Temps de maduixes

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Al mercat ja hi ha maduixes. No és temps de maduixes, com a mínim aquí, però són vermelles i fan goig i les enyoràvem, que ara feia mesos que no se’n veien. Llavors, amb l’enyorança de la fruita que esclata a la boca, la punxada a l’estómac de les dones que les cullen.

Com estan les pageses que fa poc menys d’un any denunciaven agressions sexuals als llocs de feina? Igual de desemparades. Quines mesures s’han pres perquè no torni a passar? Cap.

El desembre passat el jutge que portava un dels casos el va arxivar perquè deia que «no s’ha justificat adequadament que s’hagi comès el delicte». L’advocada de les pageses recorrerà l’arxivament del cas i encara hi ha un altre procediment obert d’un altre grup de dones. Però no sé si podem esperar justícia del sistema judicial, sobretot en matèria d’agressions sexuals, que són delictes que poden no deixar cap mena de prova.

Sabem que és especialment difícil castigar els delictes sexuals per molts motius (és fàcil no deixar-ne proves físiques, les dinàmiques de poder contribueixen a un índex baix de denúncies i encara s’hi suma la sensació d’esterilitat de les denúncies, perquè sabem que els agressors se’n surten sovint sense cap mena de conseqüència). Quan es cometen contra persones que hi tenen molt a perdre si parlen, encara és pitjor.

Mentre els agressors no es responsabilitzen de deixar de cometre delictes, i mentre la societat no es responsabilitza de fer-los-ho més difícil, què estem fent les feministes? Vam sortir al carrer massivament quan va haver-hi la sentència dels violadors dels San Fermines, però molt més discretament al desembre, quan es va arxivar el cas dels empresaris violadors de Huelva. Moltes de les que van sortir llavors al carrer eren feministes migrants. I les blanques, per què no hi érem en la mateixa mesura?

Anem preparant les pancartes de cara al 8 de març amb els eslògans de sempre, però ens atrevirem a tornar a cridar «si ens toquen a una ens toquen a totes» després d’haver reaccionat tan pobrament quan n’han tocat unes quantes? I aquest estiu, continuarem menjant maduixes tranquil·lament, o ens posarem a lluitar per unes condicions dignes per a totes les pageses que cullen la fruita?

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Bel Olid
Bel Olid

Escriptora. Autora de La mala reputació i Vents més salvatges.