El palau de Marivent va ser furtat pel franquisme als pobles de Balears el 1973. Joan Carles de Borbó el volgué per a ell i la Diputació illenca de la dictadura li va donar, després que el Govern Civil intercedís en nom del govern totalitari de Francisco Franco. Un regal peculiar perquè en realitat no era seu sinó que només n’era la depositària. La vídua de qui va fer construir el palau, Ioannes Saridakis, l’havia llegat «al poble balear» amb la idea que fos un museu de pintura. I així ho va ser durant vuit anys. Fins que el 1973 el Borbó va decidir furtar-lo per convertir-lo en la seva residència d’estiu per a ell, sa família «i descendents».
Aquell furt fou un acte il.legítim d'una institució franquista per a gaudi particular del príncep del franquisme que es convertiria en rei franquista el 22 de novembre de 1975. I tanmateix la Casa del Rei fa com si no hagués existit mai aquest espuri origen d'allà on aquests dies hi estiuegessin Felip, la consort i les dues filles.
Els fills no són responsables del que han fet els pares. Felip no és hereu de la corrupció de son pare. I tampoc no és directament hereu de Franco, com ho va ser Joan Carles. Ara bé, resulta sorprenent que ell, que sempre té bones paraules per a la democràcia espanyola, la Constitució i etc., no n'hagi tenguda cap ni una mai de reivindicació del llegat dels lliutadors a favor de la Segona República i contra el feixisme. També és cridaner que les noves formes que suposadament pretén imposar en l'exercici del càrrec no l'aconsellin rectificar el furt de Marivent. Al cap i a la fi és un complex gairebé buit tot l'any i que paguen els ciutadans de les Illes perquè ell i la dona, amb les filles, hi passin uns escassos set o deu dies a l'anys. Però més enllà del cost és una qüestió de dignitat i principis: tant li costa al Borbó renunciar al regal de la dictadura i tornar formalment Marivent a l'administraició illenca?
Si després la majoria del Parlament baleàric decidís cedir-li novament per a fer-hi uns dies de vacances a l'any, res a dir. Seria legítim i democràtic. El que no és cap de les dues coses és la situació actual. És una vergonya que Marivent segueixi a disposició del Borbó i companyia per una decisió de la dictadura.
La insensibilitat de la Casa del Rei és fins a cert punt comprensible pel tarannà de Felip de Borbó, un home aïllat de la realitat. Però la decrèpita institució és sensible a les pressions polítiques de qui governa. I ara ho fa l'esquerra: el PSOE i Sumar. I en el grup parlamentari d'aquesta última formació hi ha un diputat de Més. Per ventura seria ja hora que aquesta esquerra, enlloc de xerrar i gesticular tant, passàs a actuar d'una vegada amb contundència política i formalment exigís a la Casa del Rei el retorn de Marivent als pobles de Balears.
Tot s'ha de dir, però. El besamans que cada any se celebra als jardins de Marivent -dilluns passat, enguany-, sota un sol de justícia i una calor espantosa, i que hi reuneix una representació de les societats balears, és una demostració del provincianisme cortesà més caspós, és vera, però també té un gran èxit de seguiment i de participació. Ara bé, que l’elit social baleàrica sigui submissa als Borbons no lleva gens ni mica de sentit al fet que mantenir Marivent en mans d’aquesta família és perpetuar el furt.
