En el món simplista del president del Brasil, Jair Messias Bolsonaro, només hi ha lloc per a dos tipus de persones: d’una banda, els bons ciutadans, entre els quals Bolsonaro inclou bàsicament la seva família, els seus simpatitzants i a ell mateix; i de l’altra, hi ha comunistes. Això és el que cal saber per entendre un mem que circula pel Brasil.
La imatge està dividida en dues parts. A la meitat superior hi apareix un ninot inflable amb cos de Superman. Al capdamunt hi ha enganxat el cap de l’exjutge federal, Sérgio Moro, que amb les seves investigacions de casos de corrupció ha portat a la presó una bona part de l’elit política. Quan després de les eleccions del 2018 Moro va ser nomenat ministre de Justícia dins l’executiu de Bolsonaro, per a molta gent era el símbol de la nova política —més honesta—que havia anunciat el president. Aquesta meitat superior porta per títol “Moro, ahir”. A la part inferior, anomenada “Moro, avui”, el cap de l’exministre està enganxat damunt d’un uniforme soviètic. Una falç i un martell el caracteritzen com a comunista.
D’heroi nacional a traïdor a la pàtria: en el món de Bolsonaro a vegades es passa d’una cosa a l’altra en qüestió d’hores. N’hi pot haver prou amb una paraula fora de lloc, un “m’agrada” desencertat o un comentari sobre els límits de la constitució. És com en una secta. Només hi ha els de dins i els de fora.
Moro devia haver pres consciència d’això quan divendres de la setmana passada va comparèixer davant la premsa per anunciar la seva dimissió com a ministre de Justícia. Amb veu baixa i fràgil va detallar accions del president que ell ja no podia tolerar més.
Moro va descriure com Bolsonaro pretenia ficar el nas en investigacions de la policia que podien esquitxar la seva família. Va explicar com Bolsonaro intentava col·locar persones de confiança en càrrecs clau a l’administració i, finalment, com li havia insistit d’una manera cada cop més agressiva que destituís el director de la policia.
Moro havia indicat a Bolsonaro, va explicar el dimissionari, que canviar el director d’aquella manera —per motius personals— significaria una intromissió il·legal en la independència de les autoritats federals, però a Bolsonaro allò no semblava que li importés. “Doncs què hi farem”, va respondre suposadament a Moro.
Les declaracions de Moro són dinamita per a la presidència de Bolsonaro, perquè posen de manifest la tèrbola idea de democràcia d’un home que posa de part seva les institucions públiques d’una manera cada cop més descarnada. L’únic que importa és la seva persona, l’ampliació del seu poder i la protecció de la seva família davant l’acció penal. “La constitució soc jo”, va dir no fa gaire.
La pregunta és quant de temps podrà continuar actuant així. Basant-se en les acusacions de Moro, aquesta setmana el Tribunal Suprem ha obert una investigació que ha de servir per aclarir en quin grau el president ha intervingut en procediments judicials oberts contra els seus fills.
Mentre altres països busquen maneres per resoldre la crisi del coronavirus, el Brasil debat sobre un procés de destitució. L’expresident Fernando Henrique Cardoso ha instat Bolsonaro a dimitir per estalviar al país un procés tan penós com el que es va viure fa quatre anys amb la destitució de la presidenta d’esquerres Dilma Rousseff. Segons les enquestes, prop de la meitat dels brasilers comparteix aquesta opinió, i la tendència és a l’alça, entre altres coses perquè durant molt de temps Bolsonaro va minimitzar obstinadament la COVID-19 qualificant-la de “grip lleu”. En comptes de liderar el país amb unitat per deixar enrere la pandèmia, el condueix a un suïcidi col·lectiu, ha escrit el diari O Globo.
Hospitals que estan al límit de les seves capacitats; cementiris que pràcticament no donen l’abast a l’hora d’excavar tombes; empreses que acomiaden els treballadors: aquestes són les coses de què s’hauria d’ocupar Bolsonaro. Però sembla que el superen. O que no li interessen.
