Sóc d’aquesta mena de gent –si és que n’és una mena i no tota- que no pot seguir els concursos televisius o radiofònics sense respondre en veu alta, procurant anticipar-se als concursants. Ara no sé per què però em recordo fent-ho de petit amb el Si l’encerto, l’endevinodel carismàtic Josep Maria Bachs. Durant aquestes festes em va enxampar al cotxe un duel a Catalunya Ràdio en el qual demanaven a dos equips enfrontats a veure qui era el més original fantasiant de quin poble seria el Pare Noel si fos català. Abans que contestessin amb ubicacions que poc tenien a veure amb les festes nadalenques, jo ja anava cridant els noms d’Agramunt i Espinelves. És clar que si haguessin demanat pels Països Catalans hi hauria d’haver sortit Xixona, potència mundial torronaire.
Espinelves, amb poc més de dos-cents habitants, s’ha situat al mapa amb la seva Fira de l’Avet, que aquest 2019 va arribar a la seva edició número 39. Amb el seu xic campanar romànic i el seu minúscul nucli enclotat entre altes muntanyes, si fóssim amants dels tòpics diríem que és un poble de pessebre. D’aquí l’èxit de la seva fira, que convida a prefigurar el que vindrà poques setmanes després. La fira, però, és només la punta de l’iceberg de la producció d’avets de Nadal a la zona del Montseny i les Guilleries: un milió d’arbres per temporada, el 90% del mercat de la Península Ibèrica. És a dir, que si tens un avet natural a casa gairebé segur que ha crescut per aquests verals. Al sud d’Europa la tradició de l’arbre de Nadal és relativament recent, però aquest negoci del Montseny no és més que una de les darreres especialitzacions d’un sector, el de la silvicultura i l’explotació forestal, que aquí hi té una trajectòria de segles i n’era un dels principals motors econòmics. Va decaure amb la generalització dels combustibles fòssils i, per tant, la substitució del carbó natural pels derivats del petroli. Ara el perill són els arbres de plàstic d’importació xinesa i el canvi climàtic: enguany han hagut de regar les plantacions per primera vegada per manca de pluges i excés de temperatura. Els americans fan uns anuncis en els quals un lluminós tràiler de la Coca-Cola anuncia l’arribada de Nadal. A mi aquest efecte me’l fan els camions que baixen plens d’avets per la carretera que va d’Arbúcies a Hostalric. Que res no ens ho espatlli.
Agramunt l’esmentàvem abans per la seva elaboració de torrons. Són molt semblants a la varietat Alacant, produïda a Xixona, amb la principal diferència que al País Valencià només es fan amb ametlles, mentre que a ponent també es poden fer amb avellanes. La Indicació Geogràfica Protegida recull cinc fabricants, amb una producció molt més modesta que la xixonenca, però últimament s’han posat de moda unes franquícies que el venen tot l’any arreu del món, fins a París, Dubai o Mèxic. Això segurament ho han après dels xixonencs, comerciants de mena. Enguany, a principis de desembre vaig visitar per primera vegada la Fira de Nadal de Xixona, en la qual bona part dels seus fabricants i artesans hi venen els famosíssims torrons. A l’entrada del municipi un rètol avisa -“Xixona. Nadal d’Espanya. Bressol del Torró”- i el mercat ajuda a fer-se una lleugera idea de la magnitud de l’assumpte. Però és fent una volta pels seus polígons industrials quan te’n pots adonar del tot, quan hi veus naus i més naus dedicades a una mateixa cosa, tan concreta i deliciosa. Aquí el consell regulador dels torrons de Xixona i Alacant recull més d’una vintena d’empreses i d’una trentena de marques, algunes de les quals tots hem sentit anomenar. És l’evolució d’un ofici que va estendre els seus tentacles arreu de la península, amb petits comerciants que omplien els carros fins al capdamunt per guanyar-se la vida. Als barcelonins els sonaran cognoms xixonencs com Planelles o Sirvent o als vilanovins els Llorens, per posar alguns exemples. Van arribar portant la bona nova i es van acabar establint amb la venda de torrons a l’hivern i d’orxata i gelat a l’estiu.
Així, si el Pare Noel no fos de nord enllà, si no parlés una llengua escandinava que ens resulta inintel·ligible, seria d’Espinelves, d’Agramunt o de Xixona. Que quedi clar.
