Materials sensibles

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

«Al meu institut han censurat el teu llibre. No permeten que sigui a la biblioteca», em diu, com disculpant-se. «L’escola és laica, però és concertada i la direcció té por que els pares se’n queixin». Ensenya llengua i parla de Tina Frankens, una novel·la protagonitzada per una noia de setze anys que no recorda qui és i dedica gran part del llibre a descobrir-ho. «És per la il·lustració de la masturbació», em diu. I em ve al cap la imatge fantàstica amb què Montse Rubio va il·lustrar el capítol en què la Tina connecta amb el seu cos, n’accepta les ferides, es llança a acaronar-se. Porta samarreta i calces i no es veu res d’especialment trasbalsador. El text tampoc no és pornogràfic. Una noia que s’explora i en gaudeix, res més ni res menys que això.

La censura té moltes fases, i l’escena de la masturbació ja n’ha patit d’altres. Una de les editorials a què el vaig enviar perquè el considerés li va encantar el llibre, però hi havia un petit inconvenient: aquesta mateixa escena. «Si la treus, te’l publiquem». Per sort vam trobar una editorial que no posava condicions ideològiques per llançar-se de cap a treballar en el llibre.

Avui dia al nostre país ja no es cremen llibres, però hi ha moltes altres maneres de censurar el que alguns no volen que es digui en veu alta. No publicar-ho, o publicar-ho mutilat. No posar-ho a l’abast dels lectors. No parlar-ne, no vendre el llibre. Intentar eliminar del diàleg amb els joves tot allò que ens incomoda, tot allò que no volem saber que fan.

Els adolescents tenen relacions sexuals. I es masturben. I miren pornografia (normalment, no de la millor que podrien mirar). Els adults que decideixen que una escena d’autoconeixement i acceptació del propi cos, ben contextualitzada i exposada des del respecte a l’evolució madurativa dels joves, és inadequada, són adults que tanquen els ulls a la realitat. Són adults en què els joves no poden confiar si tenen problemes, dubtes, inquietuds.

Al mateix llibre hi ha assassinats, tensió emocional, moments traumàtics per a la protagonista. La violència que s’hi presenta, en canvi, no va semblar un argument de censura als que estaven espantats per l’evidència de la sexualitat (puntual i totalment justificada narrativament) de la Tina. Em demano què hauria passat si, en comptes d’una escena de masturbació, hagués estat una escena de violació. Haurien considerat també inadequat el llibre per als lectors adolescents? Censuren els llibres que naturalitzen la violació de les dones, o la violència masclista? I, sigui com sigui, no seria millor parlar-ne, dels temes que ens inquieten? Deixar-los llegir el que vulguin i tenir la porta ben oberta, per si de cas volen la nostra opinió o alguna informació que puguem donar-los?

Jo no sé si Tina Frankens és un llibre que mereix tenir molts o pocs lectors. El que sé segur és que els lectors no mereixen censuradors amb moralines de pacotilla que estan més preocupats d’estalviar-se possibles problemes amb els pares que no pas de la formació literària (i social) dels joves per a qui treballen.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Bel Olid
Bel Olid

Escriptora. Autora de La mala reputació i Vents més salvatges.