La clau espanyola de Balears

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les enquestes no s’equivocaven. Almenys en el sentit general. El PSIB ha guanyat les eleccions a Corts a Balears. És la quarta vegada que assoleix la condició de partit més votat, després dels comicis també generals de 1982, 1986 i 2008. A diferència d’aquests antecedents, però, enguany no ho ha fet tant gràcies a una forta empenta del seu vot com per l’enfonsament del PP. En efecte, entre 2016 i 2019 els socialistes han passat del 20% dels vots al 26,2%, un increment significatiu que els ha permès recollir 3 diputats; però si s’han enlairat fins a la primera posició electoral ha estat sobretot pel naufragi del PP, que ha perdut 18 punts percentuals en aquests tres anys, del 35% de 2016 al 17% aquest diumenge. 

Tant un com l’altre partit han mostrat un comportament electoral paral·lel al que han tingut les seves referències estatals. No és un fenomen nou, és ver, però es tracta d’una tendència que a cada elecció s’està intensificant, a les Illes. I, el que és més rellevant, no només per al PSIB i PP, sinó per a totes les altres formacions. 

En efecte, també —i, novament, tal i com preveien les enquestes— Podem, Ciutadans i Vox han recollit el fruit d’unes eleccions absolutament en clau espanyola. 

Els morats, que fa tres anys —aliats amb Més per Mallorca i Esquerra Unida— signaren un 25% de sufragis, amb 2 diputats i la segona posició rere del PP, s’han vist ara reduïts a un 17,8%, suficient, però, per mantenir els 2 diputats al Congrés. La minva en percentatge queda en certa manera eixugada pel fet de seguir essent la segona força a les Illes.  

La formació taronja liderada per Albert Rivera té a Balears un desastre intern de magnituds bíbliques, atès que el seu líder, Xavier Pericay, ha anunciat que deixarà la política balear després del 26 de maig, que la direcció està desapareguda, que el candidat guanyador de les primàries per a les autonòmiques no apareix gairebé mai en públic, que la campanya feta pel cap de llista al Congrés, l’exsocialista Joan Mesquida, ha estat, en el millor dels casos, molt grisa... però, amb tot i amb això, el fet que aquestes eleccions s’hagin resolt com mai en clau espanyola ha permès a Ciutadans obtenir el 17,4% , quan fa tres anys marcà el 15,5%, i manté l’escó al Congrés. Sens dubte C’s és la prova fefaent de la dinàmica espanyolitzada que han pres, i pareix que de manera definitiva, les eleccions a Corts Generals a Balears. No sembla que importi gens ni mica el que passi a un partit estatal a les Illes, que els seus votants baleàrics confiaran o no en ell per mor de la clau espanyola, per allò que veuen i senten sobretot per les grans televisions d’àmbit estatal. 

I per la mateixa raó de l’homogeneïtzació del comportament electoral a Balears amb l’espanyol, el partit neofeixista, Vox, ha assolit un espectacular 11,3% i 1 diputat al Congrés.  

Tampoc han fallat les enquestes amb relació a la previsió que avançaren sobre les dues candidatures d’àmbit balear, el PI i Veus Progressistes  —Més per Mallorca, Més per Menorca, Ara Eivissa i Esquerra Republicana—, que s’han quedat sense diputat al Congrés. Tot i que la coalició sobiranista en algun moment de la campanya pensava que tenia opcions reals d’assolir un escó, finalment s’ha imposat la dura realitat. Amb un 5% en el cas de Veus i amb un 2,3% en el del PI, les dues candidatures han quedat molt per sota del percentatge que els hauria permès donar la sorpresa. 

Amb aquest panorama que deixen les urnes a Corts espanyoles, per ventura ha arribat l’hora que les direccions del PI i dels partits que han format Veus es replantegin l’estratègia que porten de cara a les eleccions generals. Perquè els dos partits que fan bandera gairebé en exclusiva de l’anticatalanisme com són Ciutadans i Vox han recollit gairebé el 30% dels vots i 2 diputats, mentre que ells dos amb prou feines arriben el 8%. Davant d’aquesta evidència pareix raonable pensar que el PI i els partits que han format Veus es decideixin a parlar sobre la possibilitat d’estructurar una candidatura conjunta per afrontar les successives eleccions generals que es convoquin en el futur. La coalició és l’única possibilitat d’almenys poder somiar amb un futur escó al Congrés. O això o la seguretat en el fracàs. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Miquel Payeras
Miquel Payeras

Periodista d'EL TEMPS.