Ciutats més amables

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La pol·lució provoca 800.000 morts prematures l’any a Europa, segons els resultats d’una investigació recentment publicats a la revista European Heart Journal, una xifra que redueix l’esperança de vida en 2,2 anys i quasi duplica les dades de l’Agència Europea de Medi Ambient, la qual fixava en 422.000 les vides perdudes a causa de la contaminació, segons l’informe de 2018 sobre la qualitat de l’aire al continent. Aquesta recerca també eleva les previsions en l’àmbit global de l’Organització Mundial de la Salut, ja que eleva a 8,8 milions les persones que moren per respirar aire contaminat.

Aquest impacte tan evident sobre la salut, atès el creixement de malalties cardiovasculars i respiratòries —sobretot, en la població infantil i vulnerable— continua revelant-se insuficient perquè les administracions impulsen polítiques públiques de mobilitat que limiten el trànsit i, també, per generar una consciència ciutadana més robusta amb relació a la sostenibilitat. Frenar l’accés del vehicle privat als centres urbans encara no és una mesura rendible electoralment.

Com s’ha demostrat amb les decisions municipals de Barcelona, València i Madrid per protegir la salut davant els llindars perillosos de contaminació, limitar l’ús dels cotxes per garantir la salut de les persones genera un enorme rebuig social. Els lobbies econòmics també van atacar contundentment l’avantprojecte de llei de canvi climàtic i transició econòmica que va aprovar el Govern de Pedro Sánchez el passat febrer, el qual apostava per mesures fermes per tal de descarbonitzar el parc de vehicles tant de turismes com d’industrials lleugers. Aquesta negativa, que pot semblar generalitzada i espontània, està sostinguda per tòpics de benestar i d’independència que la societat capitalista ha construït fermament durant dècades.

Suposadament, som més feliços quan arribem amb el nostre utilitari fins a qualsevol lloc, perquè ens ho podem permetre econòmicament, i perquè tenim tots els drets, també el de vessar les emissions necessàries amb el nostre tub d’escapament. I les conseqüències? Nosaltres no tenim cap responsabilitat; les administracions, tampoc. Tanmateix, la pol·lució ha esdevingut una autèntica i apressant qüestió de salut pública que no només afecta la nostra vida, sinó que té una ingent afecció al pressupost dedicat a la sanitat.

Les advertències són constants i, a més a més, de veus autoritzades i referents. El març passat, una vintena de persones procedents del món acadèmic, investigador, educatiu, ambiental i sanitari vam signar a València el manifest “Un aire net per a una ciutat saludable”. Aquest document reclama noves polítiques urbanes i un nou urbanisme que contribuïsca a la millora de la salut pública i que contemple: “nous hàbits de mobilitat, camins segurs per a vianants, ampliar l’arbratge reverdint carrers i places, tenint en compte que tot això estalviarà importants recursos sanitaris”, per als quals són necessàries tant la decisió de les institucions sanitàries i educatives com la participació de la ciutadania i la complicitat dels mitjans de comunicació. Parlem de deixar d’inhalar diòxid de carboni —amb efecte hivernacle i potenciador de l’escalfament global i el canvi climàtic—, monòxid de carboni i partícules en suspensió, provinents tant dels motors com del desgast de frens, rodes i paviments, i de partícules ultrafines i òxids de nitrogen

Aquest grup de persones argumentava que les institucions sanitàries ja estan advertint i denunciant les greus conseqüències de la contaminació. Les malalties més agreujades per la pol·lució són les cardiovasculars i les respiratòries, tant agudes com cròniques, l’asma inclosa, i el càncer de pulmó. Alhora, existeixen estudis que mostren el benefici que obtenim quan respirem un aire més net. Per exemple, la mortalitat es va reduir a Dublín quan es va prohibir l’ús de carbó i torba a les calefaccions domèstiques. I a Europa van descendir en un 60% les morts atribuïbles a la contaminació a la Unió Europea dels 28 entre 1990 i 2005, tal com mostrava l’Agència Europea de Medi Ambient.

El manifest promogut a València insta els governs locals, autonòmics i estatals a aplicar mesures concretes per tal de reduir la mobilitat motoritzada, restringint l’accés a les ciutats dels vehicles amb motor de combustió, en lloc de continuar augmentant la xarxa viària per a automòbils i camions. Alhora, demana als partits polítics protegir els sectors socials més vulnerables i, així, garantint els drets dels vianants i potenciant la proximitat dels serveis i els equipaments i transports públics. Aquest és l’únic camí, com assenyala el document, per situar-nos en el grup de ciutats europees més saludables i amables.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Maria Josep Picó
Maria Josep Picó

Periodista ambiental i divulgadora científica.