E
l lluent de l’Albufera de València ofegant-se. Les goles taponades i 40 centímetres d’aigua en lloc dels 5 o 10 habituals. Les platges del Saler pràcticament desaparegudes, retallades per l’efecte d’unes ones de rècord, i cobertes per una estora de centenars, milers, de peixos procedents de les piscifactories de la Safor. El Delta de l’Ebre, desaparegut temporalment, i engolides 3.000 hectàrees d’arrossar i nombrosos rius desbordats. Restaurants i habitatges de primera, primeríssima línia, passejos marítims i infraestructures viàries destrossats per l’últim temporal marítim anomenat ‘Gloria’.
Aquest episodi meteorològic de gran virulència es produeix mentre el rosari d’emergències climàtiques institucionals sobre el paper —aquesta setmana per part del Govern central— es va succeint als despatxos emmoquetats.
La realitat demostra la necessitat apressant de passar de les estratègies escrites en papers segellats a l’acció, a xicotets passos, però contundents. Per responsabilitat. La depressió aïllada en nivells alts (DANA) de la passada tardor i la borrasca ‘Gloria’ haurien d’esdevindre una fita per a iniciar un veritable canvi de model de les infraestructures turístiques al litoral mediterrani i, alhora, amb responsabilitat i compromís real, fer un pensament sobre el model urbanístic del territori. Es parla de declaracions de zones catastròfiques, els municipis comencen a exigir la reconstrucció de les instal·lacions turístiques, i pensen ja en les vacances de la Setmana Santa. Tal vegada, caldrà seure amb les persones expertes en diversos àmbits i planificar acuradament les instal·lacions que es necessiten amb garantia de futur, adaptades a les previsions de canvi climàtic, i potenciar les bases de l’economia de futur, la qual puga aportar competitivitat a llarg termini i fer servir amb cura els diners públics.
És molt gratificant escoltar el conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Arcadi España, parlar sobre sostenibilitat i canvi climàtic; també sentir la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, el seu discurs compromès amb el canvi de model territorial, com ha demostrat amb l’oposició a l’ampliació nord del Port de València. A Catalunya, després d’aprovar l’emergència i la Llei del canvi climàtic, fa uns dies tenia lloc la I Cimera d’Acció Climàtica. Potser hi va haver un cert component d’escenificació, ja que es va fer al Teatre Nacional. Tanmateix, la trobada tenia un interès clar: implicar els diversos sectors econòmics i socials en aquest desafiament.
Perquè, sense la complicitat de la ciutadania i sense anar de la mà dels actors econòmics, no es podrà avançar cap a transicions tan profundes com requereix la crisi climàtica. Els sectors productius poden ser depredadors dels recursos naturals, multiplicar les injustícies socials amb la deslocalització i la internacionalització i generar contaminació. Però estan generant ocupació. Ho hem vist també aquests dies amb el greu accident de la petroquímica de Tarragona, el qual ha revelat la necessitat de dur a terme més estudis sobre el risc de la població i sobre la qualitat de l’aire que s’hi respira.
La Mediterrània és un dels llocs més vulnerables d’arreu del món als efectes de l’escalfament global. Aquesta és una advertència repetida durant dècades des dels resultats de la recerca científica. I, alhora, també és un del llocs amb una riquesa en biodiversitat més elevada del planeta. En conseqüència, després de les emergències climàtiques, hauran de vindre les emergències per la natura, per la salut... De fet, mentre al nostre territori ens lamentem de la forta petjada del ‘Gloria’, la Xina està tancant ciutats per frenar l’expansió d’un virus, encara que l’OMS encara no ha declarat una altra emergència, la internacional...
La pèrdua de biodiversitat té conseqüències econòmiques. Per tant, és important que s’afavorisquen negocis que creen natura a llarg termini. Ho afirmava el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, en la jornada “Prosperitat sense natura” celebrada al Col·legi d’Economistes a Barcelona. La natura, entesa com a biodiversitat i també recursos naturals —aigua, aire, sòl— es troba en crisi, com quasi tots els béns comuns. La Plataforma Intergovernamental Científico-Normativa sobre Diversitat Biològica i Serveis dels Ecosistemes (IPBES) de les Nacions Unides advertia l’any passat que el 75% del medi terrestre i el 66% del marí estan alterats severament per l’acció humana, mentre el model econòmic actual posa en perill d’extinció d’un milió d’espècies d’animals i plantes, de les quals 5,5 són insectes. L’emergència en biodiversitat ja està ací i condiciona, imperceptiblement, la nostra qualitat de vida.
