Nicolás García Rivas és un prestigiós catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Castella- la Manxa. Des de fa anys es manifesta contra la pervivència del delicte de sedició. La sentència que ha condemnat per aquest delicte als dirigents independentistes ha situat aquest tema al bell mig del debat polític i jurídic. El professor manxec ha tornat a plantejar la seva proposta en una Jornada organitzada pel Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i en el seu epíleg al llibre Cataluña año cero del periodista Ernesto Ekaizer.
La supressió d’aquest delicte comportaria que s’apliqués als condemnats l’article del Codi Penal que preveu la retroactivitat de les lleis penals que “afavoreixin el reu” encara que estigui complint condemna: implicaria la sortida immediata de la presó dels condemnats només per sedició i la molt probable dels que ho han estat per sedició amb concurs medial amb la malversació. Garcia Rivas veu positiva aquesta conseqüència, però el seu posicionament és molt anterior a la conjuntura actual: afirma que la sedició hauria de desaparèixer i que els seus antecedents castrenses i l’ambigüitat de la conducta punible “resulten insuportables en termes de qualitat democràtica”; explica que delictes com la rebel·lió i la sedició són fruit del militarisme que ha marcat la història d’Espanya durant els segles XIX i XX; denuncia que el Tribunal Suprem ha aplicat concepcions pròpies de la Ley de Orden Público franquista; opina que, com a conseqüència, les penes han estat del tot desproporcionades i recorda que en altres ordenaments jurídics no existeix el delicte de sedició. Per tot això planteja la necessitat de derogar l’article 544 del Codi Penal que el regula.
No és l’únic: La magistrada Vicky Rosell, ara diputada d’Unidas Podemos, manté que “l’article 544 del Codi Penal sobre sedició és ambigu i propi de règims autoritaris”. El magistrat Joaquim Bosch ha explicat que a Europa s’ ha anat cap a la seva despenalització substituint-lo “per figures penals de textura menys oberta”. El fiscal José Maria Mena ha assenyalat que aquest delicte contra l’ordre públic, “no pot merèixer una pena superior a l’homicidi i la violació”. I Amnistia Internacional recomana revisar aquest tipus penal “per tal de garantir que no criminalitzi indegudament actes de desobediència civil pacífica ni imposi penes desproporcionades per accions relacionades amb l’exercici de les llibertats d’expressió i reunió pacifica”.
La desaparició d’aquest delicte és una de les formes d’aconseguir la llibertat dels presos polítics catalans. Però, a diferència de l’amnistia o l’indult, que serien d’aplicació exclusiva al seu cas, la derogació del delicte afectaria tota la ciutadania. Sindicats, organitzacions veïnals, feministes, de lluita pel dret a l’habitatge o ecologistes, haurien d’impulsar aquesta reivindicació com a forma de defensar les llibertats de reunió, manifestació i expressió que una determinada interpretació d’un delicte tan ambigu posa en perill. Sindicalistes que evitessin la retirada de maquinària en una empresa, activistes que aturessin un desnonament o feministes que impedissin l’accés a unes dependències judicials, segons com es desenvolupessin els fets, podrien ser acusats de sedició. El Tribunal Suprem ha fixat en la sentència alguns límits en l’aplicació d’aquest tipus penal però les accions citades podrien ser considerades per determinats fiscals o jutges com a constitutives d’aquest delicte.
El diputat Jaume Asens va proposar durant la campanya electoral eliminar el delicte de sedició. Ara toca que els grups parlamentaris compromesos amb les llibertats portin al Congrés de Diputats aquesta reforma del Codi Penal.
