-Senyora Budó, com avalua aquests primers dies de desconfinament?
-La veritat és que encara no tenim massa informació per poder avaluar. Sí que és veritat que ja portem uns dies, des del dilluns, amb aquestes tres zones de Catalunya en què hem començat un desconfinament desescalat. Pensem que, majoritàriament, la gent ho està fent amb consciència. També és veritat que hem vist algunes imatges que ens han preocupat. Qualsevol imatge que veiem d'actituds que ens poden portar a revertir tot el camí que tenim guanyat ens preocupen. Creiem que, a part de fer-ho esglaonadament, hem de seguir treballant en la conscienciació de la ciutadania. Això ho hem de fer conjuntament i amb responsabilitat.
-Ara han demanat a Madrid el pas a la fase 1 d'altres zones. Com preveu els següents passos del desconfinament?
-De fet, hem fet dues coses diferents i que val la pena remarcar. Tenint en compte que des del Govern de Catalunya vam proposar que el desconfinament es fes per regions sanitàries, avui hem avançat a la fase 1 tres regions sanitàries més: les de Catalunya Central, Girona i Lleida. També hem pres una altra decisió: de dues regions sanitàries, la Metropolitana Nord i la Sud, hi ha unes petites zones que hem demanat que passin a fase 1, entenent que són unes realitats territorials molt diferents de la resta. Són el Garraf, l'Alt Penedès i el Baix Montseny. També hem proposat una evolució de la fase 0 a Barcelona i les regions Metropolitanes per tal que totes aquelles mesures de la fase 0 puguin evolucionar una mica. Per exemple, que les botigues no hagin de vendre amb cita prèvia, sinó que ja ho puguin fer amb més normalitat. Hem pres algunes mesures que ens permeten evolucionar cap a la fase 1 sense acabar de decretar-la. Perquè el que més ens preocupa de la fase 1 és el tema de les terrasses i la restauració i el tema de la mobilitat entre municipis.
-En el context de la COVID-19, s'ha estudiat la possibilitat d'aplicar el tercer grau als presos polítics?
-La veritat és que hi ha hagut diferents resolucions de les Nacions Unides, de la mateixa senyora Michelle Bachelet, que demana que mentre duri aquesta pandèmia, aquests presos de consciència o presos polítics puguin passar el confinament als seus domicilis. Malauradament, això no ha pogut ser. A mi, personalment, m'hauria agradat o bé que haguessin pogut obtenir el tercer grau, o bé que hi hagués hagut aquesta flexibilitat perquè aquests perfils de presos, com els presos polítics, haguessin pogut passar el confinament a casa seva.
-Diu que no ha pogut ser, però el Govern català té competències sobre això...
-Nosaltres entenem que era una possibilitat. A mi, personalment, m'hauria agradat que s'hagués pogut aplicar aquesta opció.
-Ha estat un desacord entre conselleries?
-Aquí ho deixo.
-Quina ha estat la relació amb el Govern espanyol durant aquestes setmanes?
-Personalment, la decisió de l'Estat espanyol que la primera mesura de l'estat d'alarma fos recentralitzar les competències i, per tant, treure les competències que ens són pròpies des de fa tant de temps -com la sanitat o el transport- no l’hem compartit i, de fet, l’ hem denunciat. Nosaltres no compartim que per fer front a aquesta pandèmia es centralitzessin les competències. Hauria d'haver estat tot el contrari: cal treballar des dels territoris perquè poguessin prendre les seves pròpies decisions. Això, malauradament, no ha estat així. No només això, sinó que no hi ha hagut un diàleg real a l'hora de prendre aquestes decisions. Ha estat una imposició per part de l'Estat espanyol. És cert que cada setmana hem tingut conferències de presidents, però sempre han estat com un monòleg. El que proposa el senyor Pedro Sánchez a les comunitats autònomes mai no ha estat una decisió consensuada ni participada. Ens n'hem assabentat per roda de premsa. Més enllà d'això, les conferències només han servit perquè el que anunciava a la premsa la nit abans, ho expliqués a l’endemà. Hem trobat a faltar aquest diàleg, aquest consens, aquesta cooperació i aquesta lleialtat institucional.
