Per a les eleccions municipals de 2019 vaig fer campanya electoral per pobles i ciutats de Catalunya. Al 2009 i al 2014 vaig ser candidat a les eleccions europees i vaig haver de fer debats a TV i ràdios, entrevistes a diaris i digitals i mítings a grans ciutats. Al 2019 he pogut fer una campanya electoral molt més tranquil·,la i de proximitat, tenint temps per dinar amb empresaris, pagesos, sindicalistes, alcaldes, cooperativistes i assalariats.
Vaig descobrir gratament sorprès que, fins i tot en pobles petits de les comarques més llunyanes de muntanya, hi ha empreses i professionals que han aprofitat molt bé els darrers anys de cicle expansiu, per tal d’obrir mercats a l’exterior i de fer créixer els seus negocis.
No cal dir que l’euro, i especialment la seva estabilitat, han estat clau per donar-los l’oportunitat de competir i de poder fer inversions que han donat una força mai vista al sector exterior català. Les vendes de Catalunya a l’exterior suposaven fa deu anys un terç del total i avui suposen ja dos terços de les mateixes (essent l’altre terç venut al mercat espanyol). Catalunya ha sortit de la crisi gràcies principalment al seu sector exterior. En aquest fil de Twitter hi teniu les meves visites, poble a poble durant el maig de 2019.
Vaig tenir un autèntic xoc però quan, per anar a fer un míting a Castellar del Vallès, se’m van oferir a venir-me a buscar. Resulta que, per arribar a aquesta ciutat situada al nord del Vallès Occidental i que té de 24.036 habitants (dades de 2018), no hi ha carretera que hi porti directament des de la C-58! Jo no havia estat mai a Castellar del Vallès, a només 10 quilòmetres de Sabadell, però no donava crèdit al que em van explicar.
Els accessos per arribar a Castellar del Vallès són encara avui els que es van construir l’any 1959. Així, per arribar-hi des Barcelona per l’autopista C-58, cal travessar necessàriament Sabadell: ja sigui fent tota la Gran Via o ja sigui entrant de ple al barri de Sabadell Oest, un cop s’acaba la Ronda Oest de Sabadell i agafar l’enllaç cap a Castellar.
En qualsevol dels dos casos, aquest trajecte afegeix mitja hora de mitjana com a mínim per trajecte, per a la gent que va de Castellar a Barcelona, provinents no només de Castellar pròpiament.
Mirant el mapa, de fet hi ha només uns pocs quilòmetres entre el final de la ronda Oest de Sabadell, que avui acaba a la cruïlla amb la carretera BV-1248, i la carretera de Sabadell a Castellar del Vallès, la B-124, que discorre paral·lela al riu Ripoll. El fet de no haver-se fet aquest petit tram és el que obliga necessàriament a tothom a entrar i a sortir per Sabadell.
No cal dir que Sabadell, en hores punta, també presenta situacions de densitat de tràfic molt notables. Travessar Sabadell quan la Gran Via va plena de cotxes, de punta a punta, pot suposar afegir una hora al trajecte habitual. Se’m va escapar a la persona que m’acompanyava en cotxe i m’ho anava explicant mentre m’hi portava: “Castellar és el Far-West del Vallès!”.
Avui que les distàncies es compten en temps, més que no pas en quilòmetres, penso que aquesta frase no és pas desencertada: els plans per arribar o sortir de Castellar i anar, per exemple, a l’aeroport de Barcelona, han d’incloure també el temps per travessar Sabadell.
Aquest fet no només afecta la gent de Castellar del Vallès, sinó que també perjudica bona part de la comarca del Vallès Occidental Nord i de la Catalunya interior (Sant Llorenç Savall, Granera, Gallifa, Monistrol de Calders...).
Aquest fet no només afecta el 24.036 habitants de Castellar del Vallès. També afecta totes les empreses de Castellar, els camions i els transports de les quals també han de fer el mateix recorregut.
El cost en termes de pèrdua de temps i de diners per a la gent i per a les empreses de Castellar, així com també el cost de congestió afegida i de la contaminació generada per als habitants de Sabadell d’aquest fet en les darreres dècades ha estat immens.
No cal dir que aquest fet ha afectat molt negativament la indústria de Castellar del Vallès. La Sony, per exemple, tenia a Castellar una de les seves plantes logístiques. S’hi va instal·lar perquè en aquella època, els anys noranta del segle passat, tothom prometia una solució viària ràpida i que l’accés directe la C-58 arribaria ben aviat. En veient la manca d’inversions Sony va acabar optant per abandonar Castellar.
La futurible “ronda nord” de Sabadell, una circumval·lació pel nord de la ciutat avui encara inacabada, sembla que pot tractar-se de la projecció definitiva del Quart Cinturó per Sabadell. No és la més solució més cost-efectiva per a la gent i les empreses de Castellar del Vallès, però és la mediambientalment menys problemàtica.
El país, però, viu amb un dèficit d’infraestructures secular que creix cada dia que passa. El Ministeri de Foment, responsable del Quart Cinturó, fa molts anys que té el projecte embarrancat i a aquest fet també cal afegir les dificultats pròpies de construir consensos entre els partits catalans de la comarca, malauradament tant naturals en la nostra manera de fer política, per trobar una solució. Massa sovint també facilitem a Madrid que no facin les inversions que han de fer, tot esperant que a Catalunya ens posem d’acord.
Tant de bo aquest petit article ajudi a facilitar una solució, que permeti a la gent i a les empreses de Castellar tenir un accés ràpid i directe a la C-58. A Sabadell també ho agrairan i l’economia catalana serà més eficient i menys contaminant.
