Guanya l’IBEX35

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Respirar alleujats perquè Vox al final no treu tants escons com apuntaven algunes enquestes. Respirar perquè el «trifachito» no suma per governar ni a la Generalitat Valenciana ni a la Moncloa. Respirar satisfets per la debacle dels de Casado. Emocions que corren per grups de whatsapp la nit electoral.

Mentre sopem una pizza amb un ull a la pantalla del televisor i l’altre entre twitter i el whatsapp, hi ha qui no li ha calgut respirar alleujat. Senzillament el que ha sabut aquesta nit és quina de les dues eines haurà d’utilitzar per mantenir els privilegis que els continua permetent el règim del 78. Les empreses que cotitzen a l’IBEX35 sortien a jugar amb les cartes marcades. Hi guanyaven si els tres partits de la dreta espanyolista sumaven majoria absoluta, és clar, però també hi guanyaven si no ho podien fer i era el PSOE qui havia de formar govern. Fa setmanes que sabien que no havien de patir per altres opcions. Perquè no n’hi havia.

L’IBEX35 ha tremolat en dues ocasions en aquesta dècada. La primera, quan la crisi es va transformar en indignació i va omplir les places amb el 15M. Aquella empenta es va escampar arreu i es va transformar en assemblees de barri, reforçament dels moviments populars, major afiliació en sindicats combatius. I també es va transformar en clau electoral: als Països Catalans moltes persones que van començar a fer política a les places, es van sumar a les files de la CUP, però qui es va voler presentar com el clar hereu electoral del moviment de les places va ser Podem, que va irrompre a les eleccions europees del 2014 amb un programa i discurs contundent en contra dels «de dalt». El 2015 van aconseguir l’alcaldia de grans ciutats, com Barcelona o Madrid. I a les eleccions estatals del 2016 semblava que podien desbancar el PSOE en el lideratge de l’esquerra espanyola; però van quedar per darrere del partit de Pedro Sánchez, tot i que a curta distància: 85 diputats a 71. Des d’aleshores l’empenta dels liles s’ha desinflat, mentre es desinflava la contundència de la seva acció política..

La segona vegada que l’IBEX35 ha tremolat recentment va ser la tardor del 2017 amb l’1 d’octubre i el moviment desobedient català. Fins i tot es van emportar les seus de les empreses fora de Catalunya, més com a forma de pressió que com a por real de pèrdues. Però les setmanes d’octubre van témer que la situació se’ls pogués escapar de les mans, que hi hagués realment una insurrecció que no només proclamés formalment la independència, sinó que també posés en qüestió el sistema econòmic i social. A partir del 27 d’octubre, però, la situació es va anar encarrilant. I no només per l’aplicació del 155 i els empresonaments polítics, sinó per la renúncia dels lideratges del procés a mantenir l’embat i arribar fins les últimes conseqüències.

I aquest 28 d’abril a la nit, l’IBEX35 no ha tremolat. La força de les places que volia transformar el sistema d’arrel s’ha anat esllanguint i les propostes de Podem i els Comuns fa temps que han abandonat la contundència tant programàtica com discursiva. La responsabilitat s’ha imposat. Una responsabilitat que té molt més a veure en no molestar els que ostenten el poder real (i que estan darrere de les televisions, ràdios i diaris), que no pas en posar en intentar acabar amb els seus privilegis per avançar cap a una societat sense exclusió ni explotació.

En bona part dels dirigents del moviment independentista també s’ha imposat la responsabilitat. I en aquest cas significa deixar la independència per a més endavant i de moment procurar que no ens apliquin un altre 155. I fer tantes reunions com calguin amb els ministres de la Moncloa per negociar que arribin més diners per a infraestructures. Sí que es manté una part de la retòrica processista i la mobilització en defensa de la llibertat dels presos polítics continua activa, però sense fer trencadissa.

Les eleccions municipals i europees del 26 de maig acabaran de definir el pes de cada actor per als propers anys. En aquest nou context, un dels objectius de l’estat (i de l’IBEX35, una de les seves potes) és aconseguir un tancament del cicle polític que va obrir la crisi, es va activar a les places i va tornar a esclatar l’1 d’octubre. I que aquest tancament mantingui els privilegis i estructura social, tal i com va fer la transició espanyola.

No podem respirar allejats, no en tenim motius. La responsabilitat de les esquerres transformadores i de l’independentisme és evitar aquest nou pacte per dalt que voldria deixar en la marginalitat les opcions rupturistes. I preparar-nos per a un nou embat, perquè les condicions objectives sobre la necessitat d’un canvi no han marxat, sinó que s’han aprofundit.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Laia Altarriba
Laia Altarriba

Periodista