Els problemes econòmics derivats dels efectes del coronavirus són un dels principals maldecaps dels Estats aquests dies. En un context en què la sobirania monetària espanyola està cedida a la Unió Europea, les mesures fiscals són una de les vies que explora l'executiu Sánchez per pal·liar la situació. Entre els economistes, però, hi ha debat sobre quines són les vies més eficaces per fer-ho.
El passat 14 d'abril, un decret llei aprovat pel Govern de l'Estat espanyol impulsava una moratòria d'impostos per a les empreses i autònoms que facturessin menys de 600.000 euros. D'aquesta manera, aquests poden ajornar la presentació i l'ingrés de les declaracions i autoliquidacions tributàries fins al pròxim 20 de maig. Des de l'executiu de Sánchez s'anunciava que la mesura beneficiaria fins a 3,4 milions d'autònoms i petites i mitjanes empreses en la declaració trimestral de l'IVA, el pagament fraccionat de l'IRPF i l'impost de societats. La mesura, segons el Ministeri d'Hisenda, hauria de suposar una injecció de liquiditat de més de 3.500 milions d'euros.
Aquesta decisió se sumava a l'anunciada a mitjan març segons la qual les pimes i els autònoms podrien endarrerir fins a sis mesos -tres dels quals sense interessos- el pagament de fins a 30.000 euros a Hisenda. La moratòria es quantifica per part de l'Estat pel valor d'una injecció de liquiditat de 14.000 milions d'euros.
Pel que fa a les mesures aprovades en el decret llei del passat dia 15 d'abril, Joan Ramon Sanchis, Catedràtic d'Organització d'Empreses i Director de la Càtedra d'Economia del Bé Comú de la Universitat de València, fa una valoració "en principi positiva" de la mesura, en tant que "pot desofegar una mica" les microempreses i els autònoms. No obstant això, assenyala que "qualsevol mesura serà insuficient pel problema que tenim", en tant que el problema d'autònoms i PiMEs és la falta d'ingressos i això "només se soluciona reactivant l'economia".
Laia Jubany, economista del Seminari Taifa -autodefinit com d’“Economia Crítica”-, remarca que les mesures arriben "increïblement tard" en tant que el reial decret del Govern espanyol no es va aprovar fins al dia 14 i publicar al BOE fins al 15 d'abril. "Aquest és l'últim dia per pagar l'IVA domiciliat i moltes empreses ho fan així. Després hi ha cinc dies més de marge per pagar. Quantes de les 3,4 milions d'empreses i autònoms que l'estat ha dit que es beneficiarien ja havien començat a fer aquesta declaració de l'IVA Trimestral?", es pregunta. A parer seu, "tenint en compte que fa més d' un mes que estem confinats, és una cosa que es podria haver previst. Fins ara moltes empreses i autònoms han estat fent mans i mànigues per poder accedir a les empreses, amb moltes dificultats per contactar amb proveïdors i clients per poder fer el control de factures necessari per fer aquestes declaracions d'impostos".
Assenyala com a insuficient, a més, el fet que el pagament s'ajorni només un mes "quan molts porten un mes sense ingressar i estaran un mes més sense ingressar i sense saber com es farà la recuperació econòmica". Tot plegat, Jubany entén que "no dona una estabilitat per assegurar que no desapareguin llocs de treball d'un mes per l'altre".
Són factors com aquest els que porten a Martí Jiménez-Mausbach, Director de Recerca de l'Institut Ostrom -un think tank liberal català-, a assegurar que "l'administració no ha estat a l'altura des del punt de vista de garantir seguretat jurídica". Veu inadmissible el fet que "les empreses que ara mateix estan fent front a tensions de tresoreria no tinguin un mínim de previsió econòmica a nivell tributari". Al seu entendre "no té sentit que les empreses hagin de gestionar ara la interpretació de la norma tributària que, a més, va variant amb els decrets llei". I pensa que caldria una "suspensió temporal del pagament de totes les obligacions tributàries (cotització de la seguretat social, quotes d'autònoms...) i del pagament d'impostos com ara l'IVA, l'IRPF i l'Impost de Societats".
A més, pel que fa al decret 7/2020 aprovat el passat 13 de març i segons el qual es podien fer ajornaments de pagaments a Hisenda de fins a 30.000 euros sense interessos, expressa que "parlant amb les empreses la sensació és que si no arriben a la liquidació de juliol, s'hauran d'acollir al pagament tradicional en tres mesos o a una mort sobtada a l'octubre".
A qui ajudar
La moratòria més recent s'aplica a les empreses que facturen menys de 600.000 euros. Un límit plantejat des del Govern de Pedro Sánchez amb voluntat d'ajudar les petites i mitjanes empreses i els autònoms.
La xifra, però, genera disparitat d'opinions entre els economistes consultats. Sanchis considera que és un llindar "adequat" perquè "cal assegurar-se que les grans empreses no s'aprofitin d'aquesta mena de mesures". Per contra, Jiménez-Mausbach, recrimina que es tracta d'una mesura arbitrària en tant que "l'exempció de l'impost sobre activitats econòmiques actual és d'un milió d'euros i el llindar a partir del qual es considera gran empresa són sis milions d'euros. La interpretació que es fa del llindar no està sotmesa a criteris homologables".
Finalment, Jubany, que creu que es tracta d'un marge "alt", reivindica que aquest no hauria de ser el criteri, en tant que és una xifra que suposa coses diferents en funció de l'estructura de l'empresa. Ella, doncs, posaria el focus "per la banda de quantes persones hi ha empleades i quins són els beneficis que genera i acumula l'empresa en el període anterior".
