Jeff Bezos ha anunciat a través de la xarxa social Instagram: “We can save Earth”. És paradoxal que el president d’una de les multinacionals més globals del món, Amazon, amb unes dinàmiques comercials allunyades de la sostenibilitat, decidisca posar en marxa la Bezos Earth Fund per a invertir un miler de milions de dòlars a partir del pròxim estiu, encara que en un horitzó temporal obert. “Aquesta iniciativa finançarà científics, activistes, ONGs; qualsevol intent que oferisca una possibilitat real per ajudar a preservar i protegir el món natural”, argumentava el fundador d’Amazon i propietari de The Washington Post.
Amazon és una de les empreses que forma el grup GAFAM, juntament amb Google, Apple, Facebook i Microsoft, el qual protagonitza l’anomenada quarta revolució industrial, perquè aglutina el desenvolupament de les tecnologies de la informació, la intel·ligència artificial i les dades massives. I constitueixen un gegant digital, per la seua cobertura internacional, control publicitari, beneficis econòmics o recol·lecció de macrodades. La transició energètica, el decreixement o l’economia de proximitat, àmbits fonamentals per abordar la crisi climàtica, són aliens a l’agenda dels GAFAM, màxims exponents del capitalisme planetari.
Les paraules de Bezos sonen a utilització del discurs ambientalista per part de les empreses contaminants a fi de millorar el seu prestigi. De fet, algunes veus de l’entorn climàtic i econòmic ja han criticat la dimensió real d’aquest pressupost d’un miler de milions de dòlars. Si la fortuna de Bezos és de 130 bilions de dòlars i una persona jove té un capital d’11.000, la donació de Bezos per a combatre el canvi climàtic és com si una persona haguera destinat al voltant de 847 dòlars, comenta Emily Atkin, fundadora de Heated. Aquesta iniciativa ha sorgit després de l’activisme incòmode d’empleats d’Amazon per la justícia climàtica, com apunta Stefan Stern a The Guardian, qui considera que, més enllà de patrocinis verds, Amazon hauria de preocupar-se, sobretot, pels drets laborals i per pagar impostos en els països on fa negocis. Per això són tan benvingudes campanyes de crowdfunding com ara la de la revista Balena Blanca per fer un suplement especial sobre publicitat enganyosa en medi ambient.
Les iniciatives en l’àmbit de la sostenibilitat sorgides des de les grans corporacions grinyolen perquè presenten un doble tall. Serveixen d’enorme altaveu per donar a conèixer projectes respectuosos amb el medi ambient des d’àmbits de gran influència social. Tant és així que revelen sensibilitat de la ciutadania per aquests gestos.
D’altra banda, aquests projectes busquen una clara rendibilitat en la potenciació de la marca i l’increment de les vendes. I, en conseqüència, dins del paradigma del consumisme, són accions que poden despertar consciències, però cosmètiques, sense eixir-se de les lògiques econòmiques del sistema actual, és a dir, amb voluntat de frenar un veritable canvi de paradigma en benefici dels ecosistemes.
En aquesta línia, per exemple, IKEA acaba de traure una col·lecció de productes amb tèxtils elaborats amb polièsters reciclats, en part, procedents de residus plàstics recollits a la Mediterrània. Les teles de Musselblomma, dissenyades per l’equip d’Inma Bermúdez, contenen residus recollits per pescadors, com ara alguns que pesquen a la Costa Brava, amb la col·laboració de la iniciativa Seaqual. De vegades, “recollim més plàstics que peix”, assegura el pescador de Blanes Josep Maria Viñas, participant en el projecte. IKEA aconsegueix amb aquesta acció comercial mostrar el seu compromís ambiental en un tema de màxima preocupació per a la ciutadania, com és el cas de la contaminació dels oceans, alhora que continua mantenint el seu model de negoci global.
Totes aquestes propostes provinents del món empresarial transnacional, juntament amb les múltiples declaracions d’emergència climàtica, xoquen amb realitats tangibles de deteriorament ambiental evident i amb greus conseqüències sobre la salut humana. Mentre els projectes anuncien solucions prometedores per salvar el planeta o posar fi a la contaminació global, el territori necessita actuacions urgents i de caire interdisciplinari. Una prova evident és la recent explosió a la petroquímica de Tarragona o la pol·lució generada per l’accident a l’abocador de Zaldibar, a Euskadi, dos sinistres que mostren la urgència d’avançar en la cultura i l’economia de la sostenibilitat actual i garantir la seguretat de la ciutadania.
“La terra es l’única cosa que tots nosaltres tenim en comú”, concloïa Jeff Bezos, per a animar a protegir-la. D’alguna manera, tot i ser un magnat del capitalisme, reivindica el bé comú de la natura.
