Llegir la premsa del règim després de la visita reial a Barcelona comporta haver de fer el cor fort per evitar que s’escapi alguna llàgrima. És l’empatia, aquest mecanisme pel qual ens posem en la pell de l’altre i ho patim con si ho visquéssim nosaltres. Hom s’imagina un humil pobre home desemparat, un càndid personatge estimat per tothom com Calimero o Bambi, envoltat d’una turba de malfactors sense escrúpols, descontrolats i enfurismats. Una massa de facinerosos brandant torxes i forques, encerclant una família caritativa i honorable. Pobre Rei d’Espanya, tan indefens, tan innocent, tan bona persona, tan modest com per haver de viure aquestes immerescudes desventures.
El Mundorelatava un escenari esfereïdor en el qual “el separatisme” havia orquestrat un “assetjament al retorn del Rei a Barcelona i al debut de la Princesa Leonor”. La capital de Catalunya s’havia convertit en la “zona zero de l’assetjament contra el Rei, personificant en ell el seu menyspreu a l’Estat de Dret”. L’expressió zona zero –“Ground Zero”- es va fer servir per primera vegada per referir-se a l’indret on havien esclatat les bombes atòmiques llançades contra el Japó i, d’aleshores ençà, s’empra per assenyalar els llocs on hi ha hagut catàstrofes d’una gran magnitud, per exemple els atemptats contra les Torres Bessones de Nova York. El pobre Rei en un escenari de devastació extrema, assetjat, perseguit. Arraulit en un racó, aguantant crits d’odi, mirades assassines, escopinades. El mateix diari s’ha vist obligat a escriure un editorial denunciant un “intolerable boicot al Rei a Catalunya”: “resulta indignant que l’Estat sigui incapaç de prevenir el sabotatge dels radicals als carrers de Barcelona”, uns fanàtics que havien estat “encoratjats per membres de les institucions públiques que en comptes de garantir l’ordre democràtic fomenten una indissimulada insurrecció”. El Rei, representant de la democràcia, pobra víctima dels representants democràtics que no representen a la democràcia perquè la representa el Rei.
La Razóntambé ha hagut de sortir en defensa del desvalgut monarca, amb un editorial que lloava la seva “dignitat” en comparació amb els “bàrbars que aquests dies van incendiant els carrers de Barcelona”. És impossible no afligir-se assabentant-se de “la situació que van viure ahir a Barcelona els Reis i les seves filles”, que és “la demostració de l’absoluta degradació política i institucional que viu Catalunya”. La dura situació de recórrer uns carrers que t’han tallat per a l’ocasió, per anar des d’un hotel de cinc estrelles fins a un Palau de Congressos on tot de llepes t’aplaudiran efusivament abans del banquet. No ho puc arribar a concebre.
És clar que en aquest recull no hi podia faltar La Vanguardia. El director d’aquest rotatiu barceloní compta amb diversos llibres publicats, entre els quals hi destaquen obres mestres com A la sombra del Rey, un volum que relata “sis anys d’exercici del periodisme com a enviat especial als viatges dels Reis”. Un any després publicava Las anécdotas de don Juan Carlos, que va precedir Condición de príncipe, dedicat a l’aleshores futur Felip VI. El tema encara tenia suc per dur a impremta, l’any 2012 Un té en el Savoy, que narra la pretesa història d’amor entre els reis emèrits espanyols, una crònica que a hores d’ara tots sabem que és verídica i inqüestionable. A l’editorial de La Vanguardia Carol es planyia: “els barcelonins no ens reconeixem a nosaltres mateixos”. “La tolerància, que era una virtut dels barcelonins, , sembla que ha perdut entitat entre els valors que ens singularitzen”. Maleïts intolerants.
Pobre Rei d’Espanya, expulsat pel govern de la ciutat que porta el nom dels premis, rebutjat pel 75,9% dels catalans segons les enquestes, les mateixes que dibuixen un mapa de la península on hi destaquen, encegats i ressentits per la història, Catalunya, el País Valencià, les Balears, Navarra, el País Basc i Galícia a l’hora de mostrar la desafecció vers la institució que representa. Ell, que va oferir un missatge de concòrdia el 3 d’octubre, hereu d’una saga de demòcrates de mena, escollits sempre amb el suport del poble i sempre respectuosos amb la seva voluntat. Ell, que ha educat la seva filla en la bella llengua llemosina per deferència als seus súbdits. Zona zero, sabotatge, boicot, insurrecció, assetjament, bàrbars, intolerants. Gentussa.
