Andorra s’acosta a la Unió Europea

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La Comissió d’Afers Exteriors del Parlament Europeu ha aprovat, per 43 vots a favor i només 4 en contra, l’acord d’associació entre la Unió Europea i Andorra, Mònaco i San Marino, que ha d’integrar aquests tres microestats en la primera llibertat de la UE: la lliure circulació de mercaderies.

Al març el vot final d’aquest acord al plenari d’Estrasburg serà també molt favorable. La integració d’aquests microestats en la lliure circulació de capitals, serveis i persones, que completen les famoses quatre llibertats de la UE, ha de ser negociada en els propers anys. Andorra ha estat exclosa de la llista grisa de paradisos fiscals de la UE el desembre de 2018. Ha superat l’últim escull que li quedava per ser considerat un país plenament cooperador, que lluita contra el frau fiscal i el blanqueig de capital.

Al desembre de 2017, l’Ecofin ja va excloure també Andorra de la llista negra de paradisos fiscals de la UE. Culmina amb èxit, per tant, l’aposta per la transparència fiscal i l’homologació internacional, i Andorra obté un reconeixement internacional de molta importància, que aprova la tasca realitzada pel sector bancari i pel país en la seva adaptació als estàndards internacionals de transparència més exigents. He visitat Andorra dues vegades en els darrers tres mesos, en el context del grup d’amistat Andorra-UE del Parlament Europeu, creat amb l’objectiu de facilitar l’acord esmentat abans.

La visita al Parlament d’Andorra, tant a la històrica casa de la Vall com al nou edifici modern, és realment impressionant, tal com va comprovar l’exministre de Justícia Juan Fernando López-Aguilar, eurodiputat que ha impulsat les negociacions.

Ens hem reunit amb ministres del Govern d’Andorra, així com també amb l’Agència Financera d’Andorra. El nivell i la qualitat dels ministres i dels tècnics andorrans figuren a la banda alta del que he vist durant 10 anys al Parlament Europeu. Brillant va ser Gilbert Saboya, ministre d’Economia d’Andorra, sobre el present i el futur econòmic del Principat i sobre el mercat únic europeu.

Andorra ha d’integrar-se a Europa i obrir-se a les seves quatre llibertats. Tancar-se en un proteccionisme mal entès pot ser una sortida confortable a curt termini, però pot ser un mal negoci a llarg termini.

Andorra va fer un salt impressionant en la segona meitat del segle XX, multiplicant la població i la riquesa com mai no s’hauria pogut imaginar al bell mig del Pirineu, secularment pobre i aïllat. La nova economia digital, però, amenaça a mitjà termini els dos grans sectors tradicionals andorrans del segle XX, la banca i el comerç, que viuran uns canvis radicals en els propers anys.

El ministre Saboya ens va donar alguns exemples de serveis avançats i d’empreses de recerca que estan produint i exportant des d’Andorra: la nova economia també pot fer-se un lloc al Principat. Andorra també mostra que uns tipus impositius baixos en IRPF i Societats (10% i 5% respectivament) no són incompatibles amb un pressupost públic suficient: Encamp té una població semblant a la de la Seu d’Urgell, però el pressupost del comú d’Encamp duplica el de la Seu (35 M€ enfront de 14 M€). Andorra celebra enguany el 25è aniversari de la seva Constitució, que va modernitzar la seva singularitat històrica tot mantenint els dos coprínceps com a caps d’Estat, el president de la República de França i l’arquebisbe de la Seu d’Urgell. La connexió aeroportuària és la gran assignatura pendent d’Andorra, tenint en compte les “dificultats burocràtiques” que encara mantenen inoperatiu l’aeroport de la Seu d’Urgell, inaugurat el 1982.

Andorra celebra eleccions el 7 d’abril, on el debat europeu serà determinant. Els 14 dels 28 diputats són escollits en llista única nacional i els altres 14 són escollits territorialment, dos per cadascuna de les set parròquies, independentment de la seva població. Seran unes eleccions apassionants.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.