La novel·la completa

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

M’emociona llegir-ho, i això que ho he llegit moltes vegades com el que torna a posar el nas per l’olor que encara fa la roba de l’avi. En la introducció del Tirant lo Blanc, o el Blanc, se’ns diu que ha estat escrit en llengua “vulgar valenciana” —en català de València— “per tal que la nació d’on jo sóc natural se’n diverteixi i en tregui profit —n’aprengui, li serveixi de profit— amb els tants i tan insignes actes com hi són”. Us ho he traduït perquè sé que us fa mandra la llengua antiga, la sagrada llengua que ens ha fet tal com som, a valencians, illencs i catalans. El llibre, per tant, s’adreça als lectors catalans amb una doble utilitat, el profit i la diversió. És la gran novel·la que vol ensenyar-nos tot de bons coneixements sobre el món i, a sobre, fer-nos passar una bona estona, allò que els antics romans anomenaven prodesse et delectare

Per oferir una narració alhora útil i divertida, Joanot Martorell construeix el que Mario Vargas Llosa ha qualificat de “novel·la total”. El Tirant té moltes cares. I més d’un cul. Perquè tot pes suposa un contrapès en aquesta gran catedral de la literatura. És una novel·la cavalleresca i d’aventures però també és una obra política i militar. Alhora és un ric panorama d’ambients i de costums, una narració sentimental, psicològica i eròtica. De cavalleresca ho és amb convicció. Es complau amb els detalls fastuosos de les sumptuoses corts d’Anglaterra, Sicília i de Bizanci, de les resplendents festes cortesanes, els rituals, l’ostentació del poder, de la força i de la riquesa; el coratge guerrer de justes i torneigs, emblemes de la imatge idealitzada, esportiva i arrogant que la cavalleria té d’ella mateixa. Una imatge desmesurada que busca en l’exageració formal, en la desmesura, l’exaltació de les seves conviccions. No hi ha tristesa ni elegia en el retrat que ens ofereix Martorell, no és un món que s’acaba, sinó un món que comença, que sempre torna a començar perquè no hi ha més món que aquest, perquè no hi pot haver un altre món més formidable que el que viu amb intensitat.

És un dibuix vitalista i decidit, un model dinàmic en què les fronteres entre passat i present es dilueixen, com també es dilueixen els límits entre el que es viu i el que es vol viure. Entre la realitat i el desig, entre la vida de cada dia i la vida que surt als llibres que llegeixen els cavallers.

Com a novel·la política, preocupada per l’actualitat del moment, el Tirant mostra la gran commoció que va suscitar la caiguda de Constantinoble l’any 1453 a mans dels turcs. Respon des d’una perspectiva idealista i decidida a la passivitat de les monarquies europees que no van prestar gaire ajut a l’imperi bizantí. Per a Martorell no hi ha dubte. Caldria reconquerir aquests territoris per a la Cristiandat. La novel·la és la d’un guerrer i per aquest motiu reflexiona també sobre l’experiència de la guerra. En la confrontació armada és com millor es pot contemplar de què està feta la naturalesa humana portada al límit. La guerra és la vida portada a l’extrem, com van assenyalar també els avantguardistes, quatre-cents anys més tard. Al Tirant es mostra la cruesa del món i la dels humans. I un concepte molt particular de l’edat mitjana: la fama. No és una paraula que es correspongui exactament amb la nostra. És pel prestigi i pel bon nom, per l’heroisme, que la cavalleria fa la guerra. No per cap altra raó superior.

Una gran riquesa i diversitat d’ambients i de costums retrata el Tirant. Hi trobem, amb tota mena de detalls, la societat del seu temps en un impressionant fresc on podem trobar totes les classes socials, les institucions i les formes de vida. El sofriment del poble menut, també el món dels diners i la burgesia. La brillantor i la pompa conviu amb la misèria, el sublim se’n va al llit amb el grotesc, les relacions són totes incestuoses i paradoxals. La banalitat, la vulgaritat i la corrupció moral domina tots els àmbits socials per igual, baixos o elevats, sense idealitzar res ni ningú.

La versemblança domina tota la novel·la i, amb gran habilitat se’ns dibuixa Anglaterra, Sicília, Constantinoble i el Magreb. Algunes d’aquestes terres Joanot Martorell les coneix molt bé, d’altres les improvisa amb enginy. Però en el que destaca sobretot el Tirant és en retratar el món dels sentiments i de l’amor amb enorme curiositat i riquesa. És el territori que Martorell sembla que hagi visitat amb més profit. On l’aprenentatge de la novel·la té un valor incalculable. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Jordi Galves
Jordi Galves