Ara més que mai necessitem tindre dades i que aquestes, a més, estiguen ben exposades i explicades. La crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha estat precedida per una pèssima gestió en el tractament de les dades i de la informació. Hem vist un abús per part del Govern i dels mitjans de comunicació de voler donar a entendre que el coronavirus SARS-CoV-2 no era una amenaça greu. Tots recordem com se’ns convidava a «lluitar contra la por» quan el que calia era posar els mitjans per lluitar contra la propagació del virus. Igualment hem vist com des del Govern espanyol al·ludien permanentment a la frase «estamos asesorados por la comunidad científica» mentre aquest mateix Executiu no feia cas de les recomanacions de la comunitat científica que, fins i tot, va signar un manifest recomanant el confinament dels focus principals de contagi.
Lluny de fer cas als experts científics, el Govern espanyol va optar per tot el contrari. No solament es va negar a confinar Catalunya i Madrid, sinó que amb el decret d’alarma va establir la centralització de les dades i, amb ella, va arribar també una manca de distribució de material sanitari de primera necessitat a tot arreu. Aquest error el pagarem car també, com ja estem pagant el fet de restar importància a l’epidèmia.
Des de fa tres setmanes totes callem per prudència i per lleialtat. Estic totalment convençuda que la població és ben conscient que davant d’una situació d’emergència com la que ha provocat la pandèmia cal posar-se al costat d’aquells que gestionen la crisi. Ara bé, aquesta lleialtat mai pot suposar claudicar davant d’actuacions negligents i ja fa dies que veiem com destacats investigadors i responsables sanitaris denuncien que l’estat no està adoptant les mesures adients. La Generalitat Valenciana, i l’equip que gestiona a diari la crisi per la COVID19, amb més destresa que el govern espanyol s’ha de dir, té tot el suport de la ciutadania; faltaria més, malgrat que també ha tractat de dificultar una informació àmplia en certs moments aconsellant els professionals a no fer declaracions. Arribat aquest punt, i davant la negativa del Govern espanyol a donar les dades de l’epidèmia com cal, no puc romandre callada. I, enteneu-me si us dic que la meva és una crítica en positiu; que allò que voldria és veure com les coses es fan bé.
S’ha de dir d’una vegada que cal tindre les dades el més segmentades possible, això vol dir poder accedir a les dades tant a nivell de País Valencià, com a nivell comarcal, de districte i locals. Ara cal parlar de la necessitat de segmentar les dades perquè així sabrem més de la traçabilitat del virus i les seues especificitats. Com tots sabem ja a hores d’ara, els virus muten i malgrat que el SARS-CoV-2 no és dels més mutants, són aquestes diferències les que poden ser una eina fonamental per als equips mèdics i investigadors per poder barrar el pas a la propagació i avançar en possibles teràpies, vacunes i localització d’anticossos que ens ajuden en el camí a la immunitat.
Necessitem tindre dades exhaustives del País Valencià i, més encara, dades a nivell comarcal i per pobles. El govern espanyol no pot seguir jugant amb la suposada por i alarma que provoquen les dades. Les dades no alarmen, ben al contrari tranquil·litzen quan estan ben exposades i explicades.
Tindre dades per comarques i per pobles ens permetrà saber per què en unes zones el virus és més o menys agressiu, i això permetrà esbrinar quines mutacions hi ha al darrere d’eixa capacitat de contagi i d’agressivitat patològica. Segmentar les dades pot permetre, per exemple, que els estudis del genoma que s’estan fent puguen dirigir-se també en l’aspecte geogràfic. Sabem, per exemple, en què es diferencia el virus de la comarca del Maestrat al que hi ha a la Marina Baixa? La diferència en la quantitat i qualitat de contagis està en el genoma del virus o en la càrrega viral que hi ha a les diferents comarques i pobles del País Valencià? Ara com ara no ho podem saber. El govern espanyol ens posa a tots en el mateix sac, sent així que hi ha diferències quant a les fonts de contagi, la carrega viral o el genoma.
Aquesta crisi ens està fent aprendre i, alhora, deixa al descobert mancances greus. Cal exigir que la Generalitat Valenciana pose en marxa un sistema de dades el més fragmentat possible, és a dir, que done les dades de cada comarca i de cada poble de forma explícita i aclaridora. I vull deixar ben clar que no es tracta d’insolidaritat ni de la defensa política de la sobirania del País Valencià enfront d’altres territoris. Es tracta de prendre les decisions polítiques adients per a aconseguir les millors opcions de diagnòstic i tractament i que, alhora, puguen ajudar els equips investigadors, a conèixer millor el virus i, per tant, a barrar-li el pas.
