-Pensa que Europa, com a concepte lligat a la societat del benestar i al progrés, eixirà reforçada o afeblida d'aquesta crisi?
-La idea d'Europa era crear una solidaritat de fet entre els estats europeus per avançar junts cap a una societat de benestar i progrés, efectivament, però hem de tenir en compte que no totes les polítiques estan comunitaritzades i, en aquest crisi en concret, la salut pública és una competència complementària: decideixen els estats membres, la Unió només complementa les seves polítiques i els seus sistemes transfronterers de salut i també ha de fomentar la cooperació entre els estats membres. Realment qui hi té competència és l'Organització Mundial de la Salut, que estableix directrius directament cap als estats. Crec que s'ha donat més informació sobre els intents d'arribar a un acord econòmic entre els estats que no sobre com han estat cooperant els governs entre si, especialment al principi de la pandèmia. Com sempre, a la Unió li falla la comunicació i ha tornat sortir el problema de la manca d'una unió fiscal. Malauradament, els governs més europeistes arriben cansats i afeblits a aquesta crisi perquè no han tingut temps de sortir de dos anys del monotema del Brexit i de la divisió política davant l'arribada de refugiats. Mentre no hi hagi un projecte polític clar de cap on ha d'anar la Unió Europea, aquesta crisi l'afeblirà encara més.
-Com es pot contenir la deriva autoritària que en alguns països europeus s'està consolidant aprofitant aquesta crisi?
-Parlant dins l'àmbit de la Unió Europea, és evident que la deriva autoritària a països com ara Hongria i Polònia no s'ha pogut contenir amb els mecanismes previstos de sanció, tant la sanció política de l'article 7 del Tractat de la Unió Europea (que exigeix unanimitat) com les sancions que ja ha anat imposant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Els tractats de la UE no preveuen l'expulsió d'un estat membre i en les organitzacions internacionals sempre es considera menys dolent tenir un estat dins l'organització, malgrat infringeixi valors bàsics, que tenir-lo defora, però actualment aquest és un més dels problemes que afronta la Unió, no de futur sinó de present. Res del que s'ha fet ha servit i caldrà veure si en algun moment es replanteja l'estatus d'aquests estats i s'aturen les estratègies entre els grups parlamentaris de dretes per seguir protegint-los.
-Atesa la situació actual i com s'estan desenvolupant els fets, quina Europa pensa que hi haurà després del coronavirus?
-Fa temps que es planteja quin serà el futur de la Unió Europea, especialment després del Brexit. El 2017 la Comissió Europea va llençar el seu Llibre Blanc sobre el futur d'Europa on proposaven cinc escenaris per a una Unió de 27 estats membres el 2025: seguir igual, deixar només el mercat únic, que els que vulguin fer més ho facin, que es faci menys però de forma més eficient o bé fer més de forma conjunta. Probablement aquesta pandèmia serveixi per prendre una decisió al respecte, fins i tot abans del 2025, i crec que hauria de ser valenta. La Unió Europea va començar com un projecte de reconstrucció econòmica però també com un projecte de pau, i amb els anys s'hi va afegir una dimensió política (democràcia, drets humans) que amb una Unió de 28 estats membres no ha estat possible consolidar. És hora de repensar-ho tot: estructura, polítiques, competències, presa de decisions, companys de viatge... Si no, la UE actual no té credibilitat, al meu parer, perquè es pot convertir en una simple "repartidora" d'euros i no és aquesta la seva finalitat ni el seu esperit.