Victòria moral de l'independentisme i ensorrament de la dreta espanyola

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els resultats de les eleccions generals a Catalunya han deixat els millors resultats de la història per als independentistes en termes de diputats al Congrés dels Diputats, ja que els 22 diputats de la suma d'ERC (15 diputats) i JxCAT (7), milloren molt la situació de 2016, quan van aconseguir 17 (9 d'ERC i 8 de Convergència). Aquesta victòria, però, podria ser més moral que pràctica perquè la seva rellevància a l'hora de fer pactes per a la investidura queda diluïda pels resultats del PSOE i el seu soci preferent Units Podem. El PSOE no necessitarà un partit que hi vote a favor; només un partit (ERC) -o dos amb resultats més modests, com PNB i EH Bildu- que s'abstingui en la segona volta de les votacions.

Això no treu que la victòria d'ERC és clara a Catalunya, que la formació liderada per Oriol Junqueras des de la presó ha aconseguit el seu millor resultat en la història en unes eleccions a Corts Espanyoles, i que això la faci mereixedora de ser escoltada pel candidat a President. S'ha guanyat el dret a ser escoltada, més encara perquè la victòria s'ha produït precisament quan l'esmentat Junqueras era candidat des de la cel·la.

Caldrà veure les habilitats de negociació que demostren en aquest moment dos dels protagonistes de la nit electoral del 28 d'abril: Gabriel Rufián i Jaume Asens.

La situació d'ERC és boníssima pels resultats, però òbviament la formació està, de moment, escapçada, pel judici de l'1 d'octubre i la injustíssima presó preventiva que manté el seu president a Soto del Real. ERC ha rebaixat sensiblement les reinvindicacions nacionals i el candidat número 2 per Barcelona -la seva cara més visible-, Gabriel Rufián ha parlat més d'economia i de polítiques d'esquerra que la majoria dels seus oponents. Ara haurà de demostrar que també te ma esquerra per negociar amb el PSOE. Si no és ell, fa de mal dir qui d'ERC ho tindrà més fàcil per conversar amb els socialistes a Madrid.

L'altre nom que pot jugar un paper important és Jaume Asens, sobiranista confès, membre d'En Comú Podem, advocat amb experiència en judicis polítics i de drets humans. És un nom que, des de Podem i les seves confluències, hauria de jugar un paper clau en les negociacions amb el nou Executiu espanyol.

Ara, en calent, tot just després de les eleccions, Pedro Sánchez pot fer la gesticulació constitucionalista que vulgui, però en els pròxims quatre anys -el temps de la legislatura que comença- hi haurà sentència del judici -que tot apunta que serà condemnatòria- i temps de sobres per buscar una solució política a Catalunya i/o als presos polítics. Perquè si deixa el conflicte sense resposta -ni que sigui descafeïnada-, l'acció parlamentària i pública de Vox i Ciutadans crearan més i més independentisme a Catalunya.

Són molts els opinadors que atribueixen a l'independentisme l'augment de l'extrema dreta a Espanya, però la realitat és que va ser l'independentisme qui va crèixer com a conseqüència del neocentralisme espanyol del PP i l'aparició de Ciutadans com a partit exclusivament centrat en la regressió de l'autogovern i del sistema d'immersió lingüística. El neonacionalisme espanyol de Ciutadans és qui ha donat esperances a la branca més extremista del PP, que ha generat Vox. Les arengues anticatalanes que s'escoltaran al Congrés aquesta legislatura tornaran a augmentar l'independentisme a Catalunya -i més enllà.

L'altre resultat significatiu d'aquestes eleccions generals és, precisament, el resultat d'aquest trio de partits neoespanyolistes. El PP ha quedat a l'alçada de Vox. Un diputat per a cadascú. I Ciutadans s'ha quedat en cinc diputats. Ha perdut 600.000 vots respecte les eleccions catalanes de 2017.

Curiosament, el beneficiari d'aquestes pèrdues, a banda d'un marge petit per Vox, ha estat el PSC, que ha recuperat força amb un constitucionalisme light i després d'haver fet fora Rajoy pactant amb els partits independentistes. Ciutadans s'ha passat de frenada, com va fer el PP, i ho ha pagat.

La lliçó per al PSOE és que el constitucionalisme -tal com està formulat- és una trampa parada pel PP i com més s'allunyi, sense por, amb treball i coratge, més rèdits treurà. Les cessions a la dreta són un llast.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Àlex Milian
Àlex Milian