"L'Assemblea Nacional Catalana es mantindrà totalment independent de qualsevol partit polític, coalició electoral o grup d'electors i no es presentarà a cap tipus d'eleccions". Així ho estableix el punt 2.4 dels estatuts de l'ANC, la gran organització cívica del moviment independentista català, amb el permís d'Òmnium Cultural.
Es tracta d'una premissa que formalment s'ha respectat en tot moment. No obstant això, des del moment en què es va fer visible la capacitat d'incidència de l'ANC en el si del rumb del moviment independentista -als carrers, però també a les institucions-, els partits polítics sobiranistes s'han preocupat de mantenir-hi una quota de poder que els garantís que els seus interessos i posicionaments estratègics estiguessin representats al si de l'organització. No pas a partir de càrrecs orgànics, sinó de persones afins. Feta la llei, feta la trampa. Una realitat que sembla que podria influir, també, en les eleccions al secretariat nacional de l'entitat entre el 10 i el 13 de juny d'enguany.
Antecedents agitats
Aquesta és una qüestió que es va començar a veure en les eleccions dins del secretariat per escollir el president de l'entitat l'any 2016. Hi participaven Jordi Sànchez, que optava a la reelecció; i Liz Castro, que havia estat la secretària més votada, tot i que es va acabar imposant el primer. De fons, les tensions entre Convergència-PDeCAT i Esquerra Republicana van començar a aflorar al si de l'entitat. Especialment perquè, des dels republicans, es veia Sànchez com una persona molt afí al llavors president Artur Mas i un dels principals artífexs de la pressió per crear Junts pel Sí.
En les següents eleccions, les del 2018, en què s'acabaria imposant Elisenda Paluzie, es repetiria aquesta divisió. Des de diferents sectors de l'organització, es farien als socis dues llistes de candidats als quals es recomanava votar. Els uns, més propers a ERC i Poble Lliure, una de les organitzacions estratègiques que dona suport a la CUP; els altres més propers a Junts per Catalunya.
El 2020, en ple confinament pel coronavirus, arriben unes noves eleccions al secretariat nacional de l'ANC, en les quals Paluzie aspira a renovar el mandat. De nou, de fons apareixen filies i fòbies que segueixen una música molt semblant a la del debat partidista.
Noves eleccions
Tot i que la llista de candidats al secretariat no serà oficial fins al dia 24 de maig, de moment se sap que s'han presentat 126 candidats, entre els nacionals, els regionals i els de les sectorials. D'aquests, en sortiran escollits setanta-set. Seran ells els que escolliran el nou president de l'entitat.
A banda de Paluzie, s'ha fet pública la voluntat d'Antonio Baños, excap de llista de la CUP al Parlament, de tornar a formar part del secretariat. Podria ser un dels candidats que fes ombra a l'actual presidenta, tot i que, segons el diari Ara, no tindria intencions d'ocupar cap càrrec orgànic. Un altre vell conegut de l'Assemblea que es presenta sense intencions de disputar la presidència és Adrià Alsina, el que va ser la mà dreta de Jordi Sànchez durant el seu mandat i candidat a la presidència en les darreres eleccions.
Més enllà d'això, cal tenir en compte que en les anteriors eleccions es va renovar bona part del secretariat, el que vol dir que moltes de les persones que formen part de l'actual podrien, si ho volen, presentar-se de nou. Entre els que no ho podrien fer, a causa de la limitació de dos mandats, hi ha els secretaris de representació nacional Josep Antolí, Marc Comes, Jordi Cuyàs, Ariadna Isern, Xavier Ludevid, Miquel Raïch o M. Eulàlia Subirà. També han anunciat que no tenen intenció de repetir l'actual vicepresident, Pep Cruanyes, i el que fou candidat a la presidència en l'anterior mandat, David Minoves.
En aquesta ocasió, un dels debats de fons és sobre si des de l'ANC s'ha estat massa seguidista o massa poc contundent amb els partits majoritaris. De nou, també sobre quin paper ha de jugar l'entitat respecte a la possibilitat de crear llistes unitàries o el suport als partits que no segueixin una estratègia específicament unilateralista. Encara que no sigui explícit, de nou, doncs, els postulats puigdemontistes enfront dels junqueristes. La confusió estratègica que viu l'independentisme és ben present també a l'ANC.
Enmig de tot plegat, per ara s'han fet sentir diversos corrents que intenten influir d'una manera o altra en el rumb de l'organització i la tria del nou secretariat.
