“Que no hi hagi un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera”. Aquesta era una de les màximes que van vertebrar l’articulació, l’any 1914, de la Mancomunitat de Catalunya que Prat de la Riba va presidir. Aquest projecte va dur a terme una tasca important de creació d’infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència, sanitat i, naturalment, cultura. Però també va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agrícoles i forestals introduint millores tecnològiques, i va potenciar els ensenyaments tecnològics necessaris per a la indústria catalana.
Inspirant-se en aquest model, el Departament de Cultura va presentar el Consell de la Comunitat Cultural que fa pocs dies va celebrar ja la seva segona reunió. En aquesta trobada hi van participar representants de les quatre diputacions catalanes i va servir per informar sobre les tasques realitzades pels diferents grups de treball creats.
En l’àmbit del patrimoni, el grup de treball està elaborant un ecosistema digital sobre l’inventari de patrimoni cultural amb connexions de fonts de dades de les diferents institucions, en col·laboració amb les xarxes territorials de museus i en sintonia amb el Pla d’Arxius. Igualment s’està treballant en la creació d’una línia d’ajuts unificada per tal d’intervenir sobre el patrimoni del país en qüestions de manteniment i restauracions.
Pel que fa a les arts escèniques, música i arts visuals, la comissió posa l’accent en l’impuls del teatre escolar a través d’una nova línia d’inversions per al curs 2020-21 així com el reforç al Programa.cat, i el foment en l’accessibilitat i la creació de públics.
Igualment la Mancomunitat fa especial atenció a l’àmbit de biblioteques i és per aquest motiu que, d’acord amb l’articulació i desplegament del Pla de Lectura, es proposa fer un conveni entre les quatre diputacions, el Departament de Cultura i CEDRO per al pagament de la remuneració dels préstecs a les biblioteques públiques municipals. Altres línies de treball en aquest àmbit són l’extensió del Servei Nacional de Préstec Interbibliotecari i l’emissió dels carnets de biblioteques. En matèria de cultura popular i associacionisme cultural, les principals línies de treball estan relacionades amb la col·laboració amb les confederacions de cultura popular.
I encara sobre en matèria de llengua, la Mancomunitat proposa un conveni marc que estableixi un model per a la contribució de les diputacions al finançament del CPNL i per al foment de la llengua catalana al territori. També s’està treballant en un projecte de millora de la qualitat lingüística en els usos institucionals. Una altra proposta seria la col·laboració en un projecte sobre la promoció de la llengua catalana a partir de les fites principals i els fets singulars vinculats a l’evolució de la llengua i al territori.
Sigui com sigui, el present i el futur de la Mancomunitat del segle XXI arrela en la necessitat de col·laborar i d’optimitzar recursos en uns moments de gran complexitat en l’obtenció de finançament per a la cultura però també amb reptes majúsculs sobre la taula com l’accés a la tecnologia i la sostenibilitat com a peça clau de tot aquest engranatge cara a un futur immediat.
