S’ha dit que César González-Ruano fou antisemita i amoral. No és pas veritat. Immoral és una cosa diferent i és el que ell va ser. I antisemita és una paraula que tampoc no és adient. Antisemita ho va ser, per exemple, Louis-Ferdinand Céline, escriptor prodigiós que mai no va espoliar ni delatar cap jueu però que va escriure i parlar contra els jueus. González-Ruano va ser, en contrast, un criminal i un nazi, en un grau molt superior, exactament el que va de la potència a l’acte. I pels seus crims, la França Lliure va condemnar González-Ruano, en absència, a vint anys de treballs forçats per intel·ligència amb l’enemic. Condemnat a la confiscació de tots els seus béns presents i futurs i declarat en estat d’indignitat nacional i, en conseqüència, forçat a la degradació nacional, tal com especifica l’acta de la sentència de la justícia francesa del 22 de juny de 1948. No està pas malament.
César González-Ruano, entre 1933 i 1936, va col·laborar en les campanyes pronazis del govern de Hitler, a sou de l’ambaixada alemanya. De vegades fent servir textos previs que proporcionava la propaganda del doctor Goebbels, modificant-los i signant-los. D’altres, repetint amb les seves pròpies paraules consignes de Berlín. D’altres, simplement signava un text escrit pels alemanys sense modificar-ne ni una coma. Alhora va fer tota mena de gestions perquè l’Estat espanyol no concedís visats als jueus que volien fugir del Tercer Reich. De 1936 a 1939, i mentre va ser corresponsal d’ABC a Itàlia, González-Ruano va continuar cobrant dels alemanys i dels feixistes italians. Ni els uns ni els altres, però, tenien gens de confiança en l’escriptor. Segons han revelat els arxius secrets de la intel·ligència de l’Eix, González-Ruano estava considerat un “sogetto equivoco e sospetto al massimo grado”, i “Ein übler Abenteurer” [un malvat aventurer]. La Resistència francesa, per la seva banda, el considerava “parfaitement dégénéré et dépravé”. En tres de les principals llengües d’Europa i des de perspectives ideològiques diferents hi ha una viva coincidència en el retrat moral de González-Ruano. Aquí no hi ha cap misteri, ni calidoscopi ni tampoc miratges. Aquí el que hi ha són les traces que ha deixat un criminal.
S’ha demostat que César traficava amb joies, que extorsionava i enganyava els jueus que intentaven fugir de la França ocupada. Que estafava persones ingènues i desesperades amb obres d’art, amb passaports, amb visats. Feia com el protagonista de Casablanca, però exactament al revés. Ni Rick Blaine era antisemita ni era normal a l’època ser-ho. Precisament per aquest motiu els documents confidencials de l’ambaixada alemanya a Roma subratllen que González-Ruano és l’únic periodista espanyol que comparteix les lleis racials alemanyes i italianes. Els crida l’atenció aquest fet. Fins i tot des del diari Arriba, de Falange, es publica un article recordant a González-Ruano que l’antisemitisme biològic va en contra del magisteri de l’Església Catòlica, la qual és, formalment, universal. El nazisme de González-Ruano s’eixampla també fins a l’anticatalanisme, com és lògic. En el seu Diario íntimo afirma, en ocasió de la tensa controvèrsia entre el general Franco i l’abat Escarré de Montserrat, que en el lloc del generalíssim hauria fet afusellar el monjo sense més miraments. La contundència de l’espanyolisme s’ha fet sovint a glops de Soberano.
Gràcies a la investigació de Rosa Sala Rose i de Plàcid Garcia-Planas tenim les proves de l’activitat criminal de González-Ruano al París ocupat. Les de l’espoli sistemàtic del pis del ric jueu José Bernheim, per exemple. Testimonis de les persones que van ser empresonades amb l’escriptor espanyol Com sentir-se indiferent davant del testimoni del pobre sastre armeni, Adam Babikian, supervivent del genocidi armeni i després víctima de González-Ruano? Com no sentir-se commogut amb el feble Manuel Viola i amb Tita Hirshowa, la seva nòvia hebrea? O amb el jove comunista Jean-Joseph Carasso, turc sefardita, delatat per González-Ruano i que va acabar afusellat. Després tenim el cas de la suposada participació de González-Ruano en l’engany, espoli i extermini de jueus a la frontera francoandorrana. Investigada però no provada. Qualsevol dia en poden aparèixer les evidències. No hi ha res més vergonyós que continuar callant, amagant els crims d’aquest gran nom de les lletres castellanes.
