Negació de l’existència de violències masclistes. Negació de l’evidència científica del canvi climàtic provocat per les emissions d’efecte hivernacle. Negació de la unitat lingüística. Negació de les diversitats culturals, socials, sexuals. El negacionisme és la resposta de les ideologies d’extrema dreta, arreu del món, a l’acord democràtic, amb objectius clars i ben programats, filats amb missatges sense matisos i també sense escrúpols. Aquests moviments populistes han acaparat el desencís de la ciutadania per dinamitar l’avanç de polítiques progressistes, ambientalistes i d’igualtat, donar suport al model econòmic capitalista i, alhora, recuperar el prestigi del patriarcat.
La negació del canvi climàtic és només el titular, una bandera atraient per a alguns que amaga una política molt conservadora, la qual defensa els interessos econòmics i privilegis dels sectors més poderosos, en detriment dels drets socials, de la redistribució de la riquesa i de l’aprofitament de recursos. De l’equitat. És una de les consignes de la política internacional més conservadora que s’oposa amb totes les seues armes contra l’economia ecològica o del bé comú. Les que valoren els serveis ecosistèmics de la biodiversitat, les cures que necessiten les persones i primen els mercats de proximitat, amb cara i ulls, que creen xarxes socials i cuiden el paisatge i el territori, davant els mercats internacionals.
Trump als EUA, Bolsonaro a Brasil, Johnson a Gran Bretanya, Salvini a Itàlia són negacionistes climàtics fins a l’insult i el menyspreu de l’acord científic mundial representat pel Panel Intergovernamental de Canvi Climàtic de les Nacions Unides i a l’abandonament de la responsabilitat en salut pública. Perquè la contaminació atmosfèrica no sols escalfa el planeta, sinó que provoca milers de morts prematures, especialment als entorns urbans, com assenyalen informes de l’Agència Europea de Medi Ambient o l’Organització Mundial de la Salut.
La recerca titulada "Economia ecològica en l’era de la por" —publicada pels investigadors Unai Pascual (BC3) i Roldan Muradian (ICTA) a la revista científica Ecological Economics— analitza els casos de Trump i Bolsonaro, tenint en compte la posició dominant dels Estats Units i la influència de Brasil tant als països en desenvolupament al centre i sud americans com en l’agenda ambiental multilateral perquè, com expliquen els investigadors, és un dels llocs de més riquesa en biodiversitat del món i de més capacitat d’absorció de CO2. En molts països on hi ha revoltes socials, estan associades al repartiment del dret a l’accés de recursos com ara minerals d’alt valor per a les noves tecnologies, aigua, fusta, etc., segons aquest estudi.
La negació de les violències masclistes és la defensa ferma d’una societat patriarcal. Un model que fa fallida davant les desigualtats socials, la manca d’igualtat entre homes i dones en tots els àmbits, especialment en els de poder i decisió, amb unes xifres de violència masclista intolerables. El dia 25 de novembre s’havien comptabilitzat 1.028 dones assassinades per homes i també 34 infants, a més de 275 orfes.
Fer impossibles les declaracions institucionals de rebuig a les violències masclistes en el dia mundial i girar l’esguard a les víctimes, constitueix, només, un altre abús a les dones mitjançant la instrumentalització del discurs feminista.
Com va asseverar Mónica Oltra, vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, les actituds de Vox i les seues decisions com ara no signar el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere demostren que aquests partits d’ultradreta romanen “fora de la democràcia”. I mentre aquestes populistes impulsen els titulars més provocatius, desvien el focus d’atenció a la veritable emergència social, un masclisme persistent manifestat en totes les seues formes possibles: assassinats, violacions, agressions sexuals, control de les dones amb les noves tecnologies i sense, limitacions als espais de poder, bretxa salarial... i l’insuportable mansplaining, del qual hi ha massa negacionisme.
Atesa la cultura de la por que promou l’extrema dreta i que només genera paràlisi, “hem d’apostar per missatges positius, incentivadors. Que ajuden a passar de la ràbia a la voluntat de construir”. Ho afirmava la ministra de Transició Ecològica en funcions, Teresa Ribera, en la inauguració del 13è Congrés Nacional de Periodisme Ambiental a Madrid, on va reivindicar la comunicació rigorosa per informar sobre l’emergència climàtica i la pèrdua de biodiversitat. Hem d’estar alerta davant la “bioperversitat que utilitza la màscara de la biodiversitat”, en paraules de l’escriptor Manuel Rivas, pronunciades en el mateix fòrum. I també hem d’assumir el desafiament de llevar la traure perversa a tota mena de negacionisme.
