Declaració d’amor a la llengua castellana

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“Cuán fácil cosa es reprender vida ajena y cuán duro guardar cada uno la suya”. Si el tripartit d’ultradreta que governa a Andalusia s’hagués llegit La Celestina, tal volta tindrien un poc més de vergonya a l’hora de plantejar certes coses. En plena crisi de la listeriosi per la manca de controls sanitaris adequats —que, per si algú no ho recorda, són competència autonòmica—, el tripartit PP-Ciudadanos-Vox continua la seua línia de “trencar amb la correcció política” i “parlar sense complexos”, la qual cosa no són més que eufemismes per maquillar el tarannà racista, classista, homòfob, misogin i catalanòfob que porten contenint quaranta anys.

La dreta espanyola és experta a parlar, jutjar i condemnar tot allò que no coneix. “Castilla miserable, ayer dominadora, envuelta en sus andrajos, desprecia cuanto ignora”,  deia Machado. I els exemples es multipliquen cada dia que passa.

Senyors i senyores que han viscut tota la vida a redós dels diners familiars, que han gaudit de totes les oportunitats d’estudis i privilegis necessaris per triomfar en la vida critiquen els migrants que fugen a Europa per cercar una vida millor. Són els mateixos que s’autoqualifiquen d’“homes fets a ells mateixos” amb els diners que la família va covar durant dècades de lladronici i que, mentre es colpegen el pit cristianament, estigmatitzen els estrangers i volen deixar-los morir a la Mediterrània en una còctel cruent de xenofòbia de barra de bar i aporofòbia barroera.

Éssers que s’omplen la boca de constitucionalisme mentre segueixen traspuant nostàlgia del franquisme en un país on els Franco tenen riqueses i títols nobiliaris i les seues víctimes continuen podrint-se en les tombes anònimes de les cunetes. “Ningún vencido tiene justicia si lo ha de juzgar su vencedor”, va deixar escrit Quevedo, i això explicaria certes sentències dels il·lustres tribunals espanyols o l’al·lèrgia de la dreta espanyola a la Memòria Històrica. Paraula de jutge; en concret, del jutge prevaricador Francisco Serrano, cara de Vox a Andalusia, una de les mans que han manejat el titella Juan Manuel Moreno.

La lectura, ja se sap, mai ha sigut cosa de la dreta irracional hereva del “muera la intelectualidad traidora” i el “viva la muerte”. Per això es mouen entre els excrements de les fake news amb la mateixa eficàcia que els porcs a la porcatera. Per això no saben que, com deia Lorca, “¡es tan triste la vida en el cementerio!”. I continuen vivint en un cementeri mental, on l’ideal és un mercat lliure i salvatge que condemna a la indigència i la mort a qui no ha nascut amb diners per pagar-se la sanitat, l’educació o els serveis socials.

En el seu punt de mira hi ha també les dones víctimes de violència de gènere i els treballadors socials que han consagrat la seua vida contra aquesta xacra. També els xiquets i les xiquetes que, per circumstàncies socioeconòmiques, han rebut ajudes per a qüestions tan bàsiques com el menjador escolar: volen els seus noms, per constatar que es diuen Mohamed o Adib i no José Antonio o Paco, com Déu mana. Com si això tingués la més mínima importància.

I, és clar, com tota bona distopia de tall autoritari, els cal un enemic interior per a la seua España Eterna, Una, Grande y Libre. La Junta d’Andalusia del tripartit ultra acaba d’aprovar una línia de subvencions per pagar classes de castellà als fills d’andalusos emigrats a Catalunya i el País Valencià perquè, com tothom sap, la immersió lingüística en català els està impedint aprendre la llengua de Cervantes. El mateix Cervantes que, per cert i per boca del Quixot, aquest llibre que a Espanya ja no llegeix ningú, diu: “Sabe más el tonto en su casa que el sabio en la ajena”.

Amb aquest panorama, aquest pobre ajuntalletres, valencià nascut a Catalunya i, pel que diu la tele i la premsa seriosa, adoctrinat i sense ni puta idea de parlar o llegir el castellà, només té tres apreciacions: al tripartit ultra, advertir-los que no poden ser més humils perquè Lope de Vega deia que “humildad y necedad no caben en un sujeto” i ells, de niciesa, en van sobrats.

Als seguidors de l’espanyolisme ranci, en canvi, la recomanació tòpica de viatjar i llegir més enllà de les fake news d’ultradreta. No perquè el nacionalisme es cure viatjant, com diuen, sinó perquè és probable que, al final, hagen d’exclamar “¡engañado me has!”, com el cec del Lazarillo de Tormes.

Per últim, als dirigents catalans i valencians cal dir-los que no escolten els brams dels ases ni els grunys dels porcs: Patronio ja li advertia al comte Lucanor que “jamás dejes de obrar por miedo a lo que las gentes digan, pues las gentes hablan según lo que ellos quieren, no según lo que a ti te convenga”.

O, dit a l’estil Unamuno, que “no nos pierda la estética”...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Antoni Rubio
Antoni Rubio