“Sabies que la ramaderia genera tants gasos d’efecte hivernacle com tots els cotxes, trens, vaixells i avions junts?”. Amb aquesta pregunta l’organització ecologista Greenpeace presenta el debat sobre el consum de carn i el seu impacte en l’escalfament global. Aquest tipus de plantejaments enganyosos no solament desvien l’atenció pública de sectors productius amb una responsabilitat més gran en el canvi climàtic, sinó que apunten directament a la culpa de la ciutadania per frenar el canvi climàtic mentre les estructures econòmiques i energètiques romanen pràcticament inalterables.
La popularització del veganisme, la demonització de les hamburgueses, iniciatives com ara Beyond Meat, nombrosos títols, per exemple, Eating animals de Jonathan Safran Foer, el documental Cowspiracy o accions de protesta, entre elles les d’Extinction Rebellion a Gran Bretanya —vinculades també amb el benestar animal— han alimentat una imatge molt negativa de la ramaderia. Una fama dolenta, encara més embrutada per arguments falsos i denigrants. Perquè no són les flatulències de les vaques les causants dels gasos d’efecte hivernacle, sinó que aquests es produeixen per l’efecte de les eructacions típiques dels remugants.
De literatura científica, també n’hi ha moltíssima, tan completa i interessant com difícil d’entendre per a persones no expertes. Des dels informes de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), entre ells, “Enfrentando el cambio climático a través de la ganadería” de 2013 al més recent del Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC). Aquest informe especial, publicat l’agost passat, es centrava en l’ús del sòl i abordava la desertificació, la degradació de les terres fèrtils i la seua gestió sostenible, la seguretat alimentària i els fluxos de gasos d’efecte hivernacle en els ecosistemes terrestres.
Com a paradigma de la simplificació de missatges i d’una interpel·lació directa a la ramaderia, malgrat la diversitat de sectors analitzats en el document “Climate change and Land” de l’IPCC, resulta molt destacable el titular seleccionat per la revista Nature: “Eat less meat: UN climate-change report calls for change to human diet”. D’aquesta manera, la publicació científica de prestigi internacional assenyala que la dieta vegetariana és la gran oportunitat per a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic, deixant de costat altres arguments i sectors de rellevància. De nou, subratllant més el canvi d’alimentació de la ciutadania, és a dir, el vessant individual, que el model econòmic a gran escala promogut per les grans empreses multinacionals, el qual implica un elevadíssim consum energètic pel transport internacional i que està afavorint immenses modificacions en l’ús del sòl i la biodiversitat.
Economia pròxima, despoblament i sobirania alimentària
Durant la Cimera de les Nacions Unides a Madrid (COP25) a principis de desembre, el Centre Basc de Canvi Climàtic (BC3) va organitzar al Pavelló d’Espanya un debat centrat en el paper dels ruminants en la mitigació de l’escalfament global. S’hi van debatre arguments qualificats de molt enriquidors i xifres recents al voltant del 14,5% d’emissions generades per la ramaderia en l’àmbit. També, actualitat sobre noves metodologies per calcular les emissions. Per exemple, que el metà vessat per la ramaderia té un cicle més curt a l’atmosfera que les emissions provocades per la crema de combustibles fòssils. El mateix dia, però, Greenpeace Internacional oferia una roda de premsa sobre la necessitat de reduir la ingesta de carn i l’atenció mediàtica es va desviar de la comunitat científica.
El Tercer Informe de Canvi Climàtic a Catalunya ja advertia el 2016 que la ramaderia ha de fer un gran esforç per millorar la gestió animal en cada zona i en cada sistema de producció, fent èmfasi en l’alimentació dels animals d’acord amb les necessitats individuals, la raça, el sexe, el genotip i la taxa de creixement. Aquest document advertia que la recerca en nutrigenòmica i la ramaderia de precisió haurien d’esdevenir peces clau per aconseguir un procés productiu eficient.
Hi ha una qüestió fonamental que el debat sensacionalista amb la bandera “Sense carn salvem el clima” omet injustament amb missatges superficials: la importància del sector ramader per fomentar una economia de proximitat i, alhora, com a eina per frenar el despoblament en zones rurals, tant en el nostre territori com en països en vies de desenvolupament. A més a més, un model que tinga en compte el benestar animal, la preservació de la biodiversitat i els paisatges i garantesca la sobirania alimentària dels pobles. Aquestes omissions dels discursos ecologistes simplistes no són, en absolut, ni casuals ni fruit de la desinformació.
