Ha de ser trist, a punt d'ocupar la vicepresidència d'un govern autonòmic i després d'engolir-te una tediosa campanya electoral, que el teu partit se't lleve de damunt d'un dia per l'altre. Ha de ser trist que el teu partit, antifeminista declarat, claudique davant el teu nou soci de govern i et sacrifique perquè, total, li vas dir a la teua exdona "puta" i "loca" i "te voy a estar jodiendo toda la vida".
I ha de ser trist que, de premi de consolació, la teua formació política, a la que entusiàsticament et vas unir fa uns mesos, t'envie al Congrés dels Diputats i, tu, que ets un tio sabut, catedràtic de dret constitucional, cònsol de Macedònia i que, a més, tens una innegable capacitat d'oratòria, t'acabes diluint entre els 33 diputats que formen el grup parlamentari. I que, a sobre, et toque seure just en un punt on et tapa una columna. Ha de ser trist, ben trist.
I més que trist és miserable que, per tal de recuperar part del protagonisme que consideres que et correspon, no tingues millor idea que presentar-te a uns premis literaris impulsats per l'Ajuntament de València de temàtica feminista. Sí, tu, que li vas dir "loca" i "puta" a la mare dels teus fills i li vas amenaçar amb "joderle toda la vida". "Toda".
S'ha de ser miserable per torpedinar uns guardons d'aquesta manera, per riure's a la cara del jurat, de totes les altres persones que han participat i de la institució impulsora. I, també, i sobretot, de les dones que creuen en els valors del feminisme i, especialment, aquelles que en algun moment de la seua vida han patit la violència masclista. S'ha de ser miserable.
Però vet aquí que es munta l'escàndol, i tu -que et tenen igual els valors del feminisme, la igualtat i la lluita contra el patriarcat-, ja tens a sobre els mitjans de comunicació progressistes de tota Espanya, els partits de l'oposició i una munió de feministes que clamen en contra teua. Quin plaer tornar al centre de l'atenció mediàtica.L'enfant terrible. El rei del mambo. Un expert en provocació.
Quin goig tan íntim comprovar que tothom ha caigut en el teu parany i que tens tot els focus a sobre. I quin goig constatar que ningú aprofita l'avinentesa per recuperar la figura de Beatriu Civera, aquella dona coetània de Carmelina Sánchez-Cutillas i Maria Beneyto que va començar col·laborant a La voz valenciana com articulista i que, anys a venir, es va llaurar la seua pròpia trajectòria literària en valencià. Nou novel·les va escriure, però només li'n publicaren dues. Per què, al capdavall, què feia una dona escrivint en un món d'homes i, a més, en una llengua minoritària?
Quin goig tan íntim ha de tenir el senyor diputat en comprovar que ningú no aprofita l'avinentesa per recordar que Civera va participar d'aquell Lo Rat Penat que, a la dècada dels seixanta, fou el germen de la recuperació i la dignificació de l'idioma; ni que arribà a ser-ne la seua secretària general; ni que, de la seua butxaca, i en ple franquisme, pagava un premi per fomentar la lectura en valencià entre les xiquetes; ni que fou una articulista recurrent de Sicània; ni que, junt amb Carmelina Sánchez-Cutillas, es va dedicar a recuperar les primeres geneologies femenines valencianes.
Quin goig tan íntim ha de tenir el senyor cònsol en comprovar que ningú no aprofita l'avinentesa per recordar que, a València, existeix des de 2018 un col·lectiu de periodistes feministes que honren la memòria de Civera com a pionera del periodisme fet per dones. Les Beatrius es diuen.
Quin goig tan íntim ha de tenir el catedràtic de dret en comprovar que ningú no aprofita l'avinentesa, tampoc, per recordar que si avui sabem tot això és gràcies a la tasca ingent de Maria Lacueva, una investigadora que, primer a Les dones fortes (Institució Alfons el Magnànim) i després a Clandestines (1940-1969) (Fundació Nexe) ha recompost la trajectòria vital i literària de dones que, com Beatriu Civera, havien estat invisibilitzades per una història escrita amb un clar biaix de gènere.
Quin goig tan íntim; quina victòria tan feridora. I quina masculinitat tan tòxica. Retre-li tribut, avui, a Beatriu Civera, és el pitjor favor que li podem fer a qui ens vol embolicades en el seu parany.
