Aritmètica variable o ball de bastons?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tanquem cicle electoral, dels llargs i d’aquells que, segons diuen els experts, han de marcar-nos present i futur. Celebrem com des de Catalunya hem refermat el nostre compromís democràtic fent bona la màxima: “Som els de les urnes, som els de l’1 d’octubre”. Ara entra en joc una altra dialèctica. La grandiloqüent, la dels mítings, deixa pas a la dels passadissos, reunions i, en definitiva, números. Molts números. Entrem en la fase de “festeig” entre formacions, quan no directament ball de bastons.

Amb tothom ben pendent de com des dels partits polítics es fa anar la calculadora, m’aturo en aquest espectacle grotesc que ha representat la difusió de les xifres derivades de les eleccions municipals. Parlem d’errades monumentals, quan no directament d’esperpent que troba en el Ministerio del Interior el seu protagonista principal. Un cop admès que van tenir lloc equivocacions en la publicació dels resultats provisionals, fons de La Moncloa van declarar que tant l’escrutini com l’adjudicació de regidors va ser “generalment correcte”. Mama por. Generalment correcte és tant com dir que segurament l’han encertada. O no, qui ens ho garanteix?

Alguns casos paradigmàtics: Barcelona, on en plenes negociacions sobre qui ha de liderar el projecte de ciutat, restàvem pendents dels dos regidors “provisionals” —ara ja, definitius— del PP que penjaven ni més ni menys que de 46 vots. Més greu ha estat el cas d’Eivissa on un error en el recompte ha acabat donant l’alcaldia al PSOE. Un canvi de guió que ben bé haurien pogut signar els guionistes de “Joc de trons” perquè es van arribar a adjudicar per error 1.099 vots a Proposta per Eivissa. Que els ho diguin també als representants de les Candidatures d’Unitat Popular, les CUP, a les quals el Ministerio del Interior va restar, també “per equivocació”, 56.000 vots. Acabo el repàs amb un cas d’aquests que ratllen la caricatura. A Sant Pol de Mar, al Maresme, la caiguda d’una votant podria decidir l’alcaldia perquè la candidata de Junts per Catalunya, Montserrat Garrido, s’ha quedat a un sol vot de guanyar novament les eleccions. 

Anècdotes a banda, per pintoresques que siguin, hi ha una qüestió central que té a veure amb la lectura que propicien, a Catalunya, totes i cadascuna de les convocatòries electorals. Al meu entendre, sempre són llegides des d’un punt de vista plebiscitari. I és aquí on vull posar l’accent no en les municipals sinó en les europees que han significat un resultat excel·lent per a l’independentisme. Un resultat que cristal·litzarà, esperem-ho, en la foto finish del proper 2 de juliol amb el president Puigdemont i el conseller Comín accedint als seus escons d’eurodiputats. Però no només. Descomptat el vot nul, en les eleccions europees per primera vegada els vots obtinguts per candidatures netament independentistes superen els vots de la resta de llistes, sumades. Això és 1.720.550 vots obtinguts per Junts per Catalunya, guanyadora de les eleccions a Catalunya, i Esquerra Republicana (en coalició amb EH-Bildu i BNG) versus els 1.604.750 vots de les forces no independentistes (PSC, Podemos, Ciutadans, populars i Vox). Insisteixo, descomptat el vot nul (que donaria ben bé per a un altre article) superem el 50% dels vots totals emesos. Parlem d’un 50,01% versus el 46,64%. Em pregunto per què a Catalunya no s’ha parat prou atenció, en aquest aspecte. Com tampoc en el fet que la candidatura del president Puigdemont hagi sumat als 987.000 vots obtinguts al Principat un total de 10.663 vots provinents de les Illes Balears (amb la candidatura encapçalada per n’Antònia Font) i 6.951 vots del País Valencià. Les xifres “les carrega el diable”, ja ho sabem. Però no fem el joc als qui ens volen desinflats perquè la realitat ens diu, un cop més, que la nostra força és imparable.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Lluís Puig
Lluís Puig

Conseller de cultura a l'exili