Silicon Valley, segona volta

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fa dues setmanes vaig tornar a Silicon Valley en una visita del Parlament Europeu. Califòrnia ha gaudit d’un hivern molt plujós i hi ha molta neu a les muntanyes: s’han superat vuit anys llargs de sequera extrema, que hi han multiplicat els incendis forestals.

El vol directe Barcelona-San Francisco de Norwegian surt de la T2 de l’aeroport de Barcelona, mentre Vueling colonitza bona part de la T1 per oferir vols de radi molt curt; en un país normal Vueling operaria a la T2 i Norwegian a la T1. AENA és tan centralista que l’aeroport de Barcelona no disposa ni tan sols d’un compte de Twitter oficial propi, des del qual poder-se informar de l’evolució de les xifres oficials de trànsit aeri.

Al març de 2017 vaig fer una primera visita a Silicon Valley: llavors els grans gegants d’internet com Google estaven a punt d’esdevenir les primeres empreses del món en capitalització borsària i es miraven els law-makers europeus amb molta condescendència. 

Avui, però, la situació no és la mateixa: poc abans de la reunió a Google la comissària de Competència Margrethe Verstager va anunciar la tercera multa a Google per valor de 1.250 M€. La suma de les tres multes europees imposades a Google des de 2017 és de 8.259 M€.

Als EUA ja s’ha obert la veda contra els gegants de Silicon Valley: fa pocs dies la senadora per Massachusetts Elizabeth Warren, candidata a les primàries del Partit Demòcrata a la presidència dels EUA el 2020, ha suggerit el trencament de Facebook i Google: s’ha d’estudiar si cal separar aquestes empreses (serveis de dades, cercadors) de les seves branques comercials.

Quan al novembre de 2014 l’eurodiputat alemany Andreas Schwab i jo vam aconseguir aprovar una esmena demanant el trencament de Google al Parlament Europeu (unbundling), es van desfermar moltes reaccions contràries al món anglosaxó. Avui, però, aquesta idea s’obre pas als EUA, fins al punt que la Federal Trade Commission (FTC, l’equivalent als EUA de la Direcció General de Competència de la UE) ho estaria considerant. 

En aquest sentit és molt rellevant que el setmanari més influent del món, The Economist, dediqués la setmana passada la portada, l’editorial i llargs articles a analitzar com la UE està regulant les grans big-tech dels EUA. William Kovacic, antic cap de l’FTC, hi diu literalment que “Brussel·les és la capital mundial de l’anti-trust i que ha deixat els seus equivalents americans a l’ombra”.

Europa no té grans empreses d’internet i pot acabar esdevenint una colònia digital, però la UE està liderant al món la regulació de les grans big-tech d’internet. El reglament GDPR (General Data Protection Regulation), aprovada pel Parlament Europeu el 2016 i en vigor des de 2018, és un escut legal per protegir la privacitat de les dades dels europeus davant de l’ús que en fan les grans tecnològiques dels EUA i la Xina. A falta de grans empreses digitals, la UE, si més no, lidera la legislació en aquest àmbit i inspira futures legislacions als EUA i a la Gran Bretanya

També a Facebook passen per hores baixes: la reunió va ser molt cordial, però planava a l’ambient que fa pocs dies que els fiscals federals estan duent a terme una investigació criminal a Facebook per l’ús de les dades que han fet dels seus usuaris. Les seculars demandes dels reguladors europeus sobre privacitat i sobre possibles pràctiques monopolistes ja no són només les clàssiques obsessions antiamericanes d’europeus antiinnovació.

La setmana passada també vaig visitar AT&T, Oracle, Twitter, que ens va rebre en català a la seva seu de San Francisco, i Amazon, el gegant silenciós que totes les altres grans empreses temen. Les big-tech dels EUA, ara que han guanyat una dimensió fabulosa, estan diversificant les seves activitats i entren en camps com la producció audiovisual i l’oci. Un nou món comença i té el seu epicentre a Califòrnia.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.