Per un periodisme amb ulleres violeta

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Diuen els qui van tenir-hi contacte que va ser una dona entranyable, encantadora en el tracte. Beatriu Civera (València 1914-1995) va nàixer al carrer de les Monges del cap-i-casal. Ja des de ben menudeta, i en contra del criteri familiar, fou una lectora voraç. La seua ànsia per ser escriptora la vehiculà, primer, cap al món del periodisme. L’any 1936 començà a col·laborar, en el diari La Voz Valenciana. Fou la primera dona a escriure en aquest periòdic de tarannà republicà i d’esquerres en aquella València efervescent de pre-guerra.

Aquella incipient vocació periodística, com tantes altres coses, quedà estroncada per la dictadura, moment a partir del qual es va dedicar professionalment a exercir de modista. El món dels tallatges i els patrons, tanmateix, no l’allunyà de les seues inquietuds. Va sovintejar les tertúlies literàries on, per aquells anys, quedà reclosa la intel·lectualitat valencianista.

En els anys posteriors, mentre es guanyava el pa entre teles i retalls, va seguir els cursos de valencià de Carles Salvador a Lo Rat Penat i de Manuel Sanchis Guarner a la Universitat de València. L’any 1957 publicà la seua primera novel·la, Entre el cel i la terra. Aquell mateix any, plenament involucrada en el dia de dia de Lo Rat Penat impulsà la creació d’un premi per a la xiqueta que més bé llegira en valencià. Civera ja havia esdevingut, a aquelles altures, una cara imprescindible de les tertúlies polítiques i literàries de la ciutat. El 1960 es convertí en secretària general de l'entitat valencianista, responsabilitat que combinà amb una producció literària de la què, malauradament només ens han quedat dos llibres editats com a testimoni. Els últims anys de la seua vida, Civera, sempre vinculada als cercles nacionalistes, els passà col·laborant en el departament de documentació d’aquesta mateix setmanari.

La biografia de Civera, parcialment reconstruïda per la investigadora María Lacueva, tanmateix, encara mostra moltes zones d’ombra. Perquè aquesta escriptora amb vocació periodística va viure el gruix de la seua vida en les dècades grises del franquisme; i ho feu, a més, des de l'aleshores residual militància valencianista. I, sobretot, va nàixer dona. La d’ella és una de tantes biografies de donasses valencianes que encara estan per completar.

Ara, un grup de periodistes valencianes feministes, han utilitzat el nom de Beatriu Civera per nomenar el seu col·lectiu. Les Beatrius, es diuen. No són les primeres que a l’Estat espanyol referencien alguna pionera del periodisme per batejar-se. Les Colombine, de Murcia, prenen el seu nom de la periodista Carmen del Burgos Seguí, que signava amb aquest pseudònim. El que reivindiquen és un periodisme amb ulleres lila, això és un periodisme feminista. No està de més recordar-ho ara que s’apropa el 8M i la majoria de mitjans de comunicació s’inunden de continguts amb perspectiva de gènere. Bé està que així siga, però no passa de ser un bàlsam, xicotets pegats per a un sistema comunicatiu construït segons els patrons masculins.

L’agenda de prioritats dels mitjans s’ha configurat atenent a uns interessos masculins que se’ns han presentat com universals, quan en realitat són parcials.  Cal prendre-hi consciència, i una volta assumit aquest punt de partida, començar a canviar rutines i qüestionar-nos el nostre dia a dia. Ja no és una qüestió de sensibilitat, sinó de competència professional.

La responsabilitat dels mitjans de comunicació en construir una societat més igualitària és enorme. Com molt bé va dir fa unes setmanes l’experta en gènere i comunicació Juana Gallego, de visita a València, “els mitjans de comunicació poden ser una palanca de canvi o un obstacle” per a aquesta transformació. Des del col·lectiu Les Beatrius, del qual formo part, treballem a favor de la primera opció. És una qüestió que ens compet a totes i tots, més encara ara que alguns gaudeixen posant en qüestió els xicotets avanços que hem fet les dones. Perquè, al capdavall, com diu l’activista Irantzu Varela, “fer periodisme sense perspectiva de gènere no és fer periodisme”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Violeta Tena
Violeta Tena

Periodista d'EL TEMPS.