Els laments seran sempre vostres

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tres dies de judici. Hem escoltat la defensa, el fiscal, l'advocacia, Junqueras i Forn. Discursos plens de fermesa, convicció i, sobretot, de raons. Uns discursos amb la tranquil·litat de no haver fet res mal fet, d'haver actuat amb la determinació de qui vol construir i no destruir, de qui vol escoltar i no imposar. Així van ser aquells dies d'octubre, i així ho han exposat perquè ho sentís tothom qui ho volgués escoltar, malgrat que el judici no s'emet en directe a tot l'Estat espanyol.

Una nova oportunitat perduda de poder sentir sense intermediaris ni filtres un missatge amb contingut, amb pes, amb voluntat d'arribar i de tenir interlocutor. Un missatge per esbocinar el tactisme de curt recorregut o la misèria de partit en pro d'uns vots miserables. Un missatge adreçat a l'esquerra espanyola que atia el foc de la "traïció" per no haver pogut aprovar els pressupostos generals. Un missatge per deixar en evidència qui acusa a la dreta espanyola i l'independentisme de "robar 1.400 milions als valencians", com ha fet aquest dijous Ximo Puig. Un missatge per qui acusa els catalans d'haver "despertat el fantasma del feixisme".

A vosaltres, esquerra espanyola: no us queda cap altra opció que arremangar-vos i sortir al carrer. No deixeu que us el robi la dreta més cavernícola i reaccionària, no deixeu que el fantasma de Franco i de la quimera inquisitiva s'apoderi de l'espai comú. No permeteu la insolidaritat de qui pateix presó, exili i injustícies, de qui paga el preu de manera personal i en detriment de la seva família. No deixeu que es rendeixin. Doneu-los escalf, suport, estima, comprensió. La llibertat es guanya cada dia, amb fets, amb paraules i amb bona consciència.

Feu que tothom tingui accés a la veritat, que repudiï les fake news que ens vénen imposades pels acòlits de l'Ibex35, dels opuscles digitals sense escrúpols, pels estranys viaranys que emprèn el periodisme en mans de necis i difamadors, pel corc que s'ha fet seu el discurs del tremendisme, de la salvatjada en nom de l'audiència, del sensacionalisme macabre i més baix de tots, aquell qui viu als guions i propòsits de tantes Grisos i Quintanas com hi ha escampades per la graella televisiva.

A vosaltres, esquerra espanyola: crideu i doneu la cara. Que els drets socials són vostres, però no només vostres. Que convé lluitar, sempre, pels drets dels altres, sobretot quan es vulneren les mínimes lleis elementals, tal com passa a la vostra Espanya dominada per la ceguesa, per l'odi i la rancúnia. No permeteu l'exili per ideologia. No permeteu exiliats per dissidència política. Uniu-vos a la lluita, una lluita compartida. Mireu els ulls de Cuixart, el seu somriure, la seva dignitat. Poseu-vos-hi al costat, i mireu de canviar el que creieu que no funciona. Escolteu Junqueras, compreneu Forn. Dialogueu amb Forcadell, Romeva, Sànchez, Bassa, Turull, Rull i tots els qui venim darrera. Ells som nosaltres.

Feu el possible per no callar quan PP, Cs o VOX facin tremolar els fonaments d'allò que crèieu inviolable. Tingueu clar que si mai arriben a governar serà per culpa vostra, de ningú més. Per tant de silenci, per tanta submissió, per tanta covardia. Per la por d'acceptar una Espanya que és, també, la nostra: la que estima la diversitat, la que comprèn els pobles, la que parla de tu a tu amb cadascuna de les seves inquietuds. La que respecta, la que avança, la que és poderosa.

Feu-ho ara. No abaixeu el cap fent veure que no passa res. No sigueu còmplices en el silenci, en la covardia. Encara hi sou a temps. O els laments seran sempre vostres.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Esteve Plantada
Esteve Plantada

Periodista a EL TEMPS i poeta. Coordinador d'EL TEMPS DE LES ARTS. Autor de Fosca límit, millor poemari del 2015 segons els lectors de Llegir en cas d'incendi, i Big Bang Llàtzer, premi de Poesia Mediterrània Pare Colom 2016.