El sobiranisme illenc està molest amb Pedro Sánchez. Considera que usa d’excusa la lluita contra la pandèmia per no complir amb els seu compromisos. En especial els que fan referència a les promeses fetes al Govern balear. I més en concret en relació al Règim Especial de Balears (REB) que fou aprovat a finals de febrer de 2019 i que no s’ha desenvolupat. El sobiranisme balear troba que podria ser una gran eina per ajudar a la recuperació econòmica illenca després de superar la crisi sanitària. Però no veu per enlloc cap indici que el Govern de Sánchez vulgui anar en aquesta direcció. Tot el contrari, més aviat.
Contra Sánchez. Les quatre formacions sobiranistes de Balears, MÉS per Mallorca, Més per Menorca, Ara Eivissa i Gent per Formentera han criticat aquesta setmana les intencions del Govern espanyol del PSOE i Podem de no intentar aprovar uns nous comptes de l’Estat i, de fet, de continuar així amb els actuals pressupostos prorrogats, que són els elaborats per l'anterior ministre d'Hisenda del PP, Cristóbal Montoro. Això, diuen, farà que «els últims comptes públics del govern de Mariano Rajoy, els més antisocials de la història, continuïn en vigor». Aquestes circumstàncies són, al parer sobiranista, molt perjudicials per a les Illes perquè, entre d’altres coses, «suposarà no desplegar el Règim Especial de les Illes Balears en un context en què serà més necessari que mai per fer front a l'impacte de la pandèmia derivada per la COVID-19».
Les forces esmentades han expressat aquesta setmana, a través d'un comunitat —després d'haver-se reunit telemàticament— la necessitat de reforçar el paper de les administracions públiques, en especial les més pròximes. En aquest context, «per pal·liar els efectes de la pandèmia necessitam disposar d'eines com el REIB per afrontar el repte que tenim al davant amb una necessitat imperiosa de diversificar l'economia. Si no tenim les eines i el finançament que toca no podem ajudar els sectors productius ni podem garantir els serveis essencials».
Però no es tracta, només, del REB. Per al sobiranisme illenc la situació econòmica balear és i serà tan dolenta a curt termini que cal disposar de nous instruments. I en aquest sentit es fa imprescindible, diuen, un nou finançament autonòmic. En un document conjunt expliquen com l'arxipèlag, «infrafinançat de manera històrica i sistemàtica», se situa a la cua del conjunt de territoris i pateix, asseveren, reiterats incompliments per part del Govern espanyol que «continua sense reconèixer el cost de la insularitat, sense fer front a obligacions reconegudes, com ara els fons estatutaris, o no realitza les inversions en infraestructures que minvin el dèficit actual». I tot, assenyalen, «sense tenir en compte l'enorme esforç de contribució fet des de les Balears al conjunt de l'Estat».
Així, i en un moment en què totes les previsions econòmiques preveuen que les Illes seran el territori més castigat per la crisi socioeconòmica generada per la COVID, «necessitam la solidaritat, la comprensió i el reconeixement que ens han negat durant anys». De fet, per poder fer front a la crisi les quatre formacions coincideixen a reclamar un nou sistema de finançament, ja que «l'actual ens ha convertit en un territori vulnerable, sense recursos per poder diversificar l'economia i aguantar millor les adversitats. L'infrafinançament ens ha conduït a ser una comunitat fràgil i a tenir menys recursos per fer front a la crisi».
El sobiranisme també demana la derogació de la Llei Montoro i que, per tant, els ajuntaments puguin utilitzar els romanents per a pal·liar les conseqüències del coronavirus, així com poder endeutar-se. «L’ús d’aquests romanents no pot estar condicionat pel Govern espanyol i pot ser aquesta solució contribuiria a fer que els municipis, com a administració més propera als ciutadans, disposin dels mitjans suficients per a mitigar les conseqüències econòmiques de la COVID-19».