El silenci dels anyells

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La història d’Espanya, en els dos darrers segles, com a mínim, és la història repetida de la democràcia interrupta. El constitucionalisme i el parlamentarisme liberal hi van arribar més tard que als països del nostre entorn. I cada intent de vehicular la sobirania popular a través del sistema democràtic i d’un Estat de dret mínimament homologable en el context occidental s’ha vist sabotejat o literalment bombardejat per les forces reaccionàries de l’obscurantisme. 

En tot cas, ara està a l’abast de qualsevol que es passegi per Viquipèdia conèixer amb facilitat el que és una mera constatació històrica: qualsevol intent de modernitzar l’Estat espanyol s’ha fet avortar sistemàticament durant els més de dos darrers segles. Qualsevol victòria de l’esperit liberal ha estat provisional, precària i finalment substituïda pel retorn a l’obscurantisme, la manca de llibertats, la repressió i l’autoritarisme. La llegenda negra no és pas una llegenda. 

Era també una constància, tanmateix, que han existit sempre forces que no han renunciat en la seva aspiració a dotar l’Estat espanyol d’aquells principis de la modernitat que, des del segle XVII, han conformat els sistemes democràtics i els estats de dret en l’Europa moderna. 

Hi ha, però, una novetat en l’actual cicle regressiu de l’Estat espanyol. Amb una democràcia deficitària com l’actual, fundada sobre el pecat original de no haver trencat amb la dictadura franquista, sinó d’haver-la simplement reformat, a través d’una transició i no d’una ruptura, les demandes col·lectives majoritàries de més democràcia, reclamades des de la ciutadania organitzada i des de les institucions de Catalunya, han rebut, per part de l’Estat, una resposta més pròpia de la tendència autoritària que de la tendència liberal, les dues forces majors de la dinàmica moderna de la història d’Espanya.

Aquesta situació està provocant una anomalia, en termes històrics, pel que té d’insòlit i inèdit: les forces liberals-democràtiques a Espanya estan assistint impassibles, llevat d’excepcions honroses, a la repressió politicojudicial contra l’independentisme català que està deixant en suspens els principis més elementals d’un sistema democràtic i d’un Estat de dret. La brutalitat de la violència policial contra els votants pacífics de l’1 d’octubre no ha tingut, a Espanya, una mínima reacció en termes de decència ètica, ni s’ha posat en marxa cap procés d’investigació. S’han tancat pàgines web sense ordre judicial, s’ha confiscat correspondència, s’ha castigat judicialment l’exercici de la llibertat d’expressió. S’ha suspès l’autonomia política i fiscal de Catalunya. S’ha empresonat mig Govern de la Generalitat, la presidenta del Parlament, els líders de les dues organitzacions culturals i ciutadanes més majoritàries a Catalunya. I s’ha celebrat, durant quatre mesos, un judici infame al Tribunal Suprem, en què s’han vulnerat reiteradament drets fonamentals. I ara, mentre els membres del Suprem se suposa que deliberen sobre l’oportunitat i la pertinença de penes que depassen els dos segles de presó, la societat espanyola assisteix indiferent, en una estranya, increïble i difícilment justificable barreja de desig de revenja, d’amonestació i advertència, i d’expectativa de càstig penal, a la resolució del judici de la vergonya. 

El silenci de la ciutadania espanyola, quan no l’explícita i declarada hostilitat, respecte a la voluntat molt majoritària de la ciutadania de Catalunya, és el trist símptoma del fet que, realment, en aquest cas, el darrer de la confrontació històrica entre l’obscurantisme i l’aspiració liberal-democràtica, la ciutadania i les institucions de Catalunya estan lliurant gairebé soles aquest combat que torna a ser pels drets i les llibertats, per la democràcia i per un Estat de dret digne d’aquest nom. Això és el que hi ha. I això expressa, també, la duresa de la situació i la complexitat del repte. I, des de Catalunya, se sap molt bé: a l’altre costat, només hi ha foscor.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Xavier Antich
Xavier Antich