Una torrada racista de pernil dolç

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els marxistes de tot el món han de començar a tenir a Espanya com a referent perquè és un indret on la consciència de classe tot ho impregna. Fora nacions, fora banderes, allò important és la classe obrera. Així ho sembla, almenys, cada vegada que un cambrer castellanoparlant decideix no servir a un maleït burgès catalanoparlant que s’entesta en parlar el seu idioma de milionaris, explotadors i negrers. Perquè tothom sap que als barris rics de Barcelona i València no es tolera cap paraula que no sigui en l’idioma de Ramon Llull i Ausiàs March, tal com passa en el Círculo Ecuestre i al torneig del Conde de Godó

Fa tres anys enrere el músic Quimi Portet va tenir la poca vergonya d’explicar que havia demanat un cafè amb llet en un ferri de la companyia Baleària i que el cambrer s’havia negat a atendre’l. Polèmica ben merescuda a la premsa madrilenya i linxament justificat des d’un exèrcit de comptes de Twitter adornats amb l’estanquera -bandera sindicalista com n’hi ha poques. Què s’havia cregut aquell magnat de barret de copa i puro havà? Què es pensava aquell ninot del Monopoly? Estava posant en risc la feina d’un dels damnats de la terra només per la seva dèria nacionalista d’expressar-se amb naturalitat en la llengua que li van ensenyar a casa! I s’atrevia a fer-ho en un vaixell que navegava entre dues destinacions en les quals aquest idioma és l’autòcton! On s’és vist?

Aquesta setmana ha tornat a produir-se un fet intolerable de similar magnitud. Va ser a València on Aurora Mora, cap de Gabinet de la consellera Rosa Pérez, se li va ocórrer demanar “un cafè sol amb sacarina i una torrada de pernil dolç”. Tremenda gosadia. Sort que la laboriosa assalariada va fer-li saber que era una mal educada i es va negar a donar-li el llibre de reclamacions.

Arran d’aquest fet no podem fer altra cosa que lloar el paper de la premsa revolucionària de Madrid. La Razón, diari pràcticament equiparable al Pravda soviètic i al Granma cubà, s’ha vist obligat a sortir un cop més en defensa de la classe obrera especificant que “la cambrera increpada és argentina i atén en castellà perquè no parla valencià”. El tema de l’origen aquí és molt important. 

La COPE, cadena radiofònica coneguda per la seva sensibilitat en matèria d’immigració i discriminació racial, ha explicat als seus oients que Aurora Mora havia “humiliat una immigrant” i que la seva denúncia era un missatge “xenòfob i classista”. Aquesta versió radiofònica de SOS Racisme, coneguda per la seva equanimitat, segur que hagués tingut la mateixa reacció si l’immigrant fos senegalès i, posem per cas –Déu no ho vulgui-, no fos capaç d’atendre en castellà

Encara n’hi ha més. També n’ha opinat Libertad Digital, diari digital fundat per Federico Jiménez Losantos que algunes vegades, suposem que per equivocació, ha deixat anar algunes perles com ara que “els moros utilitzen als negres per piconar als blancs i destruir dues ciutats cristianes [en referència a Ceuta i Melilla]”, o bé que “hauríem de fer un homenatge a Covadonga, la Reconquesta, Don Pelayo... és actualíssim”. Aquest adalil de la tolerància i el respecte ha hagut d’explicar, ben afligit, que “centenars d’usuaris s’han solidaritzat amb la cambrera” que va ser “esbroncada” per “no parlar català”. 

Llegint tots aquests comentaris assenyadíssims, sobta llegir a Twitter el comentari impertinent de Jordi Pujol Lizana, regidor de la CUP de Sant Sadurní d'Anoia, que diu així: “si ser de classe obrera no justifica el masclisme, ni el racisme, ni la homofòbia, no entenc per què hauria de justificar la catalanofòbia”. No ha pas entès res de res.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Andreu Pujol
Andreu Pujol

Historiador, historiador de l'art i autor del Ministeri d'Incultura: Catalunya a la recerca d'un Kitsch nacional (A Contra Vent Editors, 2013).