El 8 de març, el Dia Internacional de les Dones, cal parlar més que mai de la necessitat de feminitzar (que hi hagi dones) i feministitzar (que hi hagi dones i homes feministes) els espais en què interactuem cada dia. I vull aprofitar l’ocasió per compartir la meva perspectiva sobre l’anomenada “bombolla europea” brussel·lenca.
El 6 de febrer, vam organitzar a l’Espai Catalunya Europa de la Delegació del Govern davant la Unió Europea una jornada dedicada al feminisme, conjuntament amb el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, que ha dedicat el número 47 de la revistaIDEES a aquest mateix tema, i també hi va participar l’Institut Català de les Dones. Davant d’una seixantena de persones ens vam proposar comprendre l’impacte d’aquest moviment social i polític en l’àmbit europeu, i també analitzar les polítiques d’igualtat de gènere que s’estan duent a terme. Les reflexions de Tània Verge, professora de la Universitat Pompeu Fabra especialitzada en polítiques de gènere, i de l’Amanda Rohde, membre del centre de pensament de Brussel·les Friends of Europe, van posar de rellevància que parlar de dones en posicions de poder no va tan sols de números, sinó també de diversitat i d’inclusió. Avui ja és evident que cal anar més enllà i acceptar que les polítiques basades en la igualtat d’oportunitats no són suficients, perquè a qualsevol política de gènere hi hem d’incloure també la perspectiva de les dinàmiques i relacions de poder. Si ens centrem en les institucions, no només cal que en canviem la composició amb la paritat, sinó que cal que les feministitzem, és a dir, que creem organitzacions de dones i homes amb visions feministes que canviïn les perspectives i les relacions de poder a l’hora d’afrontar els problemes, de dissenyar les polítiques i d’implementar-les.
Les institucions europees encara es troben en la fase de feminitzar-se, és a dir, d’intentar comptar amb més dones. D’entrada, cal celebrar que des d’aquest mandat tinguem la primera dona al capdavant de la Comissió Europea; els que treballen amb la presidenta Von der Leyen diuen que és més dialogant i conciliadora que el seu antecessor i això, segurament, ajudarà a una institució que ha de fer molts equilibris de poder. Ursula von der Leyen se suma a les tan sols dues presidentes del Parlament Europeu, una del Comitè de les Regions i l’altra del Comitè Econòmic i Social (cap del Consell Europeu) que, des que es van crear després de la II Guerra Mundial, han estat al capdavant de les institucions europees. Només sis dones.
Les institucions, també les europees, han de marcar camí i donar exemple. Les dones hem de ser molt més presents en les decisions sobre les polítiques de la Unió Europea i en el lideratge del futur de la nostra societat. Perquè el feminisme és un dels factors que contribueix a afrontar amb visió democràtica i de sostenibilitat les transicions energètica, digital i demogràfica que necessàriament hem de fer. No només perquè les dones som la meitat de la població, també perquè som la principal força motriu per assolir una societat igualitària, més justa i sostenible per a tothom.
Hem après que si les dones no hi som, si no ho fem i liderem les dones, ningú impulsarà aquest canvi per nosaltres. I alhora, també hem après que no volem fer-ho soles i que cal la implicació dels homes per a la plena igualtat i per a una societat cohesionada. Perquè també sabem que per construir no s’ha deixar de banda ni menystenir l’altre, sinó tot lo contrari, cal treballar des de la igualtat i la cooperació.
