Els vels de la moreria

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les mil i una nits no és només una de les més il·lustres i conegudes obres de la literatura àrab sinó una de les més fascinants de tota la literatura universal, sòlida com una roca, eterna com el tomb de l’any. El llibre té orígens molt antics —d’Índia, Pèrsia, de l’Aràbia preislàmica, de l’antiga èpica mesopotàmica o de la literatura grega clàssica— però el text més acabat i voluminós que es coneix va ser escrit per nombrosos autors anònims durant un dilatat espai de temps que s’estén des dels inicis de l’època abbàssida (segle VIII) fins al període mameluc (segle XIV). És només en aquest sentit que pot considerar-se d’alguna manera una obra medieval i, per altra banda, va ser a l’Edat Mitjana quan la seva gran riquesa va influir —sovint fragmentàriament— les grans i noves literatures d’Europa en una dinàmica que encara avui no es pot considerar acabada. La literatura mai no s’acaba si la volem mirar sense prevencions. Les mil i una nits és una de les grans portes al coneixement de l’Orient juntament amb els Viatges de Marco Polo, una altra obra que no s’assembla a cap altra. Què hauria estat del viatge del famós venecià si no hagués decidit escriure el seu llibre? Només, pel que fa a la literatura catalana medieval, podem esmentar la presència viva dels contes de Les mil i una nits —juntament amb el Calila i Dimna i el Barlaam i Josafat— al Llibre de les bèsties de Ramon Llull i de la narració Kàmar Azzaman, fill del rei Xahmman a la Història de Jacob Xalabín, probablement el llibre més estany i inesperat de tota la nostra literatura en català. Sense oblidar tampoc el Tirant el Blanc ni la novel·la de cavalleries Umar Annuman.

La fascinació per aquest llibre tan important és la fascinació pels contes, per les històries relativament breus que atresoren un aprenentatge per a la vida, un coneixement pràctic, sapiencial. El títol, tan poètic i eficaç, evoca la idea de l’infinit, de l’innombrable, dels diversos territoris que travessa, de les diverses realitats que descriu. No només les que el lector pot esperar sinó també les que procedeixen de la màgia i dels somnis, de la part inquietant que ens havíem acostumat a evitar fins a l’aparició dels llibres del doctor Freud, de Viena. En qualsevol moment pot aparèixer una llàntia, potser un anell que si es freguen convoquen un geni que se sotmet a la voluntat del protagonista. Tothom coneix la història central que estructura la gran quantitat de contes que són a Les mil i una nits. El soldà ha estat enganyat per la dona i, per evitar que la seva nova muller repeteixi l’engany, decideix de casar-se cada nit amb una noia diferent a qui  fa matar a l’endemà. Aquesta cruel pràctica es va repetint fins que s’uneix amb la valenta Xahrazad, la qual ha decidit salvar-se i salvar les seves successores. Amb la tècnica literària del suspens la noia reté el soldà amb contes que sempre queden sense final i es multipliquen, de tal manera que passen junts mil i una nits al final de les quals Xahrazad li mostra un fill. La set de venjança i el principi de la mort són vençuts per l’exercici de civilització que suposa la literatura. 

La narrativa de Les mil i una nits no fou, però, el primer gran amor de la cultura arabomusulmana per a la tradició catalana. La rica poesia àrab del sud de la península Ibèrica va influir, sense anar més lluny, en la nostra poesia de l’amor cortès escrita en occità. De l’amor carnal. Els conceptes del gai saber de l’amor pel bé de l’amor o l’exaltació de l’estimada ja es troba en la literatura àrab andalusina dels segles IX i X. Igualment, la idea de l’ennobliment de l’amant gràcies al poder immens de l’amor que suscita la dona la va desenrotllar a principis del segle XI el psicòleg i filòsof persa Abu-Alí al-Hussayn ibn Abd-Al·lah ibn Sina —conegut a Europa com a Avicenna— en el seu Tractat sobre l’amor. La concepció de l’amor com un desig que no s’acaba realitzant mai, l’amor sublimat i constant, és una de les grans herències que sabran aprofitar els nostres trobadors per construir la millor poesia del món, la que ha tingut més ressò, fins a, com a mínim, Bob Dylan. La primera gran poesia d’Europa que arriba a través de la introspecció, de la consciència de sí i de l’alteritat, fins a l’immens Ausiàs March, de València. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Jordi Galves
Jordi Galves