Fer més Europa per fer República

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En l’actual context polític europeu la victòria del socialista Pedro Sánchez s’ha vist com la solució al conflicte català. De manera còmoda, a l’agenda política i mediàtica de la UE s’ha assumit que ell no alimenta la repressió i que està disposat a dialogar per trobar una solució política i negociada. Però aquesta agenda mediàtica europea difícilment recull que, fins ara, les accions no han anat cap aquí de manera real sinó que la repressió judicial ha augmentat de facto. Sembla també, cada dia més, que l’estratègia del Govern socialista consisteix a imposar l’aïllament polític i diplomàtic al Govern de la Generalitat i als partits independentistes. Per això, els resultats de les darreres eleccions estatals espanyoles, municipals i europees a Catalunya, en què els independentistes han millorat resultats, han suposat una sorpresa per a més d’un. En el fons, són l’evidència de la contradicció entre allò que pretén aparentar el Govern espanyol i el que realment fa.

Davant aquest escenari de repressió i aïllament, la majoria independentista catalana ha après a reforçar la capacitat de resiliència. Ho ha fet a través de la constància en el suport social a la causa republicana i al dret a decidir, que es trasllada en la capacitat de mobilització, en la solidaritat amb els represaliats i en l’augment de votants a les diferents eleccions. Aquesta resiliència social troba el seu paral·lelisme en les institucions on governen partits independentistes, amb el treball constant per mantenir i guanyar credibilitat a través de propostes i polítiques per fer una societat més pròspera, socialment justa, capdavantera en recerca i innovació, capaç de reaccionar a l’emergència climàtica, líder en inclusió i interculturalitat per cooperar esborrant fronteres i contribuir al projecte europeu. Unes accions que, de manera continuada, acaben posant en evidència davant els ciutadans catalans i els socis europeus els límits i dèficits que planteja l’actual estatus de relació entre Catalunya i Espanya. És aquesta suma la que farà que es puguin superar els esforços per aïllar Catalunya en l’àmbit europeu i internacional.

La desinformació en molts àmbits europeus sobre el que està passant a Catalunya i Espanya és comprensible, en part, per la complexitat d’estar a l’agenda en un moment en què a Europa proliferen els conflictes polítics arreu (Regne Unit, Polònia, Hongria, Itàlia...). Però com que la solució al conflicte entre Catalunya i Espanya passa per la Unió Europea, tant a nivell judicial com polític, cal aprofitar totes les oportunitats per explicar-se i per fer ressò del que està passant.

Catalunya és i ha de continuar essent un soci europeu actiu i desitjat. En la mesura que compartim i sentim com a pròpia la ciutadania europea, tenim l’anhel de contribuir com a societat a la construcció d’una Unió Europea sense fronteres i amb un mercat únic pròsper i solidari, amb més justícia social i ambiental, més propera a les persones i més conscient de la riquesa que suposa la diversitat dels pobles que la conformen. Des de l’obertura, amb actitud generosa i mantenint la coherència en la defensa pacífica i democràtica del projecte polític republicà i independentista per a Catalunya, aconseguim que sigui respectat i que s’evidenciï qui reprimeix i qui alimenta el conflicte. Ho vam fer l’1 d’octubre de 2017 i persistirem a fer-ho. Perquè també volem que aquest projecte europeu compartit actuï com a defensa dels principis i llibertats fonamentals estipulats des del seu origen: la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’estat de dret i els drets humans. Volem fer més Europa per fer República i per exercir el dret a l’autodeterminació.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Meritxell Serret
Meritxell Serret

Consellera d'Agricultura a l'exili i delegada del Govern davant la UE