Macrogranges al camí de les Useres

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El camí dels Pelegrins de les Useres és la ruta que uneix aquesta localitat de muntanya de l’Alcalatén amb Sant Joan de Penyagolosa, després de travessar els termes de Llucena, Xodos i Vistabella del Maestrat. L’itinerari de 36 quilòmetres que discorre paral·lel a la Mediterrània i té un desnivell d’un miler de metres va ser declarat Monument Natural per la Generalitat Valenciana en 2007, per la seua riquesa en biodiversitat, paisatge, cultura i història.

El més conegut dels pelegrinatges —per aquest camí passa la rogativa de Xodos, dissabte de Trinitat— té lloc cada últim divendres del mes d’abril des del segle XIV per demanar a Déu salut, pau i pluja amb la finalitat d’alleugerir els efectes de la pesta, les guerres i la sequera sobre aquestes terres. Avui, però, l’actualitat de les Useres es focalitza en un altra amenaça ambiental: la ramaderia industrial.

Les Useres és el paradigma de municipi de l’interior de Castelló, de gran bellesa paisatgística i valor patrimonial, encara que també víctima del despoblament rural. Iniciatives com ara la preservació del camí de pelegrinatge, l’impuls del turisme rural i una activitat vitivinícola puixant estan fent possible una nova economia a escala local sustentada en les bases del desenvolupament sostenible. Per aquest motiu, el projecte de construcció de macrogranges avícoles amb capacitat per a 84.000 aus —en concret, de pollastres de la varietat broiler per a producció de carn— implica un enorme impacte social, cultural i per a l’entorn.

La Plataforma les Useres ha denunciat que la ramaderia industrial d’aus, lluny d’aportar beneficis econòmics o nombrosos llocs de treball, generarà perjudicis en diversos àmbits, per exemple, la sobreexplotació dels aqüífers, la contaminació atmosfèrica i, especialment, la degradació paisatgística, la qual redueix molt especialment els atractius turístics del poble. Alhora, aquesta entitat cívica advoca per un desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia tradicionals i extensives, molt més respectuoses amb el benestar  animal. Perquè afavoreixen la producció d’aliments de proximitat i amb segell propi de qualitat, la preservació dels incendis i l’erosió i una economia comarcal de futur, elegida per la seua gent. 

La gran lluita que es disputa a les Useres des de 2014 entre macrogranges avícoles no és genuïna de l’interior del territori valencià. El setge econòmic de la ramaderia intensiva —d’aus, porcs i vaques— tenalla altres llocs d’autonomies com ara Castella i Lleó, Castella-la Manxa o Aragó, indrets amb un denominador comú: l’existència de territoris despoblats amb un turisme emergent pels seus atractius naturals o culturals. Al poble sorià de Noviercas, amb 155 habitants, hi ha un projecte de granja per a 20.000 vaques; seria la més gran d’Europa.

El Govern aragonès va atorgar de gener de 2017 a febrer de 2018 un total de 45 llicències per a macrogranges avícoles, bovines, ovines i porcines, moltes d’elles ubicades en zones protegides per la Xarxa Natura 2000 i considerades àrees d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i Llocs d’Interès Comunitari (LIC) per la Unió Europea atesa la seua riquesa ambiental. De fet, fa quasi un any, l’eurodiputat d’Equo Florent Marcellesi va alertar Brussel·les d’aquest desenvolupament exponencial de macrogranges al territori espanyol mitjançant una pregunta a la Comissió Europea. 

A finals de 2018, la Coordinadora Estatal Stop Ramaderia Industrial —aglutina desenes de moviments veïnals de diverses comunitats autònomes i organitzacions conservacionistes, també d’àmbit internacional— va presentar un informe davant la secretària del Comitè de Peticions del Parlament Europeu, Cecilia Wikström, per tal de demanar la regulació i control d’aquesta indústria. 

Els grans conflictes ambientals es lliuren en l’arena internacional, sovint, en  ostentoses cimeres polítiques i econòmiques. Són el canvi climàtic, l’energia nuclear, les explotacions petrolieres, la mobilitat amb electricitat o l’ambiciós ventall dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. Les petites baralles territorials a escala municipal, però, es poden perdre diluïdes molt fàcilment, per la seua idiosincràsia local no captiven els titulars dels mitjans generalistes perquè, a més a més, s’enfronten amb forts interessos econòmics. Tot i la seua mesura, com és el cas de les Useres, tenen una importància vital per a la conservació del territori en la seua dimensió global.

Aquestes mobilitzacions, les quals impliquen molts sacrificis personals en benefici del bé públic, constitueixen la veu pròpia del país, l’única defensa davant l’explotació, el deteriorament, la fragmentació i la destrucció d’una integritat paisatgística que és patrimoni i cultura col·lectius. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Maria Josep Picó
Maria Josep Picó

Periodista ambiental i divulgadora científica.