Crisi de l'Ebre
D'un costat, des de Salvem l'ANC, es critica que l'actual direcció de l'entitat "ha estat" fortament copada per persones partidistes i esperen que això es pugui revertir. A més, denuncien que l'entitat "ha perdut l'essència que la caracteritzava, la seva transversalitat, la seva força negociadora, la seva presència al panorama polític i la seva capacitat de pressió política sense complexos". Posen també com a exemples el fet que no s'hagi volgut crear una sectorial de voluntaris o que dins el secretariat s'hi hagin mantingut persones com ara el secretari per les Terres de l'Ebre Roger Heredia, que va ser candidat d'ERC (15è per Tarragona) a les eleccions del Parlament el 2017 i al que acusen de mantenir posicions partidistes dins l'ANC.
Cal doncs, emmarcar-ho en la polèmica que hi ha hagut a l'ANC de les Terres de l'Ebre els darrers mesos i que ha acabat, de facto, amb l'assemblea territorial dividida en dues assemblees diferents que es reuneixen en poblacions diferents. Heredia seria al capdavant d'una d'aquestes territorials. Al capdavant de l'altra hi hauria el coordinador de l'ANC a les terres de l'Ebre, Manel Alves. Aquest és un dels impulsors del corrent Salvem l'ANC i, també el coordinador de la Crida Nacional a les Terres de l'Ebre.
Enmig d'aquesta disputa, des de les Terres de l'Ebre ha aparegut una rèplica a Salvem l'ANC en forma de manifest, firmat per nou assemblees locals, amb el títol de "L'ANC se salva votant". En aquest escrit afirmen que "amb un tracte prudent, el Secretariat Nacional ha mirat cap a un altre costat de les irregularitats continuades i denunciades internament des de fa anys de membres del secretariat de l'AT Terres de l'Ebre, que sembla que han utilitzat el coneixement que tenien de l'estructura organitzativa de l'ANC, per articular a les Terres de l'Ebre el partit Crida Nacional". L'acusació és desmentida per fonts de la contrapart, que afirmen a EL TEMPS que dins el grup hi ha alguns membres de la Crida, però que no són la majoria. De fet, aquesta filiació puigdemontista és la que adjudiquen diferents fonts crítiques consultades per la revista a Salvem l'ANC.
En la disputa hi ha la confusió generada els darrers mesos al voltant de la naturalesa de la Crida Nacional per la República. Mentre que uns argumenten que només es tracta d'una associació que cerca la unitat de l'independentisme i que per tant no seria partidista, els altres afirmen que es tracta d'un partit més, encara que no hagi concorregut per ara a les eleccions. Sobre el paper, la Crida Nacional per la República es va registrar com a partit el vuit de gener de 2019.
Les queixes dels 'ex'
Les darreres setmanes ha aparegut a través del blog Xarxallam de l'exmembre del Secretariat Nacional i excoordinador de l'ANC al Vallès Oriental, Joan Guarch, un manifest al qual s'han adherit una trentena de membres de l'entitat -molts d'ells exsecretaris nacionals o coordinadors territorial. Entre els firmants destaca Jaume Marfany, que fou vicepresident de l'entitat entre 2013 i 2015, durant el primer mandat de Carme Forcadell. També hi consten Alves i Vidal. L'escrit vol ser una proposta estratègica per a l'organització. Entre les principals reivindicacions d'aquest full de ruta es detalla que "la condició imprescindible per definir aquest camí, aquesta estratègia, és la Unitat Política" [sic.].
Es demana, també, que l'ANC s'impliqui més en l'impuls dels Consells Locals del Consell per la República i les inscripcions al mateix Consell per la República. Finalment, es conclou que l'Assemblea hauria d'impulsar una candidatura de país per a les pròximes eleccions. Val a dir que una proposta similar a aquest darrer punt va ser tombada en la votació de les esmenes al full de ruta de la darrera Assemblea General Ordinària, celebrada de forma telemàtica aquest mes de març.
La voluntat dels impulsors del manifest, anomenat 'Marquem el camí. Enfortim l'ANC', segons expliquen a EL TEMPS, és que dins la campanya interna de les eleccions els candidats al secretariat, aquests es posicionin al respecte per fer costat als que hi estiguin a favor de l'esmentat manifest. Fonts vinculades a l'actual secretariat i crítiques amb el manifest relativitzen el pes d'aquestes persones dins l'organització i els ubiquen, també, al voltant dels interessos de la Crida Nacional i Junts per Catalunya.
Es tracti del corrent que es tracti i tingui la fília partidista que tingui, les fonts consultades coincideixen a creure que un dels reptes de l'ANC per aquests dos anys serà escapar de les lluites partidistes que han marcat l'actual mandat i poder reestructurar el moviment de cara a escenaris futurs.