-Ha aixecat molta polseguera la seva afirmació en la qual deia que si Catalunya fos independent hi hauria menys morts i infectats. Segueix mantenint aquesta afirmació?
-Bé, aquesta afirmació, així, categòrica, no la vaig fer. Va ser en resposta d'una pregunta de si Catalunya hagués actuat millor. Jo vaig respondre que de ben segur hauríem actuat diferent i que una de les mesures que hauríem pres hagués estat fer un confinament total al territori de Catalunya el 13 de març i no pas el 30.
-Després del que s'ha anat veient aquests mesos, creu que caldria reprendre la mesa de diàleg amb el Govern espanyol?
-Qualsevol conflicte polític cal resoldre'l des del diàleg. Hi ha un conflicte polític no resolt entre l'Estat espanyol i Catalunya i aquest diàleg s'ha de reprendre. Això es pot resoldre a través del diàleg, no pot ser a través de la repressió, de què hi hagi presos polítics i exiliats. Quan acabem aquesta fase de la pandèmia que ens fa estar concentrats en la crisi sanitària, s'ha de poder reprendre el diàleg polític per tal de resoldre aquest conflicte polític.
-El president Quim Torra va anunciar al gener la convocatòria d'eleccions després de l'aprovació dels pressupostos per la mala relació amb els seus socis de govern d’Esquerra Republicana. Ha dificultat això la gestió de la crisi de la Covid?
-Crec que l'escenari ha canviat. La crisi sanitària ha fet que tothom aparqui les seves diferències i ens posem tots a treballar per resoldre i afrontar aquesta crisi, que és d'una magnitud que ningú ens esperàvem -no només en l'àmbit sanitari, també econòmic i social. La situació requereix d’un govern concentrat i centrat a resoldre aquesta crisi. Malgrat les diferències evidents, en aquest moment estem centrats en solucionar la situació. Això no serà ni fàcil ni ho farem demà passat. Penso que encara tenim uns mesos per davant de molta responsabilitat en que caldrà fer la feina ben feta.
-Creu que les relacions entre socis de Govern són millors ara que abans de començar la crisi?
-Crec que en aquests moments, haver sabut aparcar les diferències -que hi són- ha estat un gest important. Celebro que això hagi estat així i que amb el lideratge del president Quim Torra estiguem treballant per poder afrontar aquesta pandèmia.
-Quan creu que caldria convocar aquestes eleccions que s'han ajornat pel coronavirus?
-En aquests moments no li sé respondre. Encara estem en plena crisi sanitària i no tenim sobre la taula la magnitud del que seran els efectes econòmics i socials derivats d'aquesta crisi sanitària. Per tant, no em vull posar cap termini sobre la taula. En aquests moments, pensar o parlar d'eleccions és d’una irresponsabilitat política important. No són moments de fer partidisme ni política de partits, sinó de posar el país davant de tot. Per responsabilitat, no podem posar aquesta data sobre la taula. A hores d’ara, aquest debat no hi és entre la ciutadania, que necessita respostes clares i efectives. No només sanitàries, també econòmiques i socials. Per tant, com a Govern, ara no ens podem perdre en certs debats que la ciutadania no ens demana. Més aviat al contrari.
-Hi és, però, aquest debat al si del Govern?
-En aquests moments nosaltres no el tenim sobre la taula.
-S'ha fet públic un informe de la Sindicatura de Comptes on es detalla que la Generalitat de Catalunya va donar dos milions de subvencions irregulars al Patronat de la Muntanya Montserrat l'any 2017. Tot i que en aquell moment no ho era, ara mateix, com a consellera de Presidència, vostè és la vicepresidenta del Patronat. Dona per bona la informació de la sindicatura? Quines mesures pensen prendre al respecte?
