern sòlid i un exèrcit nacional i desarmar les milícies. Potser a vostè li sembla que Haftar [militar libi format als EUA que controla bona part de l'est del país] és part del problema; a mi em sembla part de la solució.

-Pot animar Haftar a negociar? Fins ara ni tan sols no ha rebut el representant especial de l'ONU, el senyor Kobler.

-Haftar també ha d'acceptar el diàleg. Estem disposats a involucrar-nos per arribar a una solució i prendre la nostra part de responsabilitat. La Unió Africana pot ajudar les Nacions Unides a solucionar la crisi líbia. Però mentre no es  demani l'opinió als països veïns i cada país europeu persegueixi interessos propis, no arribarem enlloc. Totes les conferències que han tingut lloc fins ara, a Itàlia, París, només han servit per allargar el patiment de Líbia.

-Senyor president, aquesta setmana s'ha reunit amb Angela Merkel. El Govern alemany considera Àfrica un element clau en la seva política exterior per evitar onades de refugiats a Europa. Han arribat a algun acord condret?

-És la primera vegada des de la nostra independència que un president del Txad és convidat a Alemanya, un gran honor. Alemanya i Àfrica tenen una història comuna, i segur que sap de quina mena de passat històric es tracta...

-Es refereix a l'època colonial i a la Segona Guerra Mundial?

-No només em refereixo a això sinó també als coneguts investigadors d'Àfrica alemanys del segle XIX. Avui dia seguim amb molt d'interès el retorn d'Alemanya a l'escenari polític. Ens fan costat en la lluita contra el terrorisme. Hem parlat sobre aquests temes i tot allò que hi té relació: la qüestió de les drogues, la crisi econòmica a Àfrica i les conseqüències per a la població, el terror, les expulsions. Dins d'Europa, Alemanya és el país que acull la majoria dels immigrants africans.

*Traducció d'Helena Martínez

**Si vols gaudir dels reportatges en català de Der Spiegel abans que ningú, subscriu-t'hi!