El mes de maig de l’any passat la presidenta del Govern, Marga Prohens, anuncià que «no podem créixer més» i que calia imposar «limitacions» al turisme. Ràpidament, reaccionaren els dos sindicats majoritaris de les Illes, UGT i CCOO. Ho conta qui ho coneix: «A la reunió (entre els sindicats i la presidenta després d’aquell anunci) l’únic que els interessava era que el que fos que fes (el Govern) no implicàs una reducció de la mà d’obra». El mateix pensa el PP: res de canviar el model. A l’altra banda de l’escenari de debat sobre el futur turístic, els ecologistes i les plataformes cíviques —com el GOB i el Fòrum de la Societat Civil— reclamen un canvi de model a partir del «decreixement» de places i nombre de turistes amb la conseqüència lògica de la necessitat de fer front a la pèrdua de mà d’obra. Quina postura serà la victoriosa? No cal tenir molta imaginació per suposar-ho.
El 27 de febrer passat, Prohens presentava les conclusions de nou mesos de reunions, debats i anàlisis de la Mesa per al Pacte per la Sostenibilitat que havia ordenat crear com a resultat del seu anunci abans citat, amb la intenció de decidir les «mesures contra la massificació».
L’esquerra li va fer el buit. Ni Unides Podem ni Més per Menorca ni Més per Mallorca ni el PSOE hi eren presents. Havien abandonat els mesos anteriors la Mesa, seguint la senda iniciada pel GOB i el Fòrum que foren els primers a abandonar-la. En canvi, sí que hi eren els sindicats, UGT i CCOO, acompanyant les patronals turístiques —de cada illa— i la CAEB —Confederació d’Associacions Empresarials de Balears— així com la PIME.
Sindicats d’esquerres agermanats amb la dreta patronal i política en la Mesa de la presidenta del Govern, quan l’esquerra s’hi oposa radicalment. Una imatge si més no curiosa. I quelcom més rellevant: el símbol de l’aclaparadora victòria de l’hosteleria, la ideologia i pràctica política transversal que fa impossible que a les Balears es posi en marxa una política econòmica que canviï el model de producció.
L’actual model, entre altres grans «èxits», ha suposat que el PIB per capita que era el primer de tot l’Estat fa poc més de vint anys ara sigui el setè; que el preu del metre quadrat dels immobles sigui tan alt que deixi sense poder accedir a l’habitatge en propietat a la immensa majoria de la població i, cada vegada més, que ni tan sols es pugui accedir al lloguer, amb la conseqüència que cada vegada més gent ha de compartir pis, o que la necessitat de mà d’obra atregui tanta immigració que si les Balears fossin un estat independent seria el segon del món en creixement demogràfic en els últims quaranta anys, només superat per l’Índia, cosa que, entre altres coses, ha suposat un brutal arraconament social del català... A pesar de tot, aquest model no canviarà.
Sí, és ver, en aquell acte no hi havia l’oposició parlamentària. Per tant, un ingenu podria pensar que encara queda esperança i que si l’esquerra torna a governar podria canviar el sistema productiu. Però cap hoteler ha de passar ànsia. Sense els sindicats, els progressistes no tenen la més petita possibilitat de fer-ho. Però és que, a més i sobretot, si de bon de veres volguessin fer-ho, per què no van fer ni una sola passa en aquest sentit durant els vuit anys que governaren? Per què Més per Mallorca, que va gestionar la Conselleria de Turisme entre 2015 i 2019, va regularitzar unes 125.000 noves places de lloguer turístic? Per què el PSOE, que la gestionà entre 2019 i 2023, menyspreà (juliol de 2022) els grups crítics que protestaven contra la saturació? Com qualcú pot pensar, el PSOE no farà res per acabar amb l’ofegament turístic illenc si està governant Espanya i no vol que AENA, que depèn del seu govern, redueixi el nombre de vols turístics que arriben als aeroports baleàrics?...
En realitat, cap polític baleàric —d'esquerra o dreta— es planteja seriosament fer rescontra els interessos dels hotelers, que són els que manen. No és que aquests empresaris influeixin en política, és que els polítics illencs els han creat un sistema productiu a mida: l’economia d’hotel, que es basa en el fet que ells guanyen enormes quantitats de doblers explotant recursos públics —aigua, platges, paisatges, carreteres...— amb l’excusa que la riquesa vessa des de la cúspide cap avall en forma d’impostos i treball. És un insult a la intel·ligència, però és el que hi ha i no canviarà. Així ho volen la dreta, l’esquerra i els sindicats.
