Un món de mones

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Puc deduir que molts dels lectors, de xiquets, havien volgut una mona com a mascota. Les venien sense cap problema a botigues - imagineu als ecologistes d’avui front això? - i tenien unes manetes molt gracioses, quasi humanes. Tan humanes que potser no podem copsar-ne les diferències.

Corre una faula pel món de l’economia del comportament que explica un experiment on es tanca un grup de mones a una gàbia amb uns preciosos plàtans al sostre, perfectament accessibles grimpant una micona. Evidentment, tots s’hi tiren, però el científic, malvat, els ruixa amb aigua freda. Les mones aprenen, al cap de poques iteracions, que els plàtans no es toquen. Llavors el gran planificador, substitueix una de les mones per una de nova. Evidentment, la nova salta anhelant els fruits daurats. Per la seva sorpresa, totes les altres l’aturen, un cop i un altre, fins que la nova desisteix i aprèn que, allà, els plàtans poden ser admirats però no degustats. Així, es van introduint nous membres i sempre són degudament educats per la majoria. El més interessant és que, quan no queda cap de les mones originals, totes les integrants eduquen les noves adquisicions, tot i no saber per a quin motiu no haurien d’agafar els plàtans, ja que cap ha viscut la dutxa d’aigua freda.

En aquesta simple historieta veiem com les societats creem cultures: normes que anteriorment han estat útils i que creiem prou rellevants per transmetre-les a les noves generacions. O a externs. Les disputes arriben quan es canvien una part rellevant de les mones de cop. Aquí ja no hi ha externs, sinó dos grups amb normes diferents que els dos creuen veritables, ja que en el seu moment van solucionar problemes socials. El resultat? Xoc frontal.

Com a humans, podem pensar que en veure’ns inclosos en aquest xoc, serem fills racionals de Kant i discutirem la utilitat de les respectives normes i conclourem el debat amb un set de normes òptimes, amb la informació de les dues parts. Aquesta porositat en les cultures és possible en situacions on les diferències són - paradoxalment - prou pròximes. La creació de la Societat de les Nacions entre guerres neix d’una idea comú entre els seu integrants. Existien moltes diferències, però partien d’unes normes, d’unes realitats, comunes.

La “monificació” o impermeabilització de la societat arriba quan dues cultures radicalment diferents entren en contacte amb similitud de forces, o percepció de que es poden fer ombra. És clar, també és necessari que existeixin mones a cada bàndol. Sinó, no funciona pas. En part per aquest motiu, veiem partits antiimmigració sorgint a Europa proporcionalment a la percepció del poder de grups externs amb normes diferents. Aquest exemple és molt evident per a nosaltres, però a nivell mundial ens trobem l’Àsia, liderada per la Xina, que al sentir-se en minoria però prou forta per reclamar el lideratge mundial, amenaça en crear els seus propis organismes, amb les seves normes, on Occident serà el dèbil. El 2015, no en va, comença a actuar el Nou Banc del Desenvolupament, on Estats Units no hi té veu i que suposa una alternativa al Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional pels BRICS. Per altra banda, la Conferència de Interacció i Mesures de Confiança a Àsia, o més conegut com la CICA, és un fòrum intergovernamental per assegurar la cooperació, la pau i la seguretat. D’aquesta manera, la Xina qüestiona la legitimitat de les normes occidentals a nivell planetari amb l’ambició d’establir el seu imaginari com la nova realitat imperant.

La humanitat es comporta com plaques tectòniques de realitats imaginàries diferenciades en constant moviment, xocant i creant altes muntanyes, distàncies, o fusionant-se per donar forma a nous imaginaris. De totes formes, les mones no són capaces d’adonar-se del moviment tectònic i, per tant, d’entendre i preguntar-se per a què no s’han de tocar el plàtans i continuen sotmeses als seus imaginaris o realitats. Al cap i a la fi, en som tan diferents, de les mones?

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Meritxell Camp
Meritxell Camp

Business Analyst