Estupefactes. Així es varen quedar els membres del Govern balear, en especial la presidentaFrancina Armengol i el conseller de Turisme i Treball, Iago Negueruela, quan varen sentir que l’Executiu de Pedro Sánchez imposava la quarantena de 15 dies a tots els passatgers que arribin per via aèria o marítima de fora de l’Estat espanyol. El que suposava, de fet, era esvair les esperances illenques d’intentar no perdre el turisme també durant tot el mes de juny. Amb el tancament preventiu obligatori a l’hotel durant dues setmanes, quin turista aniria a les Illes? Cap, òbviament. «Això hauria de durar el menys temps possible», valorava lacònicament Negueruela.
El sector turístic no fou tan diplomàtic i criticà fort ferm la posició oficial del Govern de Sánchez. Ningú entenia que l’Executiu central decretés una mesura tan dura quan a Balears tant l’equip d’Armengol i Negueruela com també totes les patronals i grans empreses hoteleres estaven fent feina des de feia més d’un mes per intentar crear la imatge de les Illes com a destinació segura i es confiava que, amb una mica d’ajuda de Madrid i Brusel.les, es podria anar obrint hotels el mes de juny. Però amb la quarantena, res de res. La decepció fou absoluta.
Corredors segurs. Posteriorment, el Govern i les patronals hoteleres tingueren la bona notícia que la Unió Europea -dimecres passat – s’arrenglerava amb les seves tesis i esforços i en contra de la mesura decretada per part de l’Executiu central. La Comissió Europea (CE) proposava una reobertura gradual de les fronteres entre països de la UE amb l’objectiu de salvar, encara que només sigui en part, la temporada turística d’estiu. Va ser tot un alè per a Palma. Ara bé, tal i com la UE reconeix, són els governs de cada estat els que tenen l’última paraula i els que per tant decidiran.
Però almenys ara ja no és només el Govern balear el que està pressionant -amb l’escassa mesura que pot -perquè Sánchez rectifiqui, sinó que és la pròpia Comissió la que planteja una alternativa que, segons Palma, és factible de dur a la pràctica. El comissari europeu de Mercat Interior, Thierry Breton, digué el dimecres que és possible rellançar l’activitat turística en aquelles zones amb «el màxim control» dels coronavirus i on «la infecció és de mínims».
Exactament això és el que vol Armengol. Va ser molt significatiu que no volgués valorar la decisió presa per Sánchez d’imposar la quarantena i, al contrari, tot d’una va comentar en públic la proposta de la CE: «Balears està preparada per rebre turistes perquè som una destinació segura. La mobilitat s’ha de fer amb seguretat, per la qual cosa necessitam el suport del Govern (espanyol) i de la Unió (Europea). Es tracta d’aconseguir la reactivació del turisme, un sector clau per a l’economia balear». En la mateixa línia s’expressaren els responsables de les grans patronals hoteleres. Així, Maria Frontera, de la Federació Hotelera de Mallorca, valorà que «som una destinació segura i estam preparats per rebre turistes amb totes les mesures de seguretat sanitàries». Des del lobby turístic Exceltur, el seu president, Gabriel Escarrer Jaume – conseller delegat del poderós grup hoteler mallorquí Melià – considerà que la proposta de la UE «és una glopada d’aire frec» que permet somiar «amb una recuperació (del turisme per aquest estiu) d’una manera superior a la prevista» fins ara.
El renascut optimisme del Govern i de les patronals hoteleres xoca, emperò, amb el fet que, com la mateixa Comissió Europea reconeixia, són els governs de cada país els que decidiran sobre el particular. I no es tracta només del que faci finalment l’espanyol. Està clar que Sánchez hauria de rectificar -una vegada més – i anul·lar l’ordre de quarantena, en vigor des d’avui mateix, o, almenys, matisar–la. Si no, de poc o res servirà la recomanació de la UE, perquè la mesura s’allargarà fins que duri tot l’estat d’alarma, o sigui previsiblement fins a finals de juny i, per tant , deixaria sense un sol turista les Illes – i de la mateixa manera a la resta de territoris turístics – almenys fins el juliol. Però és que, a més, per saber si es pot somiar ni que sigui amb una lleugera recuperació turística el juliol i agost caldrà veure la reacció que tinguin els executius d’Angela Merkel i de Boris Jonhson.
En el cas alemany, el Govern de Berlín ha de fer front a creixents pressions perquè obri les fronteres però de moment la postura oficial és que de vacances fora del país, res de res. Ara bé, hi ha fissures internes. El delegat governamental per al Turisme, Thomas Bareiss, declarava la setmana passada al diari Der Tagesspiegel que «les vacances a l’estranger seran possibles ben aviat» i en concret assegurava que «jo no descartaria Mallorca» com a destinació per aquest estiu. Tanmateix el ministre d’Exteriors, Heiko Mass, ha dit en diverses ocasions que «les vacances enguany hauran de ser a Alemanya».
En el cas de l’Executiu de Londres ha estat el ministre de Sanitat, Matt Hancock, el que ha advertit que «hem d’assumir la realitat de la vida: és poc probable que siguin possibles vacances internacional aquest estiu», deia en declaracions a la televisió britànica ITV. El presentador del programa This Morning insistí sobre el particular demanant-li si el que estava dient als britànics era que s’oblidessin de les seves vacances al sud d’Europa i el ministre contestà: «sí, crec que aquest és el cas».