El conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball del Govern balear, Iago Negueruela, preveu que la caiguda del PIB de les Illes pot ser del 31,6% per la crisi econòmica conseqüència del coronavirus. Així ho va assegurar aquesta setmana, durant una roda de premsa telemàtica convocada per explicar l'estudi d'impacte econòmic de la COVID-19 a les Balears fet pel Govern.
Caiguda del PIB. L’Executiu encapçalat per Francina Armengol ja no es fa il.lusions. El dia abans de la declaració de l’estat d’alarma la presidenta encara es negava a acceptar la inexorabilitat de l’enfonsament turístic. «No podem donar per fet que no hi haurà temporada alta», és a dir un juliol i agost més o menys normal. Es notava, però, que expressava més un desig que una realitat. I així ha estat, en efecte. Qualsevol possibilitat de «normalització turística» es fia a l’any 2021, si és que llavors ja s’ha assolit un medicament eficaç contra el coronavirus i, sobretot, la vacuna.
Mentrestant, les previsions econòmiques per enguany que ha fet el Govern, encarregades al departament que encapçala el director general de Model Econòmic i Ocupació, Llorenç Pou, són nefastes. Segons va explicar el conseller Negueruela l’estudi «valora la reducció del consum, la reducció de la inversió i la caiguda de la demanda turística». L’anàlisi agrega aquests diferents factors i l’impacte respectiu en el PIB i, així, augura que la baixada de lageneració de riquesa serà a finals d’enguany del 31,6% en relació a l’assolida l’any anterior, el 2019. Es tractarà d’una minva com no es té record. «Ens trobam davant una situació inèdita, sobrevinguda i mai viscuda per aquestes Illes», digué el conseller, qui, davant de la previsió tan negre, expressà la seva convicció que «ara és moment de grans pactes» polítics i entre els agents econòmics per fer front a la dolentíssima situació econòmica que es preveu.
Així mateix Negueruela féu una crida a la Unió Europea – «cal que estigui a l'altura de les circumstàncies si vol ser una unió de bon de veres» - i, en especial, al Govern central perquè posi en marxa «pla específic d'ajudes per a les Balears que tengui en compte les característiques específiques del teixit productiu i el fet insular». Raonava el conseller que com que el turisme és el motor econòmic de les Balears – des del Govern mai s'usa l'expressió 'monocultiu turístic' – i que ha suposat grans ingressos «per al'Estat en moments de dificultats», ara és ben just que«aquest sector tingui el suport del Govern central».
Fruit del temor que sent l'Executiu respecte de l'immediat futur econòmic ha posat en marxa una intensa campanya de relació amb els agents socials com els sindicats i les patronals per assolir un espai comú d'acord sostingut en relació a com fer front a la situació. El primer pacte ha nascut aquesta setmana. Patronals i sindicats acordaren el passat dimecres ajornar durant un any les pujades salarials previstes en els convenis d'hoteleria, comerç i transports. Són els tres sub-sectors més importants, no debades agrupen més de 200.000 treballadors, gairebé un terç del total d'assalariats que hi ha a Balears.
Justament l'atur que el Govern preveu per a finals d'any s'acosta a la xifra esmentada. Queda per sota, però no per gaire. L'Executiu maneja uns 150.000 desocupats per al pròxim hivern com una xifra lògica, vista la previsió que fa de caiguda del PIB. Als que s'hauria d'afegir els aturats registrat els febrer, 57.500. És a dir, que l'atur arribaria a finals d'any als 200.000, un 30% de la massa assalariada. Cal recordar que el 2011 i 2012, quan l'ocupació fou més castigada per la crisi iniciada el 2008, la taxa d'atur arribà, en el seu nivell més dramàtic, al 25%.