Us imagineu que davant la sentència del Tribunal Suprem el president del Govern espanyol, en lloc de mirar les enquestes electorals, hagués anunciat que aquesta sentència era l’expressió de la judicialitzacio d’un conflicte polític, i que, en conseqüència, tot i acatar-la, posaria en marxa els mecanismes previstos a la legislació, inclòs l’indult, per facilitar la sortida de la presó de les persones condemnades?
Us imagineu que el president de la Generalitat, en produir-se els primers incidents violents, hagués tingut l’autoritat moral i la visió política de condemnar-los de forma enèrgica, explicant que els aldarulls no serveixen per aconseguir la llibertat dels presos polítics?
Us imagineu que el president de la Generalitat hagués portat al Parlament una resposta a la sentència que, a més del suport dels partits independentistes, hagués buscat el dels comuns i potser en alguns punts el del PSC, en lloc de provocar la indignació dels grups parlamentaris que formen part del seu Govern?
Us imagineu que les institucions catalanes i espanyoles intentessin analitzar d’on surt la sana i lògica rebel·lia de molts nois i noies que consideren que viuen en una societat injusta, i als qui la sentència els ha fet accentuar fins a límits insuportables aquesta sensació?
Us imagineu que el Govern espanyol hagués entès que el que menys necessita la situació és un tractament unilateral dirigit des del Ministeri de l’Interior?
Us imagineu que la Generalitat, davant el fet cert que la prohibició de les bales de goma que el Parlament va aprovar no obliga legalment els cossos de l‘Estat, hagués posat com a condició de l’operatiu policial que el Cos Nacional de Policia no les utilitzés, com a mostra de respecte al Parlament de Catalunya?
Us imagineu que alguns mitjans de comunicació espanyols, en lloc de repetir una vegada i una altra les imatges més colpidores dels aldarulls obviant els incidents que Madrid ha patit, haguessin contribuït a una reflexió serena i no sensacionalista del que està passant?
Us imagineu que, en lloc de lamentar cadascun els “seus” ferits, reconeguéssim que tots i totes son l’expressió d’un fracàs de la política?
Us imagineu que el Departament i el Ministeri de l’Interior haguessin anunciat des del principi que els possibles comportaments incorrectes en algunes actuacions policials serien investigats?
Us imagineu que la societat catalana fos capaç d’impulsar un debat rigorós i sense apriorismes sobre el paper de la policia en una societat democràtica?
Us imagineu que el PP l’any 2006 hagués respectat la voluntat popular i no hagués portat l’Estatut al Tribunal Constitucional? Us imagineu que el TC l’any 2010 no hagués desactivat l’Estatut votat pel poble català?
Us imagineu que Ciutadans en lloc d’instigar l’odi fos un partit normal?
Us imagineu que durant aquests anys des dels governs espanyols s’hagués proposat alguna solució en lloc de permetre que la situació s’hagi anat podrint?
Us imagineu que els partits espanyols i els catalans pactessin que, si bé és cert que el marc jurídic actual fa impossible exercir el dret a l’autodeterminació, sí que permet un referèndum per comprovar si a Catalunya hi ha una majoria que vulgui impulsar reformes legals que permetessin arribar a la independència?
Us imagineu que JxCat i ERC reconeguessin que el ple del 6 i 7 de setembre de 2017 va comportar el menyspreu de les nostres institucions d’autogovern com el mateix Parlament i el Consell de Garanties Estatutàries, i reflexionessin sobre per què cada vegada que s’han deixat arrossegar per la CUP la situació ha empitjorat?
Us imagineu que el PP demanés disculpes per haver reprimit amb violència la mobilització pacifica que va suposar l’1 d’octubre i que els partits independentistes reconeguessin que aquell dia no ens vàrem autodeterminar?
Us imagineu que el PSC tornés a defensar el referèndum pactat que proposava fa pocs anys?
Us imagineu que els partits independentistes acceptessin que el 27 d’octubre va ser un error i que alguns dels seus dirigents, avui moderats, reconeguessin que tirar 155 monedes de plata al president Puigdemont perquè no convoqués eleccions va suposar un greu error?
Us imagineu que tinguéssim uns polítics i unes polítiques que estiguessin a l’altura dels moments complicadíssims que vivim?
Us imagineu que tots plegats féssim més cas dels arguments dels sindicats majoritaris, que, per si algú ho ha oblidat, són CCOO i UGT?
Us imagineu que tothom tingués clar, aquí i a Madrid, que ara, si es vol resoldre el conflicte, la prioritat màxima és que els presos surtin en llibertat?
