Regulem el cànnabis

Se n'ha parlat molt poc. El Parlament de Catalunya va admetre a tràmit el passat estiu una iniciativa legislativa popular sobre les associacions de consumidors de cànnabis. El seu objectiu és el de regular bé aquesta mena de clubs, que avui sovint es troben sobre la fina línia que separa l'alegalitat de la il·legalitat. La ILP, que va aconseguir gairebé 60.000 signatures, va ser tramitada amb els vots favorables de Junts pel Sí, Ciutadans, el PSC, Catalunya Sí Que Es Pot i la CUP. Només s'hi va oposar el Partit Popular (qui si no?). Durant aquests mesos han passat pel Parlament desenes d'experts a defensar-la.

Dos dels compareixents més interessants van arribar de l'Uruguai. MiltonRomani, secretari de la Junta Nacional de Drogues, i Raquel Peyraube, assessora de l'Institut de Regulació i Control del Cànnabis, van explicar l'experiència en el seu país. El govern de PepeMujica va decidir legalitzar -és a dir, regular- el cànnabis ara fa tres anys. Amb la regulació, l'Estat va passar a tenir el control de tota la cadena, des del cultiu i la producció fins a la venda en farmàcies (amb un registre i uns límits). "Tractem d'arrencar aquest mercat al narcotràfic, legalitzant el consum, però controlant-ho", justificava llavors Mujica. "El narcotràfic és pitjor que la droga". És un bon referent a tenir en compte.

N'hi ha que parlen de Barcelona com la nova Amsterdam, no només pels dos centenars d'associacions de consumidors que hi ha a la ciutat, sinó pel desenvolupament de la indústria al voltant del cànnabis. Quan parles amb la gent del sector, però, t'expliquen que encara tenen moltes dificultats i traves, especialment legals, per a desenvolupar la seva activitat. De fet, diverses associacions van ser clausurades l'any passat. El caos legal és absolut, i a qui acaba perjudicant més és als treballadors de la indústria i als consumidors, que es troben desprotegits. En aquest context, la ILP sobre les associacions de consumidors és un petit pas en la bona direcció, però un petit pas.

Pel seu caràcter més obert i liberal, juntament amb el País Basc, Catalunya sempre ha estat la pionera a l'Estat espanyol en aquesta mena d'assumptes. Així ho reconeix la gent que treballa en la indústria del cànnabis. És per això que la societat civil ha de tornar a prendre la iniciativa i plantejar-se el debat de la regulació total del cànnabis. Sigui a través del model que sigui, amb més intervenció estatal o menys, però ben regulat. No es pot tancar els ulls davant d'aquesta realitat.

De fet, fins i tot es podria anar més enllà i ampliar-ho a la resta de drogues. Malgrat que pugui generar inquietud, no és una idea tan desgavellada. En el seu llibre 'Narconomics' (2016), el periodista Tom Wainwright, de The Economist, denuncia l'enfocament actual, basat a tractar de prohibir-ho tot ("i a la pràctica no es prohibeix res"). En aquest sentit, després d'analitzar diversos exemples a tot el món, Wainwright conclou que "quan es tracta de les drogues més perilloses de totes, la legalització sembla ser encara més eficaç". Sovint són perilloses justament perquè estan en mans del narcotràfic, perquè no estan controlades per l'Estat.

Més enllà de la llibertat individual dels consumidors o del fracàs estrepitós de l'anomenada "guerra contra les drogues" patrocinada pels Estats Units, que serien arguments suficients per a la regulació, hi ha altres motius de pes per a fer-ho. Des de la protecció i seguretat dels consumidors i treballadors del sector fins a la recaptació de milions d'euros en impostos, passant per l'aplicació de programes públics de reducció de riscos i de prevenció.

La regulació total del cànnabis seria només el principi. Però seria un molt bon principi.