-Com comprendrà, m'he trobat avui mateix aquesta notícia a la premsa i demanaré tota la informació per poder-ho estudiar i prendre les decisions que calgui prendre. Això va passar el 2017 i, per tant, en aquests moments no tinc aquesta informació. Me n'he assabentat per la premsa i espero en els dies vinents poder analitzar, saber i conèixer què va passar exactament per prendre les mesures que pertoquin.
-El fins ara líder de Junts per Catalunya a la Garriga i el seu successor a l'alcaldia del municipi, Jordi Pubill, va explicar després de dimitir aquesta setmana que vostè li va dir "que no permetria ni que ens carreguéssim el seu projecte ni que pactéssim amb Esquerra Republicana". Hi ha hagut mai cap consigna per part seva per tal que no es pactés amb ERC a la Garriga?
-Primer de tot, li puc dir que he governat tres legislatures a la Garriga i les tres vegades ho he fet conjuntament amb ERC. Per tant, aquí penso que amb això ja ho dic tot. ERC sempre ha estat el meu soci prioritari a l'hora de formar coalicions de govern. A partir d'aquí, quan vaig deixar la política garriguenca, entenia que si donava pas a una nova persona, havia de donar pas a un nou lideratge i que, per tant, fossin ells els que prenguessin les decisions. Per tant, fa més d'un any que em vaig apartar de la política garriguenca. També li puc dir que em consta que aquesta persona ha desmentit i corregit aquestes afirmacions que va fer i les ha retirat.
-Els darrers dies s'ha fet pública l'execució de la sentència del Cas Palau. Creu que el PDeCAT o alguns dirigents d'aquest haurien de retre comptes o donar explicacions per aquest cas?
-El que li puc dir és que el PDeCAT ha estat una formació política hereva de l'antiga Convergència. Penso que les persones condemnades han de complir la sentència. Soc de les que pensa que qui la fa la paga, però que no s'ha de posar tothom, ni de bon tros, al mateix cistell.
-Els estatuts del PDeCAT estableixen "la suspensió cautelar automàtica dels drets com a persona associada, d'aquell/a que estigui incurs en un procés penal respecte del qual s'hagi dictat auto d'obertura de judici oral per un delicte relacionat amb la corrupció". Com a membre del PDeCAT, creu que aquest precepte s'hauria d'aplicar als càrrecs electes de Junts per Catalunya i al cas concret de la diputada Laura Borràs?
-Escolti, jo, el que penso, és que la presumpció d'innocència hi és sempre. En aquest sentit, jo, si no hi ha sentències judicials, crec que s'ha de respectar la presumpció d'innocència de totes les persones. Jo soc de les persones que pensa que sempre s'ha de defensar la presumpció d'innocència.
-Els mateixos estatuts del PDeCAT, però, de forma previsora, proposen una suspensió cautelar per abans de la sentència...
-De tota manera, en tot cas, la presumpció d'innocència fins que no es demostri el contrari.
-Per acabar, quin creu que ha de ser el futur per a l'espai polític de l’entorn de Junts per Catalunya? Com s'ha de concretar la seva organització?
-L'encaix passa perquè tot aquest espai polític conflueixi sota el paraigua de Junts per Catalunya. Personalment, crec que ha d'esdevenir una formació política.
-Com ho concretaria?
-Creant un partit polític, Junts per Catalunya, on conflueixin totes les persones que hi som representades i que venim de diferents espais, orígens o partits.
-A títol individual?
Crec que ha de ser un partit polític, i per tant ha de ser la formació política en el que hi siguem tots els representants.
-Hauria de ser una formació política liderada pel president Carles Puigdemont?
Òbviament, el seu lideratge és indiscutible dins d'aquest espai polític.
-I Artur Mas quin paper hi hauria de tenir?
-Artur Mas també és un líder indiscutible d'aquest espai polític.