L’Estat espanyol, la justícia suprema del qual acaba de condemnar a 100 anys de presó els líders polítics i socials catalans, necessita trencar la revolució catalana, fins ara impecablement pacífica, que amenaça d’esdevenir majoritària a Catalunya.
L’Estat espanyol sembla decidit a fer descarrilar la democràcia, si és el preu que ha de pagar per evitar la independència de Catalunya. El mandat democràtic de 2015 va ser reprimit violentament per la policia espanyola l’1 d’octubre de 2017. La victòria electoral independentista del 21D de 2017, amb la participació més alta de la història, va ser adulterada pels tribunals, impedint la investidura de Puigdemont i Sánchez i empresonant Turull i altres exconsellers el dia abans del debat de la seva investidura. Els 2,3 milions de vots assolits per Puigdemont i Junqueras a les passades eleccions europees, la candidatura dels quals va ser acceptada pel Tribunal Suprem i el nomenament dels quals va ser publicat al BOE, ha estat aturat per la Junta Electoral Central nomenada pels partits centralistes.
L’esclat de violència a Catalunya interessa a l’Estat espanyol: la pulsió franquista és encara massa present a Espanya, mani el PP o el PSOE, i sempre ha volgut reduir el problema polític català a una simple qüestió d’ordre públic. En el terreny de joc de la violència sempre guanyarà un Estat mancat d’escrúpols i de moral.
Les detencions arbitràries de desenes de joves catalans, ingressats en presó provisional sense fiança, busquen encendre i conduir el procés cap a la violència als carrers. No els donem aquest gust! Fan molt bé els nostres presos polítics d’invocar Gandhi i Mandela: per bé que van ser molts anys a la presó, la seva resistència va acabar capgirant el colonialisme del Regne Unit i el racisme de Sud-àfrica.
El proper 10N hi ha les quartes eleccions generals a Espanya en quatre anys i l’independentisme pacífic català ha de canalitzar tota la indignació generada per les terribles sentències a les urnes.
Un triomf electoral a Catalunya enviaria un missatge clar al món i ampliaria la llista de victòries de l’independentisme: des de la sentència del Tribunal Constitucional retallant l’Estatut de 2010 el PSC no ha guanyat cap elecció a Catalunya.
Cal rebatre el discurs antipolític que “votar no serveix de res”. Una clara victòria electoral independentista a Catalunya obligaria el PSOE a demanar el suport del PP per governar Espanya, i caurien definitivament les últimes caretes “progressistes” del PSC, últim obstacle perquè l’independentisme superi clarament el 50% dels vots a Catalunya.
Potser Pedro Sánchez no tornarà a ser president. Si, com apunten les enquestes, amb prou feines repeteix resultats tot i l’ensorrament de Ciudadanos, haurà fracassat estrepitosament forçant noves eleccions.
El PP, així com potser també la vella guàrdia del PSOE, podrien pactar el suport a un Govern en minoria del PSOE però amb un altre president, estil Joaquín Almunia per exemple. Aquest és un escenari possible si hi ha molts diputats independentistes a Madrid que facin inviable qualsevol pacte de govern que no sigui PSOE+PP.
El pitjor que podria passar, després de la sentència injusta contra els presos polítics catalans i de l’esclat de violència (interessada?) posterior, seria no votar el proper 10N. Només pels presos i exiliats, que estan pagant un preu molt alt per ser fidels al mandat democràtic que dos milions de catalans els vam donar el 2015, cal que les urnes es tornin a omplir.
El deep state de l’Estat espanyol s’afanya amb múltiples mentides, males arts i joc brut per fer-nos descarrilar del Camí (felicitats, Jordi Cuixart!) pacífic i alegre cap a la independència. No els donem pas aquest gust i tornem a omplir les urnes d’esperança i de llibertat.