Deures
Davant d'aquesta realitat el mateix Jiménez-Mausbach reivindica que cal aplicar altres mesures complementàries en l'àmbit de la fiscalitat. Per exemple, sobre les deduccions dels crèdits impagats que en l'actualitat tenen un període de venciment mínim de sis mesos. "Si a mi m'impaguen al desembre, fins al juliol no m'ho puc deduir de la base imposable. En una situació en què ens trobarem un augment de la taxa de morositat, la deducció immediata dels impagaments sobre la base imposable de l'Impost de Societats seria una mesura positiva", raona. A més, explica que des de l'Institut Ostrom -al qual pertany- plantegen deduccions fiscals pel teletreball. Així, argumenta que "si ara mateix s'ha de promoure que les persones es quedin a casa i la gent ha de fer front a pagaments més alts de llum, aigua o gas, tots aquests pagaments s'haurien de poder deduir de la propera declaració".
Al seu torn, Jubany assenyala que una de les obligacions de l'Estat és assegurar la solvència de les petites empreses i autònoms, és a dir "la part de l'estructura productiva que no venia d'èpoques d'acumular grans beneficis". Això, entén, pot passar per diferents tipus de mesures que "no totes han de ser deixar de pagar impostos". Així, creu que hi poden haver "entrades de liquiditat. Es pot redirigir l'activitat econòmica d'aquestes empreses que són essencials i d'urgència ara mateix". Demana, doncs, que el que s'ha fet en grans empreses com ara la SEAT, que està produint material sanitari, es faci també per autònoms i pimes, que "poden tenir un paper en resoldre coses que ens semblen d'emergència. Des de les cures a les persones a la gestió de material sanitari".
A més, des d'un punt de vista conjuntural, aquesta economista del Seminari Taifa pensa que "pot ser necessari que certs impostos es cancel·lin. No pots pagar la quota d'autònoms si no estàs facturant res". Aquesta mesura, que des del Govern Estatal ja s'ha descartat, la comparteix també Sanchis.
El catedràtic de la Universitat de València, però, posa el focus en el fet que "moltes d'aquestes qüestions s'haurien d'harmonitzar des de la Unió Europea", encara que sigui quelcom "molt difícil de fer perquè el mercat monetari europeu va consistir a crear una moneda única, però no una homogeneïtzació fiscal".
Més enllà d'això, diferents veus plantegen la possibilitat de crear l'anomenada taxa Covid sobre les grans fortunes per finançar la lluita contra la malaltia i la recuperació econòmica. La proposta s'ha fet a escala estatal per part de partits com ara Más Madrid, però alguns economistes l'han plantejada com una proposta a escala europea. Camille Landais, Emmanuel Saez, Gabriel Zucman publicaven recentment un article on demanaven un impost progressiu sobre el patrimoni d'escala europea per finançar la resposta al coronavirus.
I després?
La majoria de veus expertes coincideixen en el fet que de la inversió per fer front a la Covid-19 i la condonació o moratòria d'impostos se'n podrien derivar problemes de deute per a l'Estat espanyol.
"Estem en la situació d'un país que no s'ha consolidat fiscalment. Arribem amb un deute públic alt i hi ha risc que es converteixi en una crisi futura del deute sobirà. Si no s'ajusten ingressos i despeses la qualitat creditícia es podria veure minorada", explica Jiménez-Mausbach. Per a ell és prioritari assegurar la liquiditat perquè no hi hagi una crisi de solvència futura. Per tant "o bé s'estableix bé una temporalitat de les propostes o bé s'ha de condicionar a ajustos pressupostaris futurs. El que gastes per una banda s'haurà d'ajustar de l'altra".
Sanchis creu que per evitar problemes amb el deute caldria incrementar els ingressos fiscals. Això passaria per "obligar les grans empreses a pagar els seus impostos. Estan pagant poc perquè fan elusió fiscal. L'Agència Tributària hauria de ser més rigorosa amb això". Destaca, també, que "hi ha un frau fiscal que es concentra en les grans fortunes i empreses i que és el 70% del total".
A més, afegeix que els bancs no paguen l'impost de societats des de 2012 perquè "és una mesura del Govern espanyol per capitalitzar la banca i evitar noves crisis com la de 2008. Això és un privilegi que s'hauria d'acabar". Conclou, doncs, que "tot el que sigui aconseguir ingressos fiscals serà bo per aconseguir que l'impacte sobre el deute públic sigui menor".
En aquest sentit Jimenénez-Mausbach creu que caldrà "un disseny fiscal per recaptar més, però sense distorsionar molt l'estructura productiva. La base fiscal d'on podràs extreure recursos serà inferior".
Laia Jubany planteja que, a diferència del 2008, no ens trobem en una situació de crisi estructural amb un final desconegut. En l'actualitat es pot dibuixar una sortida al final de la pandèmia. "Com que és temporal, la funció de l'Estat és assegurar la vida dels ciutadans i no deixar que es destrueixin les seves fonts d'ingressos. Ha de fer un esforç, encara que sigui incrementant el dèficit públic", argumenta. Afegeix, a més, que l'actual context el diner "està molt barat. L'Estat es pot endeutar. El que no pot fer és plantejar-s'ho de forma estructural i viure pendent de forma permanent". A més, demana revisar "quines empreses estan evadint impostos i quins són els talls impositius a les rendes més altes".
Es tracta de diferents receptes per equilibrar la balança entre ingressos i despeses en temps de coronavirus.