Embriagats per esdevenir el gran port de mercaderies de l’arc mediterrani, com a símbol de progrés econòmic, el president de l’Autoritat Portuària de València, Aurelio Martínez, ha anunciat la planificació d’una nova terminal amb capacitat per a cinc milions de contenidors i guanyar, en el vessant nord, 132 hectàrees a la mar. El discurs eufòric davant l’optimisme de l’obra pública topeta frontalment amb els eixos de la sostenibilitat que ja inspiren textos normatius impulsats per l’esquerra, com ara la llei de l’Horta i el seu Pla d’Acció Territorial.
El Port de València i l’horta mantenen una històrica lluita per l’ús del territori. Fa quinze anys de la destrucció de la pedania de la Punta, la seua terra fèrtil, les séquies, les barraques, la vida d’un poble rural... La construcció de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) prevista per l’Executiu autonòmic del PP va implicar una cruenta lluita ciutadana per evitar el desnonament de les famílies i la destrucció d’un paisatge fèrtil. La lluita no va impedir la devastació del sòl; tanmateix, la polèmica ZAL no es va poder desenvolupar perquè el seu pla especial va ser anul·lat per diverses sentències judicials entre 2009 i 2015. La destrucció ambiental i l’impacte social ja tenien una impossible tornada enrere.
A les acaballes del passat any, mentre el port manifestava el seu somni d’acollir cinc milions més de contenidors, la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori aprovava el nou pla especial per a la ZAL, rebutjat des del seu esborrany per la plataforma cívica Horta és Futur. Aquest col·lectiu ha mostrat les seues crítiques i exigeix, entre altres reivindicacions per un desenvolupament més sostenible en l’entorn d’influència del gegant portuari, “la connexió dels parcs naturals del Túria i l’Albufera amb un corredor verd entre el llit vell del riu va lencià i el Saler, seguint directrius de la Generalitat”.
Contenció de la urbanització al sòl fèrtil. Pocs dies abans de la publicació pel Butlletí Oficial dels detalls de la nova ZAL, la vicepresidenta del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, presentava l’anhelat Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització (PAT) de l’Horta de València, juntament amb la consellera Maria José Salvador i el secretari autonòmic Josep Lluís Ferrando, un dels promotors d’aquesta normativa com també del Pla d’Actuació Territorial i Infraestructures Verdes del Litoral (Pativel), el qual ha implicat una notable millora en la preservació de la costa valenciana en detriment de l’especulació urbanística.
El Pla Territorial de l’Horta, un dels grans triomfs de la legislatura de l’Acord del Botànic, no solament preveu la conservació de més d’11.000 hectàrees de sòls agrícoles i la recuperació d’unes 250 hectàrees d’horta, a més d’un centenar d’edificacions amb arquitectures tradicionals, sinó que mostra un autèntic canvi de model de desenvolupament territorial, un nou paradigma que es basa més en el tàndem regeneració i dinamització de l’horta com a espai productiu, d’importància econòmica, a més de la seua rellevància cultural, ambiental, paisatgística o dels recursos naturals. Un cop de cap a l’ús del sòl amb mesura i trellat.
El mateix desembre també s’anunciava la creació del Consell de l’Horta de València, una entitat que, com estableix la llei aprovada el mes de març, estarà adscrit a la conselleria amb competències en agricultura i desenvolupament rural i es convertirà en l’ens gestor. Maria Josep Amigó, vicepresidenta de la Diputació de València, qui també ha estat una peça política clau en la normativa de l’horta, reconeixia la importància que aquest nou consell servisca per a articular i fer realitat iniciatives ciutadanes perquè, veritablement, es puga viure de la terra amb dignitat.
La tasca de canviar la deriva de l’horta i les polítiques més predadores se la terra fèrtil no és gens senzilla quan els interessos especulatius estan sempre a l’aguait; quan el progrés es continua relacionant amb inversions milionàries per a grans infraestructures d’impacte ambiental incalculable, com ara la nova terminal del port de València per a cinc milions de contenidors; quan l’agricultura encara no es percep com una activitat de prestigi social, malgrat garantir la nostra salut, la seguretat alimentària o el nostre paisatge i tot, i la bona imatge dels productes ecològics. I també implica un enorme repte i responsabilitat perquè el Consell de l’Horta haurà de coordinar polítiques urbanístiques supramunicipals i encaixar els designis dels 44 governs locals dels municipis de la comarca. Perquè l’horta no haja d’abaixar la mirada davant el port ni cap obra erigida en nom de la prosperitat.
