Recuperar la perspectiva humanitària per progressar

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La crisi climàtica, la globalització i la digitalització són algunes de les amenaces i les oportunitats que cal entomar i que no es poden deslligar de la crisi econòmica i social, que encara estem patint, que ha fet evidents els límits i els efectes perversos del model de creixement socioeconòmic dels darrers decennis. Aquest model ja no és sostenible ni ambientalment ni socialment, perquè ha malmès els recursos bàsics per a la vida al planeta i ha fet créixer les desigualtats socials i la pobresa. Podríem dir que després de la preponderància dels valors neoliberals i de polítiques que prioritzen el creixement constant i l’acumulació de riquesa, que ens han dut al cap del carrer on som, ha arribat l’hora de reprendre els valors de l’humanisme i prioritzar les persones en les polítiques, fixant l’objectiu en el seu benestar i recuperant la idea d’una societat més igualitària. 

El camí cap a aquest nou model sembla que va agafant força i comencem a veure’n exemples, com la iniciativa de Nova Zelanda de presentar un “Pressupost del Benestar”, que prioritza la salut mental, redueix la pobresa infantil, lluita contra les desigualtats que pateix la població maori i impulsa la digitalització i la transició energètica. En l’àmbit europeu, el Consell de la Unió Europea té actualment sobre la taula un informe de l’OCDE sobre la definició de l’“Economia del Benestar”. Segons aquest concepte, el creixement del producte interior brut, el famós PIB, ja no pot ser ni l’únic ni el principal indicador per avaluar el desenvolupament socioeconòmic d’una comunitat. Proposa adoptar una visió que tingui en compte i prioritzi els diversos factors que realment impacten en el benestar de les persones: l’educació, la salut, la protecció social i la igualtat de gènere. L’objectiu de l’“Economia del Benestar” ha de ser augmentar les oportunitats de les persones per aconseguir la mobilitat social, que el benestar s’assoleixi en tots els segments de la població, reduir les desigualtats i assegurar la sostenibilitat social i ambiental a llarg termini; és a dir, assolir una societat més cohesionada i resilient. Caldrà estar pendent fins a quin punt s’assumeix per part de la nova Comissió Europea i vetllar per tal que les noves polítiques que es dissenyin s’orientin realment a resultats i que es puguin concretar al més a prop possible dels ciutadans de manera adaptada a les diferents realitats.

El que és evident és que fan falta noves polítiques per poder combatre el sentiment de frustració de bona part de la ciutadania, sobretot dels més joves, perquè s’ha trencat la idea que si s’assolia formació i estudis, si es tenia feina i es pagaven els impostos, es podria viure bé i progressar, i millorar fins i tot l’estatus social de la generació anterior. El fet que avui, a Catalunya i a moltes altres parts d’Europa, hi hagi un índex elevat de risc de pobresa entre la població que està treballant és l’evidència més crua que les polítiques i els valors que ens han portat fins aquí ja no són bons si volem una societat cohesionada i que doni garanties de benestar i perspectives de progrés a les persones.

El Govern català està fent passos en el mateix sentit que aquest nou model si tenim en compte les prioritats que s’ha fixat a l’hora de mantenir les despeses en salut, protecció social i educació, malgrat les restriccions financeres que la Generalitat afronta i les limitacions competencials. De fet, aquest concepte d’“Economia del Benestar” no s’allunya dels objectius que molts hem perseguit a través del projecte de República: construir un país amb les persones i per a elles, just, net i obert al món.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Meritxell Serret
Meritxell Serret

Consellera d'Agricultura a l'exili i delegada del Govern davant la UE