En lloc d’actuar conjuntament amb els governadors contra el virus, s’embranca en guerres de trinxeres. A mitjan abril va fer fora el ministre de Sanitat perquè aquest havia fet cas dels científics durant la crisi. Per ajornar la possible saturació del sistema sanitari, el ministre havia instat els ciutadans a quedar-se a casa i a reduir els contactes. Aquesta és la línia de l’Organització Mundial de la Salut, i és el que fan gairebé tots els altres països. Però el president tenia una opinió diferent.
Si no surt ningú de casa, va dir Bolsonaro, l’economia se n’anirà a prendre vent.
Aquest és el motiu pel qual des de fa unes quantes setmanes Bolsonaro torna a voltar pel país. Un dia va anar a esmorzar a una fleca. Un altre va desplaçar-se amb cotxe a visitar un fill seu. Per Setmana Santa va rebre persones del moviment evangèlic al prat de davant del palau presidencial per celebrar un “dejuni en grup contra la COVID-19”. A tot arreu on Bolsonaro es deixa veure fa encaixades de mans i abraça gent. Són provocacions, actes de desobediència que fan que molts brasilers ja no sàpiguen a qui han de creure.
Dissabte de fa dues setmanes una filera de cotxes amb seguidors de Bolsonaro va bloquejar l’accés a un hospital de São Paulo. L’endemà Bolsonaro va aparèixer a la capital, Brasília, davant d’una caserna on es manifestaven centenars dels seus seguidors contra el parlament, corrupte segons ells. Mentre alçaven pancartes exigint la intervenció de l’exèrcit, Bolsonaro, des de la plataforma d’una camioneta, va dir-los cridant que estava de part seva.
Aquell instant va fer precipitar els diversos fronts: la crisi del coronavirus, la dimissió de Moro i el futur incert del govern.
De resultes dels fets de Brasília, la policia va començar a buscar qui hi havia al darrere d’aquella congregació antidemocràtica. En paral·lel, la policia investiga un seguit de missatges en què han estat insultats o amenaçats membres del Tribunal Suprem.
Són sobretot aquests dos casos el que preocupa Bolsonaro. Quan un diari va informar que les investigacions havien arribat a un punt tal que aviat hi podria haver batudes, Bolsonaro va enllaçar l’article a Moro. “Un motiu més per canviar el cap de la policia”, va escriure per WhatsApp.
Tot apunta que tant la campanya d’odi contra el tribunal com la crida a les protestes antidemocràtiques surten de casa de Bolsonaro. “Gabinet d’odi”, així s’anomena el petit grup que coordina les activitats a les xarxes socials en nom de Bolsonaro. És, si es vol dir així, el ventricle invisible de la comunitat sectoide de Bolsonaro. Al tercer pis del palau presidencial no hi ha cap cartell que indiqui la seva existència.
Els continguts que produeixen aquests homes es difonen per la xarxa a través de perfils falsos i amb l’ajuda d’incomptables bots. Ataquen adversaris polítics i disparen contra ministres molestos. Qui s’aparta de la línia comuna, com Moro, es converteix en un traïdor comunista. “Actuen com una milícia digital”, diu la diputada socialdemòcrata Lídice da Mata, que dirigeix una comissió que analitza la influència de les notícies falses en l’elecció de Bolsonaro. “No hi ha cap dubte”, diu Da Mata, “que aquests homes estan a les ordres dels fills del president”.
Carlos, el segon fill de Bolsonaro, va dirigir el 2018 la campanya del seu pare a les xarxes socials. Si bé és considerat una ment confusa amb trets lleugerament paranoides, el seu germà petit, Eduardo —ara diputat al parlament—, actua com una mena de ministre d’Exteriors de la família. Com que és l’únic dels germans que parla anglès, és ell qui està en contacte amb l’exassessor de Donald TrumpSteve Bannon.
Les persones de qui s’han envoltat Carlos i Eduardo són enemics de la ciència i nostàlgics de la dictadura que amb Bolsonaro han accedit a càrrecs a l’administració.
Precisament per WhatsApp és per on circulen notícies falses sobre el coronavirus. Entre altres coses, per exemple, la teoria del ministre d’Exteriors, Ernesto Araújo, que escampa que el coronavirus és un “malson comunista”. Nombroses publicacions a les xarxes alaben la cloroquina —un medicament contra la malària— com a remei contra la COVID-19. Bolsonaro també creu en la cloroquina. En una videoconferència amb els caps d’Estat del G-20 va ensenyar el medicament a càmera.
Després que uns científics brasilers van assenyalar que l’efectivitat de la substància no estava demostrada, les seves adreces privades van aparèixer a internet. Alguns dels investigadors van informar posteriorment que havien rebut amenaces de mort. Això mateix li va passar al governador de São Paulo, que havia criticat la política del Bolsonaro respecte al coronavirus. Primer el van insultar per internet dient-li que era un “merda”, un “canalla” i un “bandit”; després van arribar les amenaces.
Cada nova crisi desvia l’atenció de l’anterior. Suposats enemics nous cada vegada mantenen la parròquia en un estat d’excitació constant.
“És un verí que destrueix la nostra democràcia”, diu la diputada Da Mata. En un país que inverteix massa poc en educació, molts ciutadans confonen els mems que els arriben al mòbil amb informació política. “I què?”, diria probablement Bolsonaro si se’l qüestionés sobre això; igual que va dir “I què?” quan algú li va retreure que el nou cap de la policia hagués celebrat el Cap d’Any amb els seus fills. “I què?” també és el que va dir quan una periodista li va preguntar pel nombre creixent de víctimes de COVID-19. “D’acord que em dic Jair Messias, però de miracles no en faig”.
No és només Da Mata que creu que ara ja hi ha prou motius per a una destitució. També ho pensen altres diputats. Abans de les acusacions de Moro, als calaixos de la presidenta del parlament ja hi havia més de vint sol·licituds que acusaven Bolsonaro de prevaricació. La pregunta és si aviat una d’aquestes acusacions arribarà al parlament.
El periodista Merval Pereira creu que no. “Encara no és el moment”, diu ell. Ara mateix el parlament amb prou feines es reuneix. La gent és a casa i no als carrers. “Costa d’imaginar”, diu Pereira, “que ara una majoria s’arrisqui a la possibilitat que la incertesa d’aquest procés ofegui definitivament una economia ja força afectada”.
Com que ha participat en dos processos de destitució al llarg dels seus 27 anys de carrera al congrés, Bolsonaro sap que un impeachment és un procés polític sobre el qual es pot influir. La setmana passada es va reunir amb alguns diputats per presentar-los un programa d’infraestructures. Pot repartir càrrecs i ho aprofita per debilitar l’oposició al parlament.
Rendir-se no és una opció per a aquest exparacaigudista que entén la seva presidència com una missió. El fet que Bolsonaro hagi de deixar el càrrec abans d’hora o no, depèn sobretot dels militars que té a l’executiu. Si ells assenyalen avall amb el polze, en poc temps Bolsonaro estaria acabat.
Deu dels ministres de Bolsonaro són generals. Fins i tot el vicepresident, la persona que el rellevaria en cas de dimissió. Són homes que s’han aficionat a administrar un pressupost multimilionari i que es mouen per un món que tenien vetat des del final de la dictadura. Comparteixen l’odi de Bolsonaro envers l’esquerra i el respecten com a president perquè acaten les jerarquies. Però també poden perdre la reputació; ara la seva lleialtat afronta una dura prova.
Precisament Ernesto Geisel, el penúltim dirigent militar del Brasil, havia vist venir els perills. Bolsonaro és un “buscabregues” que no serveix per a res, va alertar en una entrevista ja fa més de 25 anys. “És un mal militar”.
Traducció d'Arnau